Mona Bates
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1889  Burlington (Canadà) |
| Mort | 29 març 1971 (81 anys) Toronto (Canadà) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professora de música |
 | |
Mona Bates (Burlington, 31 d'octubre de 1889 - Toronto, 29 de març de 1971) va ser una concertista i instructora de música canadenca.
Biografia[modifica]
Bates era filla dels doctors Frank De Witt Bates i Annabel (n. Grant) Bates.[1] Va començar a tocar el piano als cinc anys d'edat.[2] Va actuar en el seu primer recital públic dos anys més tard.[3][4] Va estudiar música amb J. E. P. Aldous, Edward Fisher, Augustus Stephen Vogt i Viggo Kihl.[5] Bates va assistir al Conservatori de Música de Toronto quan era nen i va ser l'estudiant més jove a ser nomenat graduat de "Primer Honor".[2] Va començar a ensenyar a l'escola el 1912.[5]
Carrera[modifica]
Bates va conèixer Ernest Hutcheson el 1916 mentre estava a Nova York a Chautauqua.[2] Va estudiar amb ell i va treballar com a assistent a la Juilliard School.[5] Durant la Primera Guerra Mundial va jugar en campaments de soldats al Canadà i als Estats Units.[2] Bates va debutar a la ciutat de Nova York a l'"Aeolian Hall" el 9 d'abril de 1920, on el New York Times va assenyalar que rebia "aplaudiments freqüents i sincers".[6] Va actuar com a solista amb la "Lewisohn Stadium Orchestra" i la "Nova York Orquestra Simfònica".[4] Va continuar de gira internacional actuant a Londres, Budapest, Viena i París.[5] Bates va ser citat al "Toronto Daily Star" dient que l'experiència de tocar un arranjament musical a Budapest preparat pel comte Apponyi al piano de Franz Liszt "un dels moments més orgullosos de la meva vida".[7] Mentre feia gira per Europa, sovint actuava fent servir el nom Anom Setab, una grafia inversa del seu nom, per semblar més exòtica.[5] L'escola funcionava des d'una antiga mansió de la família Massey al carrer Jarvis.[3] Els seus estudiants incloïen Margaret Miller Brown, George Crum, Marian Grudeff, Clifford Poole i Naomi Yanova.[5] El 1931, va establir el "Ten Piano Ensemble", que estava afiliat al Musical Manifesto Group de Toronto.[1] Durant la guerra, els dos grups van fer concerts per entretenir els soldats i recaptar diners per a la Creu Roja.[1] A més de dirigir l'escola, Bates va ser membre del comitè de dones de l'Orquestra Simfònica de Toronto i de l'Associació de Professors de Música d'Ontario.[4]
Mort[modifica]
Bates va morir a Toronto el 29 de març de 1971 a causa de la malaltia de Pakinson, després d'haver-se jubilat quatre anys abans a causa de la malaltia.[4] En un obituari sobre la vida de Bates, el "Toronto Daily Star" es va referir a ella com "la primera pianista de fama internacional del Canadà".
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bates, Mona.». Elizabeth Long fonds.Biographies of Women Bates,Mona.. University Avenue West. [Consulta: 6 març 2024]. .
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 "Opinions of the Press: What New York Thinks of Mona Bates". Musical Courier. 81: 38. 1920.
- ↑ 3,0 3,1 Butcher, Alan D. Unlikely paradise : the life of Frances Gage. Toronto [Ont.]: Dundurn Press, 2010, p. 48. ISBN 9781770706163.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Mona Bates, 81, famed piano teacher". Toronto Daily Star. March 30, 1971. p. 27.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Mason, Mary Willan. «Mona Bates». www.thecanadianencyclopedia.ca. [Consulta: 7 gener 2022].
- ↑ «Mona Bates, Pianist, Makes Debut.». New York Times, April 10, 1920, p. 20.
- ↑ "Toronto Pianist Wins Much Praise Abroad". Toronto Daily Star. August 4, 1925. p. 16