Mont de Conques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaMont de Conques
Isona i Conca Dellà. Conques. El Mont de Conques.JPG
El Mont de Conques des de llevant
Tipologia serra
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Localització Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)
Serralada (Prepirineu)
Característiques
Cims destacats Tossal de la Cassola
Altitud 42° 7′ 45.43″ N, 1° 1′ 2.939″ E / 42.1292861°N,1.01748306°E / 42.1292861; 1.01748306Coord.: 42° 7′ 45.43″ N, 1° 1′ 2.939″ E / 42.1292861°N,1.01748306°E / 42.1292861; 1.01748306
Tossal de la Cassola, 698,6
Longitud km

42° 07′ 45″ N, 1° 01′ 03″ E / 42.1293°N,1.01748°E / 42.1293; 1.01748
Modifica dades a Wikidata

El Mont de Conques és una formació orogràfica de mal definir: anomenada mont, no és pròpiament una muntanya, en el sentit que no presenta una elevació destacada en el seu entorn. És, de fet, una forma geogràfica que té aspectes de muntanya alhora que de serra: podríem intentar explicar el Mont de Conques dient que és una serra que en comptes de ser allargassada de forma longitudinal, és una massa compacta de territori lleugerament elevat sobre els seus entorns seguint una forma més o menys ovalada.

Pertanyia íntegrament a l'antic terme de Conques, actualment inclòs en el d'Isona i Conca Dellà. La vila de Conques és al sud del Mont de Conques, que s'estén entre les valls del barranc de la Boïga (a llevant) i de lo Torrent de Figuerola d'Orcau (a ponent). El límit nord el forma el territori dels estanys de Basturs. El santuari de la Mare de Déu de les Esplugues és a l'extrem nord-est del Mont de Conques, en un turonet que fa una avançada cap a la vall del barranc de la Boïga. A l'extrem diagonalment oposat, i damunt mateix de la vila de Figuerola d'Orcau, hi ha l'antiga ermita de Sant Bartomeu, destruïda durant la guerra i refeta modernament sense cap edifici que tingui sostre. El seu límit sud el marca el turó on s'assentava el castell de Conques.

Història[modifica | modifica el codi]

Un dels nius de metralladores de la Guerra Civil al Mont de Conques

El Mont de Conques fou escenari, l'any 1938, de lluites constants entre feixistes i republicans, durant la darrera guerra civil. Els primers va establir la línia de front a les serres de l'entorn d'Orcau (sobretot Sant Corneli i les seves estribacions, mentre que els segons defensaven el territori des de la línia que va d'Isona a Abella de la Conca. Les tropes franquistes van prendre posicions al Mont de Conques, on van construir nombroses trinxeres i búnquers (que en bona part encara es conserven), mentre que els republicans van atacar aquesta posició diverses vegades, i s'hi va lluitar acarnissadament, com testimonia, per exemple, la façana de la Mare de Déu de les Esplugues. Més de mig any van durar els combats per fer-se, uns i altres, amb el control del Mont de Conques.[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 10. Mont de Conques", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetània Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.
  2. «Itinerari del mont de Conques». Memorial. Gencat. [Consulta: 8 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]