Mont-ravana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaMont-ravana
Llíria. La Mont-ravana 4.jpg
Espanya

Modifica dades a Wikidata

La Mont-ravana és un poblat ibèric situat a uns 10 km al nord-oest de Llíria. Correspon al tipus de pobles que configuren les segona categoria de poblaments edetans, amb base econòmica agropecuària i funcionant com a fonts d'aprovisionament de la capital.[1]

Distribució[modifica]

Té una superfície d'entre 6000 i 8000 m² i conserva tot el recinte emmurallat.[1] Aquest està construït seguint un dels models més senzills que utilitzaven els ibers: constitueix, al mateix temps que muralla, el mur posterior dels habitatges.[2] A l'interior, els habitatges estan adossats entre si i oberts a carrers que recorren l'assentament longitudinalment.

Les parets de tova estaven construïdes sobre sòcols de pedra, i tots dos emblanquinats i pintats de roig i blanc. Els sòls estaven piconats o enllosats. A les cases del sector sud, adossades a la muralla, s'aprecien clarament dues estances diferenciades.[1] També adossades a la muralla es van trobar cinc llargues dependències, probablement un complex industrial destinat a la transformació d'aliments, amb zones de mòlta, almàssera i àrees de premsatge. Aquests últims espais s'entenen com a annexos del sector domèstic.[3]

Excavacions i troballes[modifica]

Les primeres excavacions les va dur a terme des del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València en 1958, centrades en l'extrem nord del poblat. Entre 1978 i 1983 un equip de la Universitat de València va netejar tot el perímetre de la muralla i va prosseguir les excavacions en el poblat, que han continuat de forma inconstant fins a l'actualitat. S'han recuperat materials des de la seua aparició al segle V a. C. fins a la seua destrucció i abandó a mitjan segle II a. C. Les principals troballes inclouen ceràmica ibèrica similar a la recuperada en Edeta (Tosal de San Miguel), així com ceràmica grega de figures vermelles i alguns textos escrits,[1] encara que destaca la figura d'un bou, que és l'única mostra d'escultura ibèrica que s'ha trobat en el Camp de Túria.[4]

En el vessant sud, a uns 53 metres al sud-est de la muralla, es van trobar dues tombes aïllades en clot, amb urnes d'incineració. Ambdues estaven acompanyades de la seva corresponent tapadora i mostren decoració geomètrica pintada.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Monravana, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  2. Bonet Rosado, Helena; Guérin, Pierre; Mata Parreño, Consuelo. «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià» (en valenciano). Cota zero: revista d'arqueologia i ciència p. 115, 1994.
  3. Bonet, Helena; Guérin, Pierre; Mata, Consuelo «Urbanisme i habitatge ibèrics al País Valencià». Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, 1994.
  4. Escrivà, Vicent; Xavier Vidal. Edeta a l'època ibèrica (en valencià, castellà i anglés). Llíria: M.I. Ajuntament de Llíria i Regidoria de Turisme i Patrimoni Històric, 2005, p. 8. 
  5. Bisbal i Chinesta, Josep Francesc. «Les àrees funeràries ibèriques entre el Xúquer i el Millars» (en valenciano) p. 10. Universitat de València, 2013.