Moneda catalana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Antigues pugeses catalanes

La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.[1] L'origen de la moneda catalana es remunta amb les monedes emporitanes dels segles V-IV aC. Més endavant apareix la moneda catalana en el període carolingi i comtal: el florí català i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.

Seques[modifica]

Hi ha constància de seques moneda batuda a Catalunya en diversos llocs i èpoques. Durant l'època romana s'encunyà moneda a sis llocs: Empúries, Tarragona, Tortosa, Lleida, Roses i Ceret. Durant el Regne Visigòtic els llocs es restringeixen a Tarragona, Tortosa i Barcelona.[2] Sembla que els comtats catalans tenien potestat d'emetre moneda Barcelona, Empúries, Cerdanya, Pallars, Urgell, Besalú i Rosselló i que hi hauria seques estables en les seves respectives capitals. Sembla que a Vic, Girona, Cervera, Manresa, Peralada i Tarragona, també s'emeté esporàdicament moneda en aquesta època. Amb la unificació dels comtats catalans sota domini del Rei d'Aragó les principals seques es restringiren a Barcelona, Mallorca i Perpinyà. A finals de segle XV es constata un augment desmesurat de les seques a Catalunya per un ban de Ferran el Catòlic emès el 1488 per a restringir la circulació de moneda francesa i per una petició del Consell de Cent de 1491 al Rei que prohibís les múltiples fàbriques de moneda al Principat. Emperò al segle XVII el problema de la multiplicitat de seques torna a posar-se de manifest: Girona, Agramunt, Banyoles, Lleida (1626), durant la Guerra dels Segadors es disparen els llocs d'emissió monetària: Agramunt, Balaguer, Barcelona, Bellpuig, Besalú, Cardona, Caldes (Caldes de Malavella?), Cervera, Empúries, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Olot, Perpinyà, Reus, Solsona, Tagamanent, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vilafranca (Vilafranca del Penedès?) i Vic (1641). També hi ha constància que es baté moneda a Arbeca, Aitona, Igualada, Sant Llorenç de Morunys, Montblanc, Oliana, Organyà, Poblet, Ponts, Prades, Sanaüja, Selva, Seu d'Urgell, Tiurana, Valls i Vilanova de Meià.

Diferents monedes vigents a Catalunya[modifica]

A Catalunya en època romana les monedes eren aliatges de coure o bronze, poques de plata i sense presència d'aquelles fetes d'or, situació que s'invertí en època visigòtica. En època dels comtats catalans les monedes eren principalment fetes d'or i plata i durant la Corona d'Aragó i la seva integració dins de la Monarquia Hispànica eren de plata i or i també de bronze.[3]

El quatern era una moneda catalana de billó creada per Pere II per decisió del IX de les calendes d'abril de 1212. També se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.

L'any 1346 Pere III el Cerimoniós crea una nova moneda: el florí d'or d'Aragó, i estableix una seca a Perpinyà per a les encunyacions de monedes reials d'or. Es va encunyar a imitació dels de Florència. A més de Perpinyà, també es va encunyar a Barcelona, Girona, València i Mallorca, però mai a Aragó.

Bitllet d'una pesseta emès pel Consell Municipal de Reus durant la Guerra Civil espanyola

El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'època de Pere II fins a Felip V. També s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.

A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins a prou més enllà del 1714.

L'escut va ser la moneda vigent des de l'any de la reforma de Salaverría (1864). Fins llavors hi havia més de 90 monedes legals entre els habitants de l'Estat espanyol, com ara els diners, els doblers, els escuts, els maravedís, els rals de billó, les lliures mallorquines i, fins i tot, sestercis romans.

Els Decrets de Nova Planta (1714) suposaran la pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependència dels aparells polítics castellans, tot imposant l'autoritat real, per damunt de la legal.[4]

Durant la primera guerra carlina es van encunyar monedes amb l'efígie de Carles V.[5]

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents de la moneda en vigor aleshores a Espanya, la pesseta.[6][7]

Sistema grec
Didracma emporitana
  • Dracma emporitana o d'Empúries.[8][9]
  • Unça, antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes.
  • Talent, unitat de pes grega, equivalent a 60 dracmes.
  • As d'Empúries.[10] Més tard, l'as va ser la base del sistema monetari romà. Comprenia dotze unces, com la lliura.
Sistema romà
Denari de Ferran de Mallorca
Sistema visigot
Tremís visigot
Sistema carolingi
Diner de Pere II, amb inscripció "Barquinona" (Barcelona, 1213)
Ardit
Ocupació francesa de 1808 a 1814 
Peça de mig quarto de Josep Bonaparte, emesa a Barcelona

El 1809 la Junta Superior del Principat va crear la Casa de Moneda de Catalunya.[28]

  • Napoleó que equival a 5 pecetes. Solia portar inscrita l'abreviació Nap.[29]
  • Quart. El seu plural quartos donà origen a diverses expressions com ara tenir molts quartos.
  • Peceta de Barcelona. Moneda d'argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d'Armament i Defensa del Principat.[30]
Sistema espanyol
  • Escut establert l'any 1864, 10 escuts equivalent a un ral de billó.[31]
  • Pesseta establerta l'any 1869, 40 escuts equivalent a 1 pesseta.[32]
  • Ecu, establert l'any 1999, que era una unitat de compte, valorat segons les divises europees i va ser substituït per l'euro.[33]
Sistema europeu
  • Euro establert l'any 2002, 166,386 pessetes equivalen a un euro.


Projectes de moneda[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «moneda catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Salat, J., 1818, p. 9-10.
  3. Salat, 1818, p. 21.
  4. Francesc Ferrer, del manifest que l'any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
  5. «Monedas carlistas» (en castellà). Noticiario del Aula Militar Bermúdez de Castro, 31, maig 2004 [Consulta: 20 agost 2015].
  6. Consell Municipal d'Arenys de Mar, pesseta, MNAC
  7. En les següents referències, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numismàtic de Catalunya, que conté una col·lecció de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enllaços que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicació més àmplia.
  8. Villaronga i Garriga, Leandre, "Dracmes emporitanes d'arracada singular", Revista Acta numismàtica, Volum 31, 2001, pàgines 31-47
  9. Dracma d'Emporion, MNAC
  10. As d'Emporiae amb contramarques DD i dofí, MNAC
  11. Denari d'Iltirta, MNAC
  12. Leovigild (573-586), tremís de Barcelona, MNAC
  13. Tremissis visigot d'imitació a nom de Justinià I, MNAC
  14. [enllaç sense format] http://commons.wikimedia.org/wiki/Tremissis
  15. Les monedes i les paraules, Gabriel Bibiloni, Diari de Balears, 25 de febrer de 2002
  16. Domingo i Sellart, F., "La malla coronada, tipus inèdit, probablement de Joan I", Revista Acta numismàtica, Volum 32, 2002, pàgines 75-77
  17. Sanahuja i Anguera, Xavier, "Les Malles barcelonines de Joana i Carles", Revista Acta numismàtica, Volum 31, Any 2001, pàgines 105-110.
  18. Pugesa de Lleida al MNAC
  19. Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monetàries", Revista Acta Numismàtica, Volum 36, 2006, pàgines 175-189
  20. Vall-Llosera i Tarrés, J. "Noves aportacions al Catàleg dels croats de Barcelona 1285 - 1706", Revista Acta Numismàtica Volum 35, any 2005, pàgines 67 - 71
  21. Felip III, mig croat de Barcelona, MNAC
  22. Mig principat d'or, o mig ducat, moneda d'or, de Barcelona, de Ferran II (1493)., GREC.
  23. Diner de billó. Jaume I, Lleida medieval. 1236-1243, a La Paeria de Lleida.
  24. Sisè de coure
  25. Revers d'un Florí del rei Joan I d'Aragó, GREC
  26. Els Menuts de Banyoles
  27. Felip IV, 5 rals de Barcelona de 1641 amb contramarques 20 rals i 1652, MNAC
  28. L'ocupació francesa, MNAC
  29. Anvers d'un nap: moneda de 5 pessetes de la segona meitat del segle XIX, GREC
  30. Anvers d'una peceta, moneda d'argent del Principat, encunyada a Barcelona durant la Guerra del Francès (1810), GREC
  31. Escut d'or de Barcelona, MNAC
  32. Isabel II, pesseta de Barcelona, MNAC
  33. Glossari del Banc d'Espanya
  34. Eurocat
  35. Catalonia Coin

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moneda catalana Modifica l'enllaç a Wikidata