Turó de Monterols

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Monterols (Barcelona))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaTuró de Monterols
Turó de Monterols P1230011.jpg
El turó de Monterols vist des de Collserola
Tipologia muntanya
Ubicació
Espanya
Barcelona (Barcelonès41° 24′ 7.711″ N, 2° 8′ 26.65″ E / 41.40214194°N,2.1407361°E / 41.40214194; 2.1407361Coord.: 41° 24′ 7.711″ N, 2° 8′ 26.65″ E / 41.40214194°N,2.1407361°E / 41.40214194; 2.1407361
Característiques
Altitud 127,3[1]

Modifica dades a Wikidata

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un petit turonet del pla de Barcelona que gairebé no sobresurt. El turó era propietat de la familia Gil[2] i es va anant edificant els seus vessants, fins que només restà la zona més escarpada, situada damunt de la cota 115 msnm. L'any 1940 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i va inaugurar el parc de Monterols.

Marc geològic i geogràfic[modifica | modifica el codi]

El Barcelonès presenta geomorfològicament dues grans unitats: el Pla de Barcelona i la Serra de Collserola. La zona que ens ocupa pertany a la segona. Collserola, tram de la Serralada Litoral, apareix com un horst format per materials granítics i esquistosos. El seu vessant marítim davalla molt més suaument que el vessant septentrional o vallesà, que ho fa amb certa brusquedat. Pel sud-est descendeix fins a arribar a la successió de serrats disposats en línia paral·lela a la carena principal. Aquests serrats són: El Turó de la Peira, el de la Rovira, conegut des de la fil·loxera com a Muntanya Pelada; el Turó del Carmel o d’en Móra, anteriorment anomenat de l’Argentera; el d’en Falcó, el del Putxet, que abans sembla que era anomenat Puig d’Aguarn, i el de Monterols. Aquests turons tenen una composició, en general, anàloga a la de la Serralada. En concret, es tracta de llicorelles silurianes assentades en un basament granític. La socolada emergeix sovint i aleshores apareixen les clapes de granit alterat característic de les condicions climàtiques d’aquestes latituds mediterrànies.S’hi troben també diverses mineralitzacions de poc valor industrial, sobretot galena i blenda, i alguns sectors amb el rocam metamorfosat. En alguns casos apareixen materials del triàsic inferior i, fins i tot, gresos roigs (GGCC 1982: 14). El parc ocupa una superfície de 1.94 ha i ateny una altitud de 127 m s.n.m[3]

Intervencions arqueològiques[modifica | modifica el codi]

La rehabilitació integral del Parc del Turó de Monterols, escomesa per Parcs i jardins de Barcelona, Institut Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, va motivar que el Servei d’Arqueologia del Museu d’Història de la Ciutat endegués un Projecte d’Intervenció Arqueològica de caràcter preventiu, atenent als antecedents arqueològics de la zona. El control arqueològic va donar resultats negatius pel que fa a la detecció d’elements estructurals o de cultura material que es puguin qualificar d’arqueològics. Les úniques traces d’activitat documentades es remunten com a molt lluny a finals del s. XIX o principis del s. XX, essent la major part d’elles atribuïbles a les obres de construcció del mateix parc, ocorreguda a meitat del s. XX. La intervenció, de caràcter preventiu, s’acollí a la Llei del Patrimoni Cultural Català 9/1993, de 30 de setembre, (DOGC 1807 de l’11 d’octubre de 1993) i al Decret del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològica 78/2002, de 5 de març, (DOGC 3594 de 13 de març de 2002).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Web de parcs i jardins de la ciutat de Barcelona
  3. «Turó de Monterols». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).