Mon (llengua)
ဘာသာမန် ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 850.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Divisió de Tanintharyi, Karen, Mon, Pathum Thani (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estat | Myanmar i Tailàndia ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana Macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques llengües mon-khmer llengües mòniques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Old Mon script (en) ![]() ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | mnw ![]() |
Glottolog | monn1252 ![]() |
Linguasphere | 46-GAA-a ![]() |
Ethnologue | mnw ![]() |
ASCL | 6303 ![]() |
UNESCO | 2222 ![]() |
IETF | mnw ![]() |
La llengua mon (de vegades llengua talaing) és un llenguatge austroasiàtic parlat pels mons de Birmània (i de la minoria mon de Tailàndia). El parla menys d'un milió de persones i després d'una forta assimilació de més de dos segles de l'ètnia mon, la llengua ha tingut una baixada considerable. El 2004 es creu que els parlants de mon a Birmània eren uns 743.000 i a tots els països uns 851.000.
L'escriptura mon és derivada de l'escriptura indi brahmi, i és la font de l'escriptura birmana.
Referències[modifica]