Mont Thor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMont Thor
Mount Thor Peak 1997-08-07.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentAmèrica del Nord i Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaNunavut (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
 66° 32′ 00″ N, 65° 19′ 00″ O / 66.5333°N,65.3167°O / 66.5333; -65.3167Coord.: 66° 32′ 00″ N, 65° 19′ 00″ O / 66.5333°N,65.3167°O / 66.5333; -65.3167
SerraladaMuntanyes Baffin i serralada Àrtica Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.675 m Modifica el valor a Wikidata
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
1965 primer ascens Modifica el valor a Wikidata

El Mont Thor, oficialment conegut com el Cim Thor (Thor Peak), és una muntanya amb una elevació de 1.675 metres situada en el Parc Nacional d'Auyuittuq, a l'Illa de BaffinNunavut, Canadà. La muntanya es troba a 46 km al nord-est de Pangnirtung i presenta la més gran caiguda vertical de la Terra de 1.250 m, amb el penya-segat sobresortint a un angle mitjà de 15 graus des de la vertical.[1] Malgrat la seva llunyania, aquesta característica fa de la muntanya un lloc popular per a l'Escalada de roques. Es permet acampar, amb diversos càmpings designats situats al llarg de la del Pas d'Akshayuk. Per als escaladors que cerquen escalar el Mont Thor, hi ha un càmping establert uns pocs quilòmetres al nord de la seva base, amb protecció contra el vent i refugis d'emergència.

La muntanya va ser nomenada per Thor, el déu del tro nòrdic.[2]

Geografia[modifica]

El Mont Thor forma part de les Muntanyes Baffin, que al seu torn formen part de la Serralada Àrtica. La muntanya es compon de granit.[3]

Vista del cim del Mont Thor del 1997
Mont Thor i el seu penya-segat costerut
Senderisme cap al nord cap al Cim Thor, juliol de 2007

Ascensions[modifica]

Donald Morton i Lyman Spitzer van fer la primera pujada del Mont Thor el 1965 durant l'expedició Alpine Club of Canada liderada per Pat Baird.[4]:347[5] Pat Baird també va liderar l'expedició geofísica de 1953 durant la qual Hans Weber, J. Rothlisberger i F. Schwarzenbach van pujar per primera vegada a la Torre Nord del Mont Asgard.

La primera ascensió de la cara oest es va aconseguir per Earl Redfern, John Bagley, Eric Brand i Tom Bepler el 1985.[6] El primer ascens individual de West Face va ser completat per Jason 'Singer' Smith el 1998. La primera escalada lliure del Southwest Buttress va ser feta l'any 2012 per Bill Borger i John Furneaux.[7][8]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mount Thor -The Greatest Vertical Drop on Earth!». The Daily Galaxy, March 9, 2010. [Consulta: 21 agost 2014].
  2. Jennings, Ken. «Meet Canada's Mount Thor: The World's Steepest, Tallest Cliff», 10-06-2013. [Consulta: 18 abril 2015].
  3. «Thor Peak». Bivouac.com. [Consulta: 30 novembre 2009].
  4. Ostriker, J. P. «Lyman Spitzer. 26 June 1914 -- 31 March 1997: Elected ForMemRS 1990». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, vol. 53, 2007, pàg. 339–348. DOI: 10.1098/rsbm.2007.0020.
  5. Morton, Donald C. «Mt. Asgard And Mt. Thor». Canadian Alpine Journal, vol. 49, 1966, pàg. 42-48.
  6. Redfern, Earl (December 1995), "-Mount Thor - 33 Days on the West Face", Climbing Magazine (no. 93): 34–36, ISSN 0045-7159
  7. «Climber Bill Borger», July 24, 2012. [Consulta: 28 agost 2012].
  8. Hummel, Will (August 3, 2012), "New route on Baffin Island's Mount Thor", Rock and Ice, <http://www.rockandice.com/news/2154-new-route-on-baffin-islands-mt-thor>. Consulta: 28 agost 2012

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Thor