Momcsilló Tapavicza
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 octubre 1872 Voivodina |
| Mort | 10 gener 1949 (76 anys) Pula |
| Activitat | |
| Ocupació | tennista, aixecador de peses, arquitecte |
| Nacionalitat esportiva | Hongria |
| Esport | halterofília tennis |
| Participà en | |
| 1896 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 |
| 1896 | Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1896 - Individual masculí (medalla de bronze olímpica) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Imperi Austrohongarès
| |||
| Jocs Olímpics | |||
| Tennis | |||
| Bronze | Atenes 1896 | Individual masculí | |
Momcsilló Tapavicza (Nadalj, Imperi austrohongarès, 14 d'octubre de 1872 − Pula, Iugoslàvia, 10 de gener de 1949) fou un esportista austro-hongarès que va competir en proves de tennis, lluita lliure i halterofíliata. El seu millor resultat fou la medalla de bronze en tennis en els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896. Finalitzada la seva carrera esportiva, Tapavicza fou un conegut arquitecte.
Carrera esportiva[modifica]
Tapavicza va néixer a Nádalja dins l'Imperi austrohongarès (actualment Sèrbia) l'any 1872. Va començar a practicar esports a Újvidék (Novi Sad) i llavors va continuar els seus entrenaments a Budapest mentre estudiava arquitectura i enginyeria civil.
Degut als seus bons resultats, fou seleccionat per l'equip hongarès que va participar en els primers Jocs Olímpics celebrats a Atenes l'any 1896, on va competir en tennis, halterofília i lluita. Malgrat ser l'únic representant de l'equip hongarès en la disciplina de tennis, va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual. Fou eliminat en semifinals per Dioníssios Kàsdaglis i guanyà automàticament la medalla de bronze juntament a Konstandinos Paspatis, ja que no es disputava final de consolació en aquella època. Disputant les proves d'halterofília es lesionà l'espatlla i quedà en darrera posició de sis participants. Dos dies després disputà les proves de lluita encara convalescent de la lesió i fou eliminat en el primer combat.
Arquitectura[modifica]
Després de la seva graduació, Tapavicza va quedar-se a Buscapest durant un temps fins a tornar a Újvidék. L'any 1908 fou convidat pel rei Nicolàs I de Montenegro i Tapavicza va residir a Montenegro mentre realitzava el disseny de diversos edificis, entre els quals destaca l'ambaixada alemanya, el Banc Nacional a Cetinje, el Boka Hotel a Herceg Novi (destruït per un terratrèmol el 1979) i la Matica srpska de Novi Sad (abans coneguda com a Újvidék). Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va tornar a l'imperi austrohongarès, i més endavant va emigrar a Roma i Lausanne, acabant al Marroc. Allà va unir-se a la Legió Estrangera Francesa i va esdevenir bon amic de Francisco Franco, futur dictador d'Espanya. Finalitzada la guerra va retornar a Novi Sad, on va crear la seva pròpia empresa de disseny arquitectònic, i va participar activament en les discussions sobre els plans d'urbanisme de la ciutat. El 1948 va traslladar-se a Poreč (actualment Croàcia), on va contribuir en la reedificació de la ciutat després de les seqüeles provocades per la Segona Guerra Mundial, malgrat que va morir l'any següent a Pula.
Jocs Olímpics[modifica]
Individual[modifica]
| Any | Campionat |
|---|---|
| 1896 | Jocs Olímpics, Atenes, Grècia |
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Momcsilló Tapavicza |
- Momcsilló Tapavicza a Olympic.org (anglès)
- Momcsilló Tapavicza Arxivat 2016-02-28 a Wayback Machine. a Sports-Reference.com (anglès)