Moncho Monsalve
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r gener 1945  (81 anys)Medina del Campo (província de Valladolid) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 202 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | entrenador de bàsquet, jugador de bàsquet | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Espanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | basquetbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Pivot | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 8 setembre 1967 | Jocs Mediterranis de 1967 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1967 | Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1967 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1965 | Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1965 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1963 | Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1963 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1963 | Jocs Mediterranis de 1963 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
José Manuel Monsalve Fernández (Medina del Campo, Valladolid, 1 de gener de 1945), més conegut com Moncho Monsalve, és un entrenador i exjugador espanyol de bàsquet.
Trajectòria com a jugador
[modifica]Va ser captat per al món del bàsquet per Antonio Díaz-Miguel i Xabier Añua als Sanfermines de l'any 1962.[1]
El primer any va jugar a l'Hesperia, entrenat per Pepe Laso, i en acabar fitxà pel Reial Madrid, on jugaria quatre temporades. Amb l'equip blanc guanyà tres copes d'Europa, tres lligues i dues copes del Generalíssim.[2] També va jugar a l'Atlètic de Sant Sebastià,[3] al Sant Josep i al Kas de Vitòria, on va finalitzar la seva etapa de jugador el 1972 degut a una lesió de genoll. Va ser 65 vegades internacional amb la selecció espanyola.
Trajectòria com a entrenador
[modifica]Va iniciar la seva carrera com a tècnic el 1971 al Mataró (1971-73), dirigint diversos equips catalans com el Sant Josep (73-74) o l'Hospitalet (77-78).[4]
El 1979 va ser l'assistent de Serra al Barça,[5] compaginant aquesta tasca amb la de seleccionador de Suïssa.[6] Al llarg de la seva carrera també va dirigir altres seleccions com la del Marroc, la República Dominicana i el Brasil, i va formar part del Gabinet Tècnic de la Federació Espanyola de Bàsquet.
L'estiu de 1980 és contractat per dirigir el Vevey suís, equip que dirigirà dues temporades.[7] Aquell estiu fitxa pel Lebole Mestre de la sèrie A italiana,[3] sent el segon tècnic espanyol en entrenar un equip italià després que Kucharski ho fes als anys 60. Als pocs mesos es va veure obligat a dimitir per la llei proteccionista implantada al basquetbol italià respecte als entrenadors forans.[8] El seu següent equip va ser el Caja Ronda, equip de Lliga Nacional, al que arriba en el mes de novembre per cobrir la baixa de Martín Urbano.[9]
El 1984 fitxa com a nou entrenador del Mònaco,[10] càrrec que ocupà fins al mes de desembre,[11] passant poc després a exercir de director de l'escola nacional d'entrenadors de la Federació Espanyola.[12] La temporada 1985-86 dirigeix el Clesa Ferrol, equip d'ACB, i la temporada següent al CB Tenerife, a Primera B.[13]
Amb la Selecció del Brasil l'any 2009 va guanyar la medalla d'Or al Torneig de les Amèriques, el que li donava el bitllet per a la cita mundialista. El desembre del 2010 va ser reconeguda la seva trajectòria amb el premi Raimundo Saporta en honor a la seva trajectòria per l'Associació Espanyola d'Entrenadors (AEEB).
L'any 2024 va entrar a formar part del Hall of Fame del bàsquet espanyol.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Garcia, Dioni «"Díaz Miguel me descubrió en unos Sanfermines"». La opinión de Murcia, 14-04-2010 [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ Espín, Manuel «Nuestros ases». El Mundo Deportivo, 30-03-1985 [Consulta: 12 març 2025].
- 1 2 «Monsalve: "Maestro" en Mestre». El Mundo Deportivo, 01-09-1982 [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ Fernandez, J.M. «Monsalve cesado como entrenador del Hospitalet». El Mundo Deportivo, 25-01-1978 [Consulta: 1r desembre 2024].
- ↑ Fernández, J.M. «Monsalve, segundo deSerra». El Mundo Deportivo, 16-04-1979 [Consulta: 15 desembre 2024].
- ↑ «Mosalve, en Suiza». El Mundo Deportivo, 27-12-1979 [Consulta: 26 desembre 2024].
- ↑ «Monsalve, al Vevey suizo». El Mundo Deportivo, 14-05-1980 [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ Román, Jorge «Monsalve, adiós al Lebole». El Mundo Deportivo, 21-10-1982 [Consulta: 31 gener 2025].
- ↑ Román, Jorge «Monsalve, al Caja Ronda». El Mundo Deportivo, 20-11-1982 [Consulta: 1r febrer 2025].
- ↑ J.R. «Monsalve al Mónaco». El Mundo Deportivo, 12-05-1984 [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ «Monsalve cesado en Mónaco». El Mundo Deportivo, 19-12-1984 [Consulta: 5 març 2025].
- ↑ «Monsalve, director». El Mundo Deportivo, 09-02-1985 [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ «Monsalve, entrenador del CB Tenerife». Mundo Deportivo, 25-07-1986 [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Velasco, Guillermo «Moncho Monsalve, ingresa en el ‘Hall of Fame’ del baloncesto español». Diario de Valladolid, 28-10-2024 [Consulta: 1r gener 2025].