Mon (llengua)
ဘာသာမန်  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 850.000 (2004 ) |
| Autòcton de | Divisió de Tanintharyi, Karen, Mon, Pathum Thani (en)  , Ratchaburi, Kanchanaburi (en) , Nakhon Pathom, Samut Sakhon (en) i Mon (poble) |
| Estat | Myanmar i Tailàndia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana Macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques llengües mon-khmer llengües mòniques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Old Mon script (en) |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mnw |
| Glottolog | monn1252 |
| Linguasphere | 46-GAA-a |
| Ethnologue | mnw |
| ASCL | 6303 |
| UNESCO | 2222 |
| IETF | mnw |
La llengua mon (de vegades llengua talaing) és un llenguatge austroasiàtic parlat pels mons de Birmània (i de la minoria mon de Tailàndia). El parla menys d'un milió de persones i després d'una forta assimilació de més de dos segles de l'ètnia mon, la llengua ha tingut una baixada considerable. El 2004 es creu que els parlants de mon a Birmània eren uns 743.000 i a tots els països uns 851.000.
L'escriptura mon és derivada de l'escriptura indi brahmi, i és la font de l'escriptura birmana.
Referències[modifica]