Monestir dels Ibers
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (el) Μονή Ιβήρων  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir | |||
| Construcció | 980 | |||
| Dedicat a | Dormició de Maria | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 33.042 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Regió | Europa i Amèrica del Nord | |||
| Localització | Mont Atos  Grècia | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 1988 (12a Sessió), Criteris PH: (i),(ii),(iv),(v),(vi),(vii) | |||
| Identificador | 454 | |||
| Activitat | ||||
| Religió | cristianisme ortodox | |||
El monestir dels Ibers[1] (en grec: Μονή Ιβήρων, en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos. Fou construït entre el 980 i el 983 per monjos georgians, sota la supervisió d'Eutimi l'Il·luminador i Joan d'Ibèria. Aquest darrer era un noble georgià que provenia del Regne d'Ibèria, i per això se li atribueix l'origen del nom del monestir.[2] El monestir està dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, que se celebra el 15 d'agost en el calendari gregorià i el 28 d'agost en el calendari julià. La biblioteca del monestir conté 2.000 manuscrits, 15 rotlles litúrgics, i 20.000 llibres, la majoria dels quals són en georgià, grec, hebreu i llatí. El monestir va tenir un important paper[3] en l'apogeu de la literatura georgiana durant els segles xi i xii.
Referències[modifica]
- ↑ Ayensa, 2000, p. 57.
- ↑ Masoliver, Alexandre. Història del monaquisme cristià. Abadia de Montserrat, pàg.90. ISBN 8472023982.
- ↑ «literatura georgiana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 setembre 2009].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir dels Ibers |
- Ayensa, E. «Sobre l'origen grec de «La dama d'Aragó»». A: Mas i Vives, J.; Miralles i Montserrat, J.; Rosselló Bover, P. Actes de l'onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Palma, Mallorca, 8-12 de setembre de 1998. Volum III, 2000, p. 43–60. ISBN 9788478269884.
- Mt. Athos, Road Editions S.A., 2007, ISBN 978-960-8481-21-3
Monestirs del Mont Atos | ||
|---|---|---|
 | ||
 | Temple d'Apolo a Bassae · Acròpoli d'Atenes · Temple de Delfos · Els Meteors · Mont Atos · Monuments paleocristians i bizantins de Tessalònica · Jaciment Arqueològic d'Epidaure · Ciutat medieval de Rodes · Mistràs · Olímpia · Delos · Monestir de Dafní, Monestir d'Òssios Lukàs i Nea Moní de Quios · L'Herèon i el Pitagorèon de Samos · Jaciment arqueològic de Vergina · El centre històric (Khora) amb el Monestir de Sant Joan el Teòleg i la cova de l'Apocalipsi a l'illa de Patmos · Els jaciments arqueològics de Micenes i Tirint · Ciutat antiga de Corfú |  | |