Monestir de Santa Maria de Riudaura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Riudaura
Riudaura 01 (Catalonia).jpg
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVIII
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa
MunicipiRiudaura Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPuig de l'Església. Riudaura (Garrotxa)
 42° 11′ N, 2° 25′ E / 42.19°N,2.41°E / 42.19; 2.41
BCIL
IdentificadorIPAC: 10144
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Santa Maria de Riudaura) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El monestir de Santa Maria de Riudaura fou un monestir benedictí radicat a l'actual església parroquial de Riudaura (Garrotxa). L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

L'església parroquial de Santa Maria de Ridaura, també coneguda com a abadia o monestir de Santa Maria, és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle xv, fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.[1] El 1918 es va reformar el campanar.[2] Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.[3] Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle xviii.[1]

Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.[1] A l'interior del temple es pot llegir "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723" i "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723".[1]

Els púlpits conservats a l'interior de l'església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu. Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals:[1] En el primer púlpit hi apareix la inscripció "CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA", i un brau com a símbol d'un evangelista.[1] En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d'armes, un cap d'àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.[1]

L'església conté cinc campanes, tres s'ubiquen a la sala de campanes i dues a l'estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana "Climent", creada el segle XVIII, i dues campanes més del segle XX que van ser donades per Joan Castanyer i Massegur. A l'estructura metàl·lica, les dues campanes són del segle XVIII i anteriorment havien estat a l'espadanya de l'antiga capella de Sant Marçal, però es van traslladar recentment a l'Església de Santa Maria quan es va reformar l'edifici. S'anomenen campana dels quarts i campana de les hores, ja que marquen aquestes unitats del temps del rellotge, i estan dedicades a Maria i a Sant Marçal respectivament. Durant la Guerra Civil van desaparèixer tres campanes de l'Església.[4]

A davant de l'església hi ha el Padró, un construcció des d'on es comunicaven les notícies a la població en sortir de missa.[5]

Història[modifica]

Vista general del Monestir de Santa Maria de Ridaura (entre 1890 i 1923)

Va ser fundat per Guifré I comte de Girona i Besalú vers el 852, i la seva església fou consagrada el 858 pel bisbe de Girona Sunifred. Malgrat les donacions inicials, fou un monestir de poca vitalitat, i així el 937 el comte Sunyer de Barcelona l'uní en qualitat de priorat al monestir occità de la Grassa. Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. Durant els segles següents va dependre d'aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452. Finalment, el 1592, el papa Climent VIII l'uní al monestir de Sant Pere de Camprodon. Aleshores ja no tenia comunitat. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835.[6] Al primer terç del segle xix, amb la desamortització de Mendizábal, es produí l'abandó del conjunt.[1] El 1918 el campanar de l'Església de Santa Maria va ser reformat i el 1919 s'hi va instal·lar un rellotge i dues campanes noves, tot plegat costejat per Joan Castanyer i Massegur.[2][4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Santa Maria de Riudaura
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 El Deber, Setmanari d'acció catòlica, 1120, 01-06-1918, pàg. 322.
  3. El monestir de Riudaura a "monestirs.cat"
  4. 4,0 4,1 Pallàs Mariani, Xavier. Campanes i campanars de la Garrotxa (en català). Olot: Edicions El Bassegoda SLU, 2019. ISBN 978-84-09-09420-2. 
  5. Collelldemont, Pep El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcànica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres, 1993.
  6. «monestir de Ridaura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.