Monestir de Lozen
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir  | |||
| Construcció | segle XIII | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | eparquia de Sofia | |||
El monestir de Lozen de Sant Spas (ascenció de Crist) (En búlgar: Лозенски манастир „Свети Спас“) és un monestir ortodox búlgar situat a la localitat de Lozen, a prop de Sofia, a la província de Sofia.[1] Erigit durant el període del Segon Imperi Búlgar (segles XII–XIV), representa l'extrem oriental del notable complex monàstic medieval conegut com Mala Sveta Gora, florent al segle XIII. El monestir rep el nom de "Sant Spas" (en referència a l'Ascensió de Crist, coneguda com Spasovden en búlgar), tot i que no existeix cap sant amb el nom de "Spas".
Ubicació
[modifica]El monestir és a uns cinc quilòmetres al sud-est de l'antic poble de Dolni Lozen (avui integrat en el barri oriental de Lozen), al peu del puig Polovrak (1.182 m), dins del massís de la Muntanya de Lozen, i s'erigeix sobre una terrassa natural amb vistes panoràmiques a la vall de Sofia. L'indret està envoltat de frondosos rouredes i fonts naturals.
Història
[modifica]Orígens
[modifica]Fundat al segle xiii, el monestir fou destruït a la fi del segle xiv arran de la caiguda de la fortalesa d'Urvich de la regió de Sredets (actual Sofia) sota domini otomà.[1][2] Als segles xv i xvi, el recinte va restar abandonat, però fou restaurat al segle xvii. Documents datats del 1671 confirmen l'existència d'una escola monàstica, amb un mestre anomenat Iàkim, procedent de Sofia, i estudiants provinents de la capital i pobles veïns.
Entre 1671 i 1694, el monestir acollí una escola de cal·ligrafia i producció literària. L'any 1737 esdevingué un focus de l'aixecament dels bisbes de Sofia i Samokov contra el poder otomà. La revolta fou reprimida violentament entre juliol i agost del mateix any, per ordre d'Ali Paixà Kiupriulioglu, i provocà la mort d'unes 350 persones, incloent-hi religiosos i civils, entre ells el bisbe Sant Simeó de Samokov. Com a conseqüència, el monestir fou novament destruït.
Renaixement i reconstrucció
[modifica]
L'any 1821, el monestir fou reconstruït damunt les antigues fonaments.[1] S'hi bastí l'església, de planta d'una sola nau i absis únic, amb dimensions de 7 per 14 metres. L'edificació presenta tres cúpules cilíndriques de grans dimensions, obra del mestre Tsviatko Todorov, del poble de Zhabliano, prop de Radomir, un element arquitectònic poc habitual en l'arquitectura religiosa búlgara de l'època.
El 1869, el pintor de Samokov Nikola Ivanov Obrazopisov, assistit per Hristaki Zahariev Zografsky i Dimitar Hristov Dupnitchanin, fa les pintures murals i especialment la de les cúpules. Aquestes obres es van conservar en bon estat i es distingeixen per la qualitat artística i varietat cromàtica.
Cal destacar la representació de nombroses figures de sants i personatges històrics búlgars, un fet singular entre els temples de la regió de Sofia. Hi apareixen Sant Ciril i Sant Metodi, Sant Joan de Rila, Eutimi de Tarnovo, Sant Miquel Voin, Sant Marc, Sant Onufri de Gabrovo, Constantí de Sofia, Santa Petka i Santa Nedelya, entre d'altres. També destaca la icona de Sant Jovan Vladimir, príncep serbi i parent de l'emperador búlgar Samuel.
Segons la tradició oral, el monestir serví de refugi per a patriotes durant el moviment nacional de lliberament. El revolucionari Vasil Levski hi trobà amagatall. Després de la Lliberació de Bulgària el 1878, s'hi construí una escola annexa amb diverses sales, que funcionà fins a la primeria del segle xx, moment en què el monestir passà a ser ocupat per una comunitat femenina. També hi ha notícies que el rei Boris III cavalcava asíduament per la zona del monestir, i li va fer donatius.[2]
Estat actual
[modifica]
En les darreres dècades s'han restaurat diverses estructures: una ala residencial, les cel·les monacals i la casa d'hostes de dues plantes. Una antiga capella va ser reconstruïda. L'altar antic de l'església restaurada conserva icones originals datades entre 1850 i 1890. També s'han restaurat les pintures murals de les tres cúpules. La façana occidental exterior era decorada amb frescos, avui gairebé desapareguts del tot.
El monestir és un indret popular per a excursions, degut al lloc particular, en plena natura, la presència de fonts d'aigua de muntanya i la proximitat a Sofia, des d'on s'hi pot arribar un quart d'hora amb vehicle o una hora a peu des de Dolni Lozen.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lozen Monastery St Spas | Monasteries – Sofia Mount Athos | Discover Sofia | https://visitsofia.bg/». [Consulta: 22 juny 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Bulgaria, Roundtrip. «Lozen Monastery: A Tale of Resilience and Devotion» (en anglès americà), 26-09-2024. [Consulta: 22 juny 2025].
