Mont Líban

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista del cim culminant del mont Líban: el Qurnat as-Sawda' (3.083 m)

El mont Líban (en àrab جبل لبنان Jabal Lubnan; en els textos antics, en llatí Libanus Mons i en grec Λίβανος ὄρος, Líbanos oros) és el principal sistema muntanyós del Líban i del Pròxim Orient.

El seu nom ve d'una paraula semítica que vol dir 'blanc', en referència a la neu que el cobreix a l'hivern. Els hebreus el consideraven molt important a la seva història perquè amb la seva fusta es va fer el Temple de Jerusalem. En temps de Salomó les muntanyes depenien del rei de Tir.

Van utilitzar la seva fusta Assíria, Pèrsia, el diàdoc Antígon i els selèucides.

Els escriptors antics sempre presenten dues cadenes muntanyoses: el Líban i l'Antilíban des de la costa a Damasc, amb la darrera al sud. Fins a Eusebi i sant Jeroni no estableixen que l'Antilíban és a l'est del Líban.

El Líban començava entre Tir i Sidó i seguia paral·lel al Mediterrani cap al nord amb la seva màxima altura entre Beirut i Trípoli (uns 3.000 metres); a l'est hi viuen els drusos.

Són famosos els cedres del Líban, però la producció d'encens a la zona és només llegendària.

El nom de Mont Líban es va donar al mandat francès després de la primera guerra mundial. Vegeu Història del Líban.

Coord.: 34° 18′ 00″ N, 36° 07′ 00″ E / 34.30000°N,36.11667°E / 34.30000; 36.11667

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Líban Modifica l'enllaç a Wikidata