Montanejos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMontanejos
Escut de Montanejos.svg
Montanejos - 12.jpeg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Montanejos respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 04′ 05″ N, 0° 31′ 24″ O / 40.068°N,0.5232°O / 40.068; -0.5232
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Millars Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalMontanejos Modifica el valor a Wikidata
Població
Total572 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat15,13 hab/km²
GentiliciMontaneixí, montaneixina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície37,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud418 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDilluns
Festa majorSetembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Sandalinas Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12448 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12079 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12079 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmontanejos.es Modifica el valor a Wikidata

Montanejos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia[modifica]

Poble enclavat a les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars, on són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona, en els quals podem contemplar vistosos panorames i on s'han obert múltiples vies d'escalada. Un tercer riu, el Montant, tanca el poble per la part de la carretera d'Onda.

En el riu Millars, entre aquests estrets, podem banyar-nos en piscines naturals que nodreixen les seves aigües de les fonts dels Banys, de la Tancada, Zorrica, etc. Destaquen també l'embassament d'Arenós, el Morrón de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, Cova Negra, etc.

Nuclis[modifica]

L'Alqueria, Montanejos

Montanejos compta en el seu terme municipal amb la pedania de l'Alqueria.

En l'any 1974 el terme municipal de Campos d'Arenós va passar a formar part de Montanejos, tres anys abans de finalitzar les obres de l'embassament d'Arenós.

Localitats limítrofes[modifica]

Limita amb Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós, la Font de la Reina, Montant i Aranyel.

Història[modifica]

Població d'origen àrab que neix quan l'Alquería de Abajo i l'Alquería de Arriba passen a formar part del castell de Montant. Manté la seva població morisca fins a 1609 any en el qual es decreta la seua expulsió.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2010 2012
443 417 400 404 408 415 453 481 488 500 604 618 620

Economia[modifica]

Les activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, els serveis i el balneari.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut de Montanejos.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Montanejos

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Miguel Sandalinas Collado 199 54,37% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Partit Popular PP icono 2019.svg Natividad Santabibiana Tarazona 119 32,51% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Fermín Silvestre Juan 47 12,84% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 1 0,27%
Total vots vàlids i regidors 366 100 % 7
Vots nuls 7 1,88%
Participació (vots vàlids més nuls) 373 83,26%**
Abstenció 75* 16,74%**
Total cens electoral 448* 100 %**
Alcalde: Miguel Sandalinas Collado (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sogorb,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Montanejos és Miguel Sandalinas Collado, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Antonio Galiana Aragón UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Antonio Galiana Aragón PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Valentín Collado Fornàs PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Valentín Collado Fornàs PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Laureano Sandalinas Gil PP 17/06/1995 --
1999–2003 Laureano Sandalinas Gil PP 03/07/1999 --
2003–2007 Laureano Sandalinas Gil PP 14/06/2003 --
2007–2011 Laureano Sandalinas Gil PP 16/06/2007 --
2011–2015 Laureano Sandalinas Gil PP 11/06/2011 --
2015–2019 Miguel Sandalinas Collado PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Miguel Sandalinas Collado PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments[modifica]

Torre de Montanejos.
  • Església de Sant Jaume. Del segle xviii. Conté valuoses pintures al fresc, obra de Lluís Antoni Planes, datades a finals del segle XVIII i que seguixen l'estil que marca en aquella època l'Acadèmia de Sant Carles, l'academicisme que es caracteritza pel classicisme, la moderació, l'equilibri i la norma.
  • El Castell. Restes d'un antic castell d'època musulmana situat en una posició estratègica, sobre el cim d'una muntanya situada en el marge esquerre del riu Montant i des del qual es domina part d'aquest riu, el riu Millars, tot el pla que forma el seu pas per Montanejos, els camins que baixaven des de la zona de Cortes d'Arenós i Sucaina i les actuals poblacions de Montant i La Alquería. Les restes que es poden contemplar actualment, són tres estructures diferenciades, dues torres i un aljub. A més s'aprecien també alguns trams de muralla.
  • Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Del segle XVII. Situada al barri de L'Alqueria. Destaquen el seu campanar i el seu pòrtic. L'estructura és d'una sola nau encara que té petites capelles adossades a ambdós murs laterals. Les rajoles o taulellets del campanar daten de la segona meitat del segle xvii i principis del segle xviii. És una rajola quadrada de cambra perquè el seu dibuix complet s'ha partit en quatre parts. Representa una roseta, fulles corbades, fruits i una palmeta en l'angle.
  • La Torre. Antiga torre de vigilància. Se situa en el nucli urbà, enfront de l'església. És de planta circular i alçat cilíndric. Està construïda amb còdols de diferents grandàries, provinents del riu i travats amb argamassa. Actualment està adossada a l'antic palau dels Comtes de Vallterra. Es conserven únicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors han estat derrocats.
  • Pont de Sant Josep. Del segle xix. Té estructura de tres arcs de mig punt i està realitzat en pedra. Pel seu interior circula una petita séquia que duu aigua de reg fins a l'Alqueria, per això es denomina pont-aqüeducte. Cap a la meitat de l'estructura s'aixequen dues fornícules a ambdues parts del pont on s'han col·locat sengles panells ceràmics en els quals es representen a la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep, qui dóna nom a aquest pont.
  • Los Baños. Les restes de Los Banyos es troben en el marge dret del riu prop de la Font del mateix nom. Hi ha dues estructures diferenciades d'una banda hi ha un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividida en tres cossos i que està adossada a altra construcció de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que possiblement aquesta construcció fos posterior per la diferència de factura constructiva i que probablement es tractés d'un molí d'aigua. A més es pot contemplar una extensa xarxa de petites séquies que duen l'aigua. L'estructura de l'edifici tingué similituds amb el dels banys romans.

Llocs d'interès[modifica]

  • L'Alqueria. Nucli de poques families, que estava rodejat d'una muralla. En aquest tipus d'urbanisme és molt característic el traçat irregular dels carrers, els quals solen ser estrets i poc il·luminats. Donen la sensació de ser carrers laberíntics, que no permeten l'orientació ni la visió general. La ciutat es converteix en un agregat de cases que mostra un organisme compacte.
  • La Cueva Negra. Es tracta d'una cova de molt àmplies dimensions, l'accés té lloc a través d'una gran boca de 26x10 m després de la qual trobem una enorme cavitat amb una superfície de 2.300 m² i un volum de 40.000m3, que fan d'aquesta una de les majors sales de tot el País Valencià. L'interior de la cavitat es troba ple de grans blocs de roca que donada la seva disposició arriben a formar pseudogaleries, aquests fragments de roca són denominats clastos i són producte de processos de despreniment.
  • El Chorro. Es tracta del punt de desguàs de l'Embassament d'Arenós, construït per a la regulació de cabals del riu Millars. Si descendim fins al pont situat en les proximitats del doll d'aigua podrem apreciar de prop, però de forma segura, la potència i la bellesa de l'aigua en caure així com les espectaculars parets verticals de calcària, de més de 100 m, a través de les quals s'ha excavat aquesta canalització i on crida l'atenció l'extraordinària horitzontalitat dels estrats geològics.
  • Los Estrechos. Situats entre la població de Montanejos i l'embassament d'Arenós, es tracta d'un dels trams més bells del riu Millars, on encaixa, en un congost d'uns 25 m d'ample, entre parets pràcticament verticals que en alguns punts superen els 100 m d'altura. Les parets quasi verticals presenten una intenses coloracions rogenques.
  • Barranc de la Maimona. Microrreserva de flora.
  • El Balneari.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren a principis de setembre en honor de la Verge del Roser, Verge dels Desemparats i Sagrat Cor.
  • La Immaculada. Se celebra el 8 de desembre amb la festa de El Torico amb bous al carrer i sopars populars.
  • Nadal. El 25 de desembre es canten albaes i nadalenques pels carrers.
  • Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb benedicció d'animals, processó i repartiment dels típics rotllos o "caritat".
  • Sant Jaume. Se celebra el 25 de juliol.

Nota tràgica[modifica]

A Montanejos va morir assassinat el jove independentista catalanista Guillem Agulló i Salvador a mans d'un grup de joves feixistes l'any 1993.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montanejos