Mononucleosi infecciosa
 Mononucleosi infecciosa: es mostren limfòcits reactius (atípics) en blau.  | |
| Tipus | infecció pel virus Epstein-Barr, infecció per citomegalovirus, infecció vírica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, limfadenopatia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, amigdalitis, leucocitosi, limfocitosi, exantema i enlargement of lymph nodes (en)  |
| Exàmens | exploració física, hemograma, anàlisi de sang, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
| Tractament | gàrgara, antimicrobià, corticoesteroide i antihistamínic |
| Patogènia | |
| Transmissió patògena | transmissió aèria, transmissió per hemocontacte de patogen i transmissió placental |
| Causat per | Virus d'Epstein-Barr i Human betaherpesvirus 5 |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1D81 |
| CIM-10 | B27.027.0 |
| CIM-9 | 075075 |
| CIAP | A75 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0234211 |
| DiseasesDB | 4387 |
| MedlinePlus | 000591 |
| eMedicine | 784513, 222040 i 963894 |
| Patient UK | infectious-mononucleosis |
| MeSH | D007244 |
| UMLS CUI | C0021345 |
| DOID | DOID:8568 |
La mononucleosi infecciosa o febre glandular, coneguda popularment en el món anglosaxó com a kissing disease o malaltia del petó, és una malaltia que es caracteritza per febre, mal de coll i cansament. És causada pel virus d'Epstein-Barr (VEB), que afecta els limfòcits B, produint una limfocitosi reactiva i limfòcits T anormals (cossos de Downey). El virus es transmet per individus asimptomàtics a través de la sang o de la saliva (d'aquí el nom popular de malaltia del petó).
Història[modifica]
El terme mononucleosi infecciosa fou introduït el 1920, quan es va descriure una síndrome caracteritzada per febre, limfadenomegàlies, fatiga i limfocitosi en sis pacients. El 1968, Henle va demostrar que el virus d'Epstein-Barr era l'agent etiològic de les síndromes mononucleòsides (SMN) associades amb la presència d'anticossos heteròfils.
Agents causals[modifica]
- Virus d'Epstein-Barr (VEB) 90%
- Citomegalovirus (CMV) 10%
Variants atípiques de la mononucleosi[modifica]
En nens petits, la malaltia sol ser asimptomàtica. El curs de la malaltia pot també ser crònic, ja que alguns pacients sofreixen els símptomes de la malaltia durant mesos o anys. Aquesta pot derivar rarament a la que es coneix com a síndrome crònica de la fatiga o síndrome d'EBV.
Mortalitat/morbiditat[modifica]
En els països desenvolupats la mort a causa de la mononucleosi és molt estranya. Les complicacions mortals que es poden donar són la ruptura de la melsa, infeccions bacterianes, insuficiència hepàtica i el desenvolupament de miocarditis viral.
Tractament[modifica]
- Autocura
- La mononucleosi infecciosa és generalment autolimitada i només s'hi utilitzen tractaments de suport simptomàtics. Es recomana descans durant la fase aguda de la infecció, i l'activitat es pot reprendre un cop els símptomes aguts han desaparegut. No obstant això, s'han d'evitar l'activitat física intensa i els esports de contacte per reduir el risc de ruptura esplènica, com a mínim un mes després de la infecció inicial o l'esplenomegàlia s'hagi resolt, segons el que determini el metge tractant
- Medicaments
- Pel que fa als tractaments farmacològics, es poden utilitzar antiinflamatoris no esteroidals (Aines) com l'ibuprofèn, per reduir la febre i el dolor.[1] Els corticoesteroides, generalment hidrocortisona o dexametasona, no es recomanen per a ús rutinari, però poden ser útils en les complicacions, si hi ha un risc d'obstrucció de via aèria, trombocitopènia severa o anèmia hemolítica. Hi ha poca evidència per donar suport l'ús d'aciclovir, encara que pot reduir la propagació viral inicial. No obstant això. recentment el valaciclovir ha demostrat reduir o eliminar la presència del virus d'Epstein-Barr en pacients afectats amb mononucleosi aguda, cosa que dona lloc a una disminució significativa de la severitat dels símptomes. No es fan servir antibiòtics perquè són ineficaços contra les infeccions virals. És més, l'amoxicil·lina està relativament contraindicades en el cas d'infeccions bacterianes que coincideixin amb la mononucleosi, perquè poden provocar erupcions al·lèrgiques.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mononucleosi infecciosa |
- ↑ 1,0 1,1 «Glandular fever». NICE Clinical Knowledge Summaries. cks.nice.org.uk, 2010. [Consulta: 15 juny 2013].