Montefrío
 Montefrío | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Andalusia | ||||
| Província | Província de Granada | ||||
| Capital | Montefrío | ||||
| Població | |||||
| Total | 5.406 (2022) | ||||
| • Densitat | 21,29 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | districte notarial de Loja | ||||
| Superfície | 253,92 km² | ||||
| Altitud | 833 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Maria Remedios Gamez Muñoz | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 18270 (Montefrío, Lojilla y Milanos) | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 18135 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | montefrio.es | ||||
.svg)
Montefrío és un municipi situat al nord de la província de Granada. Té 6.520 habitants (INE 2005). Està situat entre la Sierra de Parapanda i la Sierra de Priego. En 1982 va ser declarat Conjunt Històric-Artístic Nacional.[1]
Llocs d'interès[modifica]
Castell Àrab i Església de la Vila: És un imponent conjunt monumental situat al cim d'un penyal. La Fortalesa Àrab es va construir en 1352 quan regnava a Granada Yússuf I. L'obra va ser portada a terme pel mateix arquitecte de l'Alcassaba de l'Alhambra. Encara que no existeixen plànols del castell, se sap que tenia una gran Torre de l'Homenatge, tres places d'armes i dos amplis aljubs. La fortalesa va servir de residència durant set anys a Aben Ismael III, príncep acabdillat pels abencerrajes que més tard es convertiria en rei de Granada amb el nom de Yusuf V.
L'Església de la Vila es va construir en el segle xvi sobre la fortalesa àrab per simbolitzar el triomf del cristianisme. És obra de Diego de Siloé i és d'estil gòtic-renaixentista.[2]
Església de l'Encarnació: La seva construcció es va realitzar sota el regnat de Carles III. L'inici va ser l'11 de novembre de 1786 i va es va donar per acabada, en el fonamental, el 12 d'agost de 1802, inaugurant-se el 2 de novembre del mateix any.
La seva forma està dominada per un cercle perfecte, al qual s'adossa, a manera de capçalera, un petit rectangle que acull la Capella Major i als seus costats dues petites habitacions, sent una la sagristia, amb la torre sobresortint darrere de la Capella. En la banda oposada s'articula un altre rectangle per a la portalada i dos petits quadrats amb escala per pujar al cor.
El mur que delimita la nau presenta capelles i fornícules de forma alternada, amb retaules i escultures, i en la part superior una passarel·la amb cornisa que marca l'arrencada de la volta. Al costat de la capella major s'obren dos petits balcons sobre les portes que comuniquen amb la sagristia i l'altra habitació simètrica a aquesta.
En el seu exterior, els murs són de carreus, delimitats en alçada per una petita cornisa i altres més amunt, que de forma escalonada reben la teulada. La portalada posseeix un obertura amb un buit a dalt i un arc i acabat en un gran frontó triangular.
El precedent d'aquesta església es troba a Roma en el panteó d'Agripa-Adriano.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montefrío |
- ↑ «Real Decreto 1752/1982, de 18 de junio, por el que se declara conjunto histórico-artístico a Montefrío (Granada).» (en castellà). Boletín Oficial del Estado. [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ «Iglesia Castillo de la Villa - Fortaleza Árabe» (en castellà). Empresa Pública para la Gestión del Turismo y del Deporte de Andalucía, S.A. [Consulta: 15 gener 2018].
- ↑ Jiménez Baena, Javier Felipe. «Iglesia de la Encarnación (Montefrío)» (en castellà). Universidad de Granada, 17-03-2008. [Consulta: 15 gener 2018].
.svg){kind=small}
