Molva molva
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Gadiformes |
| Família | Gadidae |
| Gènere | Molva |
| Espècie | Molva molva Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
La llengua de capellà, escolà o peix de fonera (Molva molva) és una espècie de peix gadiforme de la família Lotidae.[1] És pròpia de l'oceà Atlàntic.
Descripció[modifica]
La llengua de capellà té el cos allargat, amb el cap aplanat i la mandíbula superior prominent.[2] Presenta una coloració jaspiada, sent marró en el dors i blanquinosa en el ventre. La línia lateral és gairebé completament recta.[3] Té dues aletes dorsals i una altra anal.[3] La primera aleta dorsal és curta i la segona molt llarga, iniciant-se per davant de l'anal.[3] Aconsegueix una longitud d'uns 106 cm i el seu pes màxim registrat és de 45 kg, sent l'espècie de major grandària de la seva família.[2][4]
Distribució i hàbitat[modifica]
És àmpliament distribuït en l'Atlàntic nord, trobant-se al Canadà i Groenlàndia, i des d'Islàndia i la mar de Barentsz fins al Marroc, així com en la mar Mediterrània. Es troba preferentment en fons rocosos d'aigües profundes.[4]
Comportament[modifica]
No és un peix d'hàbits gregaris i no realitza grans migracions.[3] La seva alimentació es compon preferentment d'equinoderms, crustacis, calamars i altres peixos.[2]
El fresi té lloc entre abril i juny, principalment en el sud d'Islàndia, illes Britàniques i Biscaia.[2] El nombre d'ous sol ser d'entre 20 i 60 milions, els quals mesuren 1 mm.[2]
Pot aconseguir una gran longevitat, podent les femelles, que viuen més que els mascles, arribar fins als catorze anys.[3]
Usos humans[modifica]
És un peix comestible; es comercialitza en forma fresca, salada o seca i s'utilitza com a farina de peix. Les freses salades consideren un menjar fi.[5] És objecte de pesqueres comercials que utilitzen xarxes d'arrossegament, encara que en algunes pesqueres d'Europa continental i de les Illes Fèroe s'utilitzen palangres.[6] Es tracta d'una espècie d'aigües profundes i la seva bufeta natatòria està molt danyada en ser treta a la superfície des de les profunditats; El consell per als pescadors esportius és, per tant, que la maruca capturada amb vaixell no ha de retornar-se a la mar i que han de deixar de pescar quan s'hagin capturat suficients per a la taula. Es creu que les accions són raonablement bones, però la UICN ha declarat que no hi ha dades disponibles sobre la grandària de la població o les tendències de la població, que la població en la Mar Mediterrània pot ser marginal, amb la major part de la seva distribució global a l'Atlàntic.[7] Per tant, no hi ha dades disponibles que permetin determinar l'estat de la maruca més enllà de dades insuficients. La Marini Conservation Society considera a la maruca com un "peix a evitar" per la seva pesca d'arrossegament.[8] En 1999, la captura total de maruca comuna notificada a l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació va ser de 53.870 tones i els països amb els majors desembarcaments van ser Noruega amb 19.215 tones i Regne Unit amb 11.350 tones.
Referències[modifica]
- ↑ TSN 164760 al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Terofal, F. y Militz, C.. Peces de Mar (en español). Barcelona, España: Editorial Blume, 2005, p. 290. ISBN 84-8076-268-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Corbera, J., Sabatés, A. y Garcia-Rubies, A.. Peces de Mar de la Península Ibérica (en español). Barcelona, España: Planeta, 1996, p. 314. ISBN 84-08-01799-3.
- ↑ 4,0 4,1 «Molva molva, Ling : fisheries, gamefish». [Consulta: 22 març 2022].
- ↑ «Delicias gastronómicas típicas de Barbate y la costa de Cádiz». Sobre PlayasdeTrafalgar.com. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Report of the Working Group on the Biology and Assessment of Deep-sea Fisheries Resources (WGDEEP), 24 April–1 May 2017, Copenhagen, Denmark. ICES CM 2017/ACOM:14.. International Council for the Exploration of the Sea , 2017. 702 pp
- ↑ «Ling». British Sea Fishing. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ «Sustainable seafood at a glance». Marine Conservation Society. Arxivat de l'original el 8 de març 2018. [Consulta: 12 abril 2018].