Monique Canto-Sperber
Monique Canto-Sperber (Algèria, 14 de maig de 1954) és una filòsofa francesa. Va estar casada amb l'antropòleg cognitiu Dan Sperber i ha treballat bàsicament en qüestions de bioètica, en el pensament de Plató de qui ha traduït diàlegs com el Gòrgies, l'Ió, el Menó i l'Eutidem, i sobre la relació entre liberalisme i socialisme. Ha estat membre del Comité Consutiu d'ètica francès i vicepresidenta d'aquest organisme des de 2005 a 2007. Des de 2005, dirigeix l’École Normale Supérieure, prestigiós centre d'estudis de filosofia a París. Al seu Assaig sobre la vida humana, Canto-Sperber ha identificat la seva concepció de la filosofia amb la metàfora de l'ajudant del llaurador de John Locke, que neteja el terreny i treu les males herbes que obstrueixen el camí del coneixement. La seva obra rep també influència de Bernard Williams i de Raymond Aron. Entre altres distincions és Oficial de la Legió d'honor francesa i des de 2006 produeix l'espai radiofònic «Questions d’éthique» a France Culture.
Ètica grega
En el seu llibre Éthiques grecques, Monique Canto-Sperber va mostrar que la concepció contemporània de la moral grega és una construcció que no correspon a la realitat. L'ètica grega no consisteix a parer seu en una variant de l'eudaimonisme d'Aristòtil, sinó que resulta extremadament diversa.
Bioètica
Al seu Assaig sobre la vida humana Canto-Sperber ha defensat que la relativitat de l'agent (la manca d'un interés universal), no fa necessàriament subjetiva la raó o la justificació racional. Una raó pot ser relativa a l'agent i alhora objectiva si pot ser compresa i reconeguda a partir d'un punt de vista exterior a ell. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha justificació de l'existència que es pugui valorar de forma impersonal, de manera que s'oposa tant al càlcul utilitarista com a les tesis del diàleg de Habermas. En aquest sentit, Canto-Sperber és especialment contrària a les investigacions amb embrions.
Liberalisme
Monique Canto-Sperber ha treballat sobre la relació entre liberalisme i socialisme democràtic, defensant que el liberalisme només és possible amb un esquema previ d'igual accés a les llibertats, garantit per l'estat. Aquesta insistència en la igualtat com a condició de la llibertat rep una gran influència de Raymond Aron.
Publicacions
- Les paradoxes de la connaissance. Essais sur le Ménon de Platon, 1991
- La philosophie morale britannique, 1994
- Direcció del Dictionnaire d’éthique et de philosophie morale, 1996. Hi ha ed. espanyola a Fondo de Cultura Económica, Mèxic.
- Direcció de Philosophie grecque, amb J. Barnes, L. Brisson, J. Brunschwig i G. Vlastos, 1997.
- Éthiques grecques, 2001
- L’Inquiétude morale et la Vie humaine, 2001. Hi ha traduució parcial al català amb el títol Assaig sobre la vida humana (Proteus,2010)
- Le Socialisme libéral. Une anthologie (Europe - États-Unis), 2003
- Les Règles de la liberté, 2003)
- Le Bien, la Guerre et la Terreur. Pour une morale internationale,2005
- Faut-il sauver le libéralisme ?, (amb Nicolas Tenzer), 2006
- La Libéralisme et la gauche, 2008
- Que peut l'éthique? Faire face à l'homme qui vient (2008)