Mononucleosi infecciosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaMononucleosi infecciosa
Infectious Mononucleosis 3.jpg
Mononucleosi infecciosa: es mostren limfòcits reactius (atípics) en blau. modifica
Tipusinfecció pel virus Epstein-Barr, infecció per citomegalovirus i infecció vírica Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesfebre, limfadenopatia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, amigdalitis, leucocitosi, limfocitosi, exantema i enlargement of lymph nodes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, anàlisi de sang, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA Modifica el valor a Wikidata
Tractamentgàrgara, antimicrobià, corticoesteroide i antihistamínic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió aèria, transmissió per hemocontacte de patogen i transmissió placental Modifica el valor a Wikidata
Causat perVirus d'Epstein-Barr i Human betaherpesvirus 5 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10B27.027.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9075075 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA75 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0234211 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4387 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000591 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine784513, 222040 i 963894 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKinfectious-mononucleosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007244 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0021345 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8568 Modifica el valor a Wikidata

La mononucleosi infecciosa o febre glandular, coneguda popularment com a malaltia del petó, és una malaltia que es caracteritza per febre, mal de coll i cansament. És causada pel virus d'Epstein-Barr (VEB), que afecta els limfòcits B, produint una limfocitosi reactiva i limfòcits T anormals (cossos de Downey). El virus es transmet per individus asimptomàtics a través de la sang o de la saliva (d'aquí el nom popular de malaltia del petó).

Història[modifica]

El terme mononucleosi infecciosa fou introduït el 1920, quan es va descriure una síndrome caracteritzada per febre, limfadenomegàlies, fatiga i limfocitosi en sis pacients. El 1968, Henle va demostrar que el virus d'Epstein-Barr era l'agent etiològic de les síndromes mononucleòsides (SMN) associades amb la presència d'anticossos heteròfils.

Agents causals[modifica]

Variants atípiques de la mononucleosi[modifica]

En nens petits, la malaltia sol ser asimptomàtica. El curs de la malaltia pot també ser crònic, ja que alguns pacients sofreixen els símptomes de la malaltia durant mesos o anys. Aquesta pot derivar rarament a la que es coneix com a síndrome crònica de la fatiga o síndrome d'EBV.

Mortalitat/morbiditat[modifica]

En els països desenvolupats la mort a causa de la mononucleosi és molt estranya. Les complicacions mortals que es poden donar són la ruptura de la melsa, infeccions bacterianes, insuficiència hepàtica i el desenvolupament de miocarditis viral.

Tractament[modifica]

Autocura
La mononucleosi infecciosa és generalment autolimitada i només s'hi utilitzen tractaments de suport simptomàtics. Es recomana descans durant la fase aguda de la infecció, i l'activitat es pot reprendre un cop els símptomes aguts han desaparegut. No obstant això, s'han d'evitar l'activitat física intensa i els esports de contacte per reduir el risc de ruptura esplènica, com a mínim un mes després de la infecció inicial o l'esplenomegàlia s'hagi resolt, segons el que determini el metge tractant
Medicaments
Pel que fa als tractaments farmacològics, es poden utilitzar antiinflamatoris no esteroidals (Aines) com l'ibuprofèn, per reduir la febre i el dolor.[1] Els corticoesteroides, generalment hidrocortisona o dexametasona, no es recomanen per a ús rutinari, però poden ser útils en les complicacions, si hi ha un risc d'obstrucció de via aèria, trombocitopènia severa o anèmia hemolítica. Hi ha poca evidència per donar suport l'ús d'aciclovir, encara que pot reduir la propagació viral inicial. No obstant això. recentment el valaciclovir ha demostrat reduir o eliminar la presència del virus d'Epstein-Barr en pacients afectats amb mononucleosi aguda, cosa que dona lloc a una disminució significativa de la severitat dels símptomes. No es fan servir antibiòtics perquè són ineficaços contra les infeccions virals. És més, l'amoxicil·lina està relativament contraindicades en el cas d'infeccions bacterianes que coincideixin amb la mononucleosi, perquè poden provocar erupcions al·lèrgiques.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mononucleosi infecciosa
  1. 1,0 1,1 «Glandular fever». NICE Clinical Knowledge Summaries. cks.nice.org.uk, 2010. [Consulta: 15 juny 2013].