Monestir de Santa Maria de Riudaura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Riudaura
Riudaura 01 (Catalonia).jpg
Dades
Tipus monestir
Característiques
Estil arquitectònic Neoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGarrotxa
MunicipiRiudaura
Localització Puig de l'Església. Riudaura (Garrotxa)
 42° 11′ 15″ N, 2° 24′ 31″ E / 42.1876°N,2.40867°E / 42.1876; 2.40867
BCIL
Identificador IPAC: 10144
Activitat
Diòcesi bisbat de Girona  (parròquia de Santa Maria de Riudaura)
Religió catolicisme
Modifica les dades a Wikidata

El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

L'església parroquial de Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc. Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.[2] Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle xviii.[1]

Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.[1] A l'interior del temple es pot llegir "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723" i "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723".[1]

Els púlpits conservats a l'interior de l'església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu. Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals:[1] En el primer púlpit hi apareix la inscripció "CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA", i un brau com a símbol d'un evangelista.[1] En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d'armes, un cap d'àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.[1]

Història[modifica]

Va ser fundat pel comte Guifré I de Girona-Besalú vers el 852, i la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. Malgrat les donacions inicials, fou un monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l'uní en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa. Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. Durant els segles següents va dependre d'aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452. Finalment, el 1592, el papa Climent VIII l'uní al monestir de Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835.[3] Al primer terç del segle xix, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l'abandó del conjunt. L'actual església és un edifici del segle xviii.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santa Maria de Riudaura Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. El monestir de Riudaura a "monestirs.cat"
  3. «monestir de Ridaura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.