Montesa Cota 247

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngCota 247
Montesa Cota 247 de 1968
Classe Trial
Fabricant Montesa
Producció 1968-1980
Relacionades Cota 248, Cota 242
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Cilindrada 247,69 cc
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens Tambor (dv i dr)
Pneumàtics 2,75 x 21 (dv) i 4,00 x 18 (dr)
Cronologia
250 Trial (1967)
Cota 348 (1976) →
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Cota 247 fou un model de motocicleta de trial fabricat per Montesa entre 1968 i 1980. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions, totes elles amb les següents característiques generals: conjunt dipòsit-selló d'una sola peça en color vermell, motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire de 247,69 cc (tret de la darrera versió, de 237,5 cc), bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. El 1971, Montesa en llançà una versió infantil (la Cota 25) que donà origen a una variada gamma de models que anà evolucionant fins a arribar als nostres dies, en què les Montesa Cota són fabricades per Honda.[1][2]

Presentada el maig de 1968, la Cota 247 era la resposta de Montesa a la Sherpa T, el reeixit model creat per Bultaco el 1965 que havia revolucionat un esport, el trial, practicat fins aleshores amb feixugues motocicletes britàniques propulsades amb motor de quatre temps. El nou model de Montesa representà un impuls definitiu per a aquesta disciplina i entrà de seguida en forta competència esportiva i comercial amb la Sherpa T, esdevenint des del seu naixement una de les millors motos de trial del mercat[3][4] i assolint nombrosos triomfs internacionals a mans de pilots com ara Don Smith, Gordon Farley, Benny Sellman, Rob Shepherd, Rob Edwards o Ulf Karlson.

Però la Cota 247 no destacà només en l'apartat esportiu i comercial, sinó també i especialment en els del disseny industrial i la innovació tecnològica. Aquest model significà un punt d'inflexió important en el sector de la motocicleta a causa de la seva bellesa estètica, esperit d'avantguarda i amenitat de conducció, arribant a obtenir el premi de la crítica i el Delta d'Argent ADI-FAD al millor disseny industrial de 1968[5][6] i, més endavant, amb motiu dels 25 anys dels premis ADI-FAD, el Delta d'Or en reconeixement a les seves aportacions d'avantguarda.[7] A banda, ha estat situada al setè lloc de la llista dels 100 millors dissenys de motocicletes del segle XX[8] i és una de les poques motos que s'han pogut admirar en alguna ocasió al MoMA de Nova York.[9][10][a]

Història[modifica | modifica el codi]

Pere Pi amb la Cota 247 cap a 1969

L'autoria de la Cota 247 ha estat sovint atribuïda al prestigiós dissenyador industrial de Montesa Leopoldo Milà, ja que fou ell qui la presentà en públic en ser membre de l'associació ADI-FAD,[11] però de fet Milà s'encarregà bàsicament de l'acabat estètic d'aquest model. La moto és fruit de l'obra de Pere Pi (pilot oficial i cap de desenvolupament de la marca) en estreta col·laboració amb el tècnic Jordi Ros, els quals comptaren amb les aportacions del Campió de França Christian Rayer i, més endavant, de Don Smith (un dels millors pilots de trial de l'època).[12][5]

Preliminars[modifica | modifica el codi]

Malgrat que inicialment Montesa no es prenia el trial tan seriosament com Bultaco, a partir de 1967 s'hi posà i a l'abril d'aquell any presentà la seva primera moto fabricada en sèrie d'aquesta modalitat: la 250 Trial, de la qual se'n produïren només 44 unitats. Amb aquell model, Pere Pi guanyà el 1968 el primer Campionat d'Espanya de trial de la història mentre, paral·lelament, el departament d'I+D de Montesa es dedicava en ple al desenvolupament de la que hauria de ser una de les motocicletes més reeixides de l'empresa: la Cota 247.

En la fase inicial de disseny, Pere Pi aplicà el seu esperit estalviador pensant no només en l'aspecte estètic i funcional de la moto, sinó també en la manera com es fabricaria i es muntaria, que havia de ser la més eficient possible. Es tractava de maximitzar l'economia de mitjans utilitzats en la seva confecció.[13] Un cop enllestit el primer prototipus, el començaren a provar per la Serra de Marina Pere Pi, el seu cunyat Josep Isern i el pilot de trial Joan Bordas.[14]

El nom[modifica | modifica el codi]

Com era habitual amb els nous models fora d'asfalt de Montesa, Pere Pi s'encarregà de batejar el nou projecte de moto de trial de la marca. En aquesta ocasió, anotà diverses opcions i les presentà a votació entre el seu cercle de coneguts dins de la fàbrica. Entre tots els proposats s'acabà imposant el de Cota, probablement perquè era curt i adient per a allò a què anava destinada, ja que feia referència a la cota d'una muntanya.[15]

El manillar[modifica | modifica el codi]

Vista de la primera versió de 1968 on s'aprecia el manillar creat per Don Smith

A finals de 1967, Montesa convidà Don Smith a provar la futura Cota 247 MKI.[16][5] Quan l'anglès visità per primera vegada la fàbrica, el portaren a Begues (Baix Llobregat) a provar la moto,[17] aleshores en fase de desenvolupament. Un cop l'hagué provada, el primer que demanà Smith a l'equip tècnic fou modificar el manillar per a deixar-lo al seu gust. Amb un bufador i seguint les seves indicacions, en menys de 30 minuts es retocà el manillar fins a donar-li la forma que Smith volia. El resultat fou tan encertat que perdurà tota la vida de la Cota 247, i a més a més se'n varen vendre milers a altres fabricants, que els muntaven als seus models sense cap modificació.[18]

Un cop provada la moto, Don Smith considerà que era molt prometedora i signà tot seguit un contracte com a pilot oficial de Montesa per tal de col·laborar en el desenvolupament del prototipus.

Presentació[modifica | modifica el codi]

La Cota 247 es presentà oficialment el maig de 1968 al Saló de l'Automòbil de Barcelona, poc abans que se celebressin els Sis Dies d'Escòcia de Trial. El disseny, punt clau de la nova moto, fou obra de Leopoldo Milà[11] i el resultat fou molt elogiat per la seva harmonia de línies, la cromàtica en els acabats i l'innovador disseny del conjunt dipòsit/seient d'una sola peça en fibra de vidre.[19][20]

Don Smith, en la seva faceta de provador de motos de trial, lliurà un article sobre l'assaig que féu de la Cota 247 al prestigiós setmanari anglès Motor Cycle News, que el publicà amb el títol «Amazing!» ("Sorprenent!", "Extraordinari!"). S'iniciava així l'expansió i internacionalització de la marca "Montesa" que la dugué en poc temps a ser una de les més prestigioses en el sector industrial de les dues rodes, en gran part sustentada per l'èxit de la Cota.[21]

Debut en competició[modifica | modifica el codi]

Una Cota 247 de 1974 a la Col·lecció Disseny Industrial del Museu del Disseny de Barcelona. El seu estat de conservació és un xic descurat.

Tot just acabada de presentar, s'enviaren tres unitats de la moto a Escòcia per a participar en la prova reina de la disciplina en aquells temps, els Sis Dies d'Escòcia. Els pilots en foren Pere Pi, Charlie Harris i Don Smith,[5] qui hi quedà tercer i aviat aconseguí la primera victòria d'una Montesa en terres britàniques, concretament al trial de Hillsborough (Sheffield), demostrant així el gran potencial de la nova moto. Després d'un any desenvolupant la Cota 247, Smith guanyà el primer trial internacional per a Montesa el 16 de gener de 1969: fou el trial de Bèlgica, puntuable per al campionat europeu acabat d'estrenar i que substituïa l'anterior "Challenge Henry Groutards". Smith va acabar guanyant aquell primer campionat d'Europa després d'un emocionant duel amb Sammy Miller i la seva Sherpa T.[16]

Repercussió[modifica | modifica el codi]

Els èxits esportius de la Cota 247 provocaren l'expansió comercial de Montesa i en dispararen les exportacions, tant al mercat europeu com al nord-americà.[22] D'altra banda, les nombroses innovacions que incorporava aquest model feien que molts clients la compressin no només per a fer-hi trial, sinó per a anar-hi d'excursió o de passeig (fins i tot per ciutat, cosa que fou tota una novetat a l'època). De fet, moltes unitats es destinaven a un ús exclusivament urbà, motiu pel qual les vendes se'n dispararen i arribaren a representar un percentatge important del mercat.[23]

La moto tingué tan bona acollida al mercat que Montesa no donava l'abast a produir-la i no en cobria la demanda (segons diverses estimacions, se'n varen fabricar més de 22.000 unitats).[24] La seva popularitat la va mantenir en producció fins i tot després que aparegués la seva teòrica successora, la Cota 348 de 1976.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Montesa Cota 247 1968 footrest.JPG
Detall del fre i l'estrep plegable d'una Cota 247 de 1968
Montesa Cota 247 1968 tank.JPG
El característic conjunt dipòsit-selló d'una Cota 247 de 1968

La Cota 247 fou un model que aportà moltes innovacions tècniques i estètiques, bona part de les quals indispensables actualment en aquesta mena de motocicletes, entre elles:[11]

  • El conjunt dipòsit-selló, d'una sola peça en fibra de vidre. Amb això s'aconseguia una gran estilització i lleugeresa de formes que permetia controlar-ne l'estabilitat més fàcilment. La idea se li acudí a Pere Pi a partir d'un plàtan[11] i l'anà desenvolupant primer amb plastilina, com a maqueta, passant després a la fibra de vidre per a la producció. Fou imitat per moltes marques i actualment hi ha milions de motos al món amb el dipòsit-selló d'una sola peça.
  • Els estreps plegables. Fins aleshores tots els estreps eren rígids respecte al xassís i xocaven amb les roques, però a la primera prova d'una moto de trial que va fer Pere Pi s'adonà que havien de ser plegables, per tal que no topessin amb els obstacles. En no saber quin seria el millor angle, començà amb el 50%[11] (per tant, 45°) i així es varen quedar fins al dia d'avui. Actualment totes les motos del món, fins i tot les de carrer, tenen els estreps plegables.
  • El suport de la placa de matrícula del darrere,[25] de goma i en forma de cargol per tal d'aconseguir una posició més vertical de la placa i evitar-ne el trencament. Actualment hi ha una bona quantitat de motos que han aplicat també aquesta innovació, creada per Pi el 1967.
  • La Cota 247 fou la primera moto de trial de la història amb canvi de cinc velocitats.[26] El disseny del canvi fou obra de Jordi Ros i va resultar revolucionari. Ros partí de la base del motor de la Impala, tot i que aquell model mai no incorporà les cinc velocitats perquè Leopoldo Milà no ho considerava necessari.[11]
  • Innovadora fins als darrers detalls, el seu petit seient acoblat al dipòsit fou també característic i esdevingué típic de tota la gamma Cota de Montesa.

Versions[modifica | modifica el codi]

La Cota 247 s'anà perfeccionant constantment al llarg dels anys. Les solucions adoptades en aquest model serviren sovint de referència per a motos de trial d'altres marques, esdevenint el seu disseny un estàndard a tot el món.[11]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

Totes les versions de Cota 247 fabricades s'identificaven amb el mateix codi de model, el 21M. El número de versió indicat (MKn) és una convenció habitual entre els experts, però mai no fou emprada per l'empresa: a la seva època, Montesa només distingia les versions dels seus models per any de fabricació i número de sèrie, de manera que la versió que hom coneix sovint com a "MKI", per a Montesa era la Cota 247 "68".[10]

S'assenyalen amb fons beix les versions de tipus "trail".
Versió Cilindrada Anys Núm. Sèrie[27][10][28][a 1] Unitats[29] Trets característics
MKI ("68") 247 cc 1968 - 1969 21M0 - 21M1800 1.800 Xassís blanc i tambors grossos
MKII ("70") 247 cc 1970 21M1800 - 21M3000 1.200 Xassís blanc i tambors petits
MKIII ("71") 247 cc 1971 - 1972 21M3000 - 21M6600 3.000 Xassís gris i amortidors grocs
MKIV ("72") 247 cc 1972 - 1973 21M6600 - 21M13107 5.600 Dipòsit-selló estilitzat i xassís gris
MKV ("74") 247 cc 1974 21M13107 - 21M19228 7.600[a 2] Dipòsit-selló estilitzat i xassís negre
Cota 247-T ("74") 247 cc 7.600[a 2] Dipòsit amb embellidors daurats i punys negres
VUK Versió Ulf Karlson 247 cc 1975 - 1978 21M19228 - 21M25137 4.400[a 3] Dipòsit amb franja grana i càrters nous
Cota 247-T ("75") 247 cc 1975 21M19779 4.400[a 3] Dipòsit amb embellidors daurats i punys marrons
Cota 247-T ("76") 247 cc 1976 - 1977 21M21482 ? Dipòsit amb franja grana i càrters nous
Cota 247 C 237 cc 1978 - 1980 21M25137 - 21M27337 2.300 Dipòsit-selló amb ratlles negres i tirants
Cota 247-T ("78") 237 cc 1978 21M25307 ? Dipòsit-selló tipus "Cota 348"
Total d'unitats produïdes 25.900[a 4]
Notes
  1. El número de sèrie final, quan s'indica, és en realitat l'inicial de la versió següent (es desconeix el darrer número de sèrie efectiu de cada versió)
  2. 2,0 2,1 El total de 7.600 unitats correspon al global de la versió MKV
  3. 3,0 3,1 El total de 4.400 unitats correspon al global de la Versió Ulf Karlson més la 247-T "75"/"76"
  4. Sense comptar les versions "76" i "78" de la 247-T

MKI ("68")[modifica | modifica el codi]

Joan Font amb la Cota 247 MKI al trial de Mataró de 1969

Coneguda també com a "Tambors grossos" per la mida exagerada dels seus tambors de fre,[30] de 180 mm de diàmetre. Aquests tambors eren heretats de la Trial 250 -els quals provenien al seu torn de la Impala- i degut a la seva mida la corona del darrere en acer estava trepada molt al caire. Les llandes amples i amb nervis també eren molt característiques d'aquest model, així com la llarga tovera d'admissió per tal que entrés en ressonància a baixes revolucions, guanyant en potència a aquest règim. El carburador era l'Amal de 27 mm, substituint el clàssic Irz de 24 mm de difusor de l'època. Els pneumàtics eren encara Firestone d'espiga.

Pel que fa a l'estètica, allò que cridava més l'atenció del seu disseny era el conjunt dipòsit-selló en color vermell viu, el xassís blanc i l'acabament pla del tub d'escapament. A les tapes laterals del filtre, sota el selló, hi destacaven sengles etiquetes blanques amb la inscripció "Cota 247" en lletres negres.

Fitxa tècnica
Versió "68" (MKI)[31][32]
Cota 247
Montesa Cota 247 "68"
Núm. Sèrie 21M0 - 21M1800
Anys 1968 - 1969
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Irz 24 mm / Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 180 mm
Frens darrera Tambor 180 mm
Capacitat dipòsit 6,5 litres
Trets característics Xassís blanc i tambors grossos
Evolució
Propaganda de la Montesa Cota 247 dels volts de 1969. El pilot és en Pere Pi.
Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M500 juliol 1968
21M600 juliol 1968 Substitució dels engranatges del secundari de la 1a i 2a velocitat, amb el desplaçable corresponent.
21M1191 novembre 1968 Tensor de cadena monobraç i patí opcionals.
21M1307 febrer 1969 Dos segments passen a ser rectes (abans, el superior era en forma de "L").

MKII ("70")[modifica | modifica el codi]

El canvi més destacable d'aquesta versió fou el dels antics rodets (tambors) "grossos" a uns altres de 110 mm de diàmetre, aconseguint així d'alleugerir gairebé 3 kg de massa no suspesa. Per aquest motiu, se l'anomenà també "Tambors petits".[33] La corona posterior disposava de trepats nous i més grans.

Fitxa tècnica
Versió "70" (MKII)[34][35][36]
Cota 247
Montesa Cota 247 "70"
Núm. Sèrie 21M1800 - 21M3000
Anys 1970
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Capacitat dipòsit 6,5 litres
Trets característics Xassís blanc i tambors petits
Evolució

Enmig d'aquesta versió, se li canviaren els estreps cilíndrics per uns de plans i es realitzà l'acabament del tub d'escapament en forma cilíndrica.

Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M2000 maig L'engranatge helicoïdal de primària passa a ser de dentat normalitzat.
21M2280 agost Nous raigs a la roda posterior en acer més resistent i lleuger.
21M2505 octubre Noves tiges de duralumini (per comptes de les anteriors d'acer pintat).

MKIII ("71")[modifica | modifica el codi]

Jordi Fornas amb la Cota 247 MKIII al trial de Moià de 1971

El nou color del xassís, gris,[37] i els cridaners amortidors grocs era el que més en destacava a simple vista, tot i que durant la seva història la versió MKIII experimentà múltiples canvis. Inicialment, el motor mantenia les tapes laterals convexes i més tard passaren a ser planes. Les llandes passaren a ser de duralumini i estretes i es posà gran cura en pedals i estreps per a impedir-ne el xoc amb pedres i obstacles: els pedals del canvi (a la dreta) i del fre (a l'esquerra) tenien les puntes més recollides que als models anteriors. Com a opció se li podien instal·lar estreps posteriors.

Fitxa tècnica
Versió "71" (MKIII)[38][39]
Cota 247
Montesa Cota 247 "71"
Núm. Sèrie 21M3000 - 21M6600
Anys 1971 - 1972
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 22,8 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Capacitat dipòsit 6,5 litres
Trets característics Xassís gris i amortidors grocs
Evolució
Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M3000 març 1971
21M3125 març 1971
21M3372 abril 1971 Nou pinyó del sistema d'arrencada que ataca la roda secundària de la tercera.
21M3750 juny 1971
21M3789 juliol 1971 Nou pistó que millora el rendiment en augmentar el temps d'admissió.
21M4382 setembre 1971
21M4456 setembre 1971 Culata cargolada al cilindre mitjançant espàrrecs per comptes de cargols
21M5288 gener 1972 Nous taps d'ompliment i buidatge del canvi en color gris, de plàstic.
21M5394 febrer 1972 Nou pinyó de sortida amb dentat desplaçat cap al càrter per a evitar el frec de la cadena amb el tirant del bastidor.
21M5430 febrer 1972 Substitució fixació basculant per eix per comptes de cargols.

MKIV ("72")[modifica | modifica el codi]

En aquesta versió, l'element més característic de la Cota (el conjunt dipòsit-selló) pateix un canvi important:[40] se'n retallen els faldons laterals i s'estilitza i estreny el conjunt, eliminat de passada les fenedures del dipòsit. En ser aquest ara més estret, el tap s'alinea amb el respirador. Al petit seient se li serigrafia al darrere la marca "Montesa" en blanc.[41] D'altra banda, la Cota duu per primer cop de sèrie enllumenat i avisador acústic.

Un altre element distintiu d'aquesta versió són les proteccions de goma negres a la forquilla anterior. El manillar porta un nònius soldat per a la seva regulació (el manual d'instruccions n'indica les pautes de regulació dels pilots oficials de la marca). Els suports dels comandaments passen d'anar soldats al manillar a anar-hi embridats, i ara són de duralumini. El cavallet passa a ancorar-se al basculant en comptes del xassís. La roda del darrere abandona el dibuix de tipus espiga i esdevé com les de trial actuals.

Fitxa tècnica
Versió "72" (MKIV)[42][43][44]
Cota 247
Montesa Cota 247 "72"
Núm. Sèrie 21M6600 - 21M13107
Anys 1972 - 1973
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 22,8 a 6.500 rpm[42]
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Pes en sec 92 Kg
Capacitat dipòsit 5,7 litres
Trets característics Dipòsit-selló estilitzat i xassís gris
Evolució
Detall del nou greixador de cadena de la MKIV (en aquesta unitat, el canvi encara era al costat dret)

Enmig d'aquesta versió es produeix una de les modificacions més dràstiques de la Cota 247: la palanca de canvis es mou al costat esquerre seguint les tendències internacionals del moment i atenent les exigències de la normativa dels EUA.

Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M6600 juliol 1972
21M6700 juliol 1972
21M7256 agost 1972 Noves forquilles de canvi amb tractament de duresa carboni-sulfonitruració per a prevenir el desgast.
21M8100 desembre 1972
21M9702 maig 1973
21M10800 juliol 1973 Nova etiqueta adhesiva lateral Cota 247 fons en groc.
21M11001 agost 1973
21M11152 setembre 1973 Incorporació de gomes anti-vibracions a culata i cilindre, instal·lades des d'aleshores fins a les darreres Cotes de trial refrigerades per aire.
21M11240 setembre 1973 Nova coberta de la roda posterior amb nou disseny.
21M12115 octubre 1973 Nou element filtrant "Twin Air"
21M12403 novembre 1973

MKV ("74")[modifica | modifica el codi]

Fou una versió molt semblant a l'anterior, de la qual se'n diferenciava pel xassís (ara negre i més lleuger) i les molles dels amortidors del darrere. L'altra novetat era la incorporació d'una petaca final d'escapament, contribuint a disminuir molt la sonoritat.[45]

Fitxa tècnica
Versió "74" (MKV)
Cota 247[46][47] Cota 247-T[48]
Montesa Cota 247 "74"

Montesa Cota 247-T "74"
Núm. Sèrie 21M13107 - 21M19228
Anys 1974
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1 10:1[49]
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Pes en sec 92 Kg 91 Kg
Capacitat dipòsit 5,7 litres[50] 8,1 litres
Trets característics Dipòsit-selló estilitzat
i xassís negre
Dipòsit amb embellidors
daurats i punys negres
Evolució
Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M13107 febrer
21M13291 febrer El carburador (Amal "Concentric") incorpora cargol al tanc per a facilitar-ne la neteja.
21M13673 març S'eliminen les femelles de fixació del protector de cadena per a facilitar-ne el muntatge. Es fa rosca al suport del basculant.
21M14571 maig Biela reforçada amb 3 mm més de secció
21M15165 juliol Nova junta d'aixeta de benzina, volandera de goma i volandera metàl·lica de got.
21M16217 setembre
21M16918 novembre Noves manetes amb brida desmuntable del manillar específiques de Cota 247.
21M17218 desembre

VUK[modifica | modifica el codi]

Un afeccionat practicant el trial amb una Cota 247 VUK el 1981 a Premià de Dalt

Les inicials VUK corresponen a "Versió Ulf Karlson", ja que aquesta versió recollia un seguit de novetats provades durant la temporada de 1974 al prototipus oficial del pilot suec.[51] Estèticament, la VUK destacava per la franja horitzontal grana amb rivets daurats del dipòsit, on hi deia "Montesa" en lletres blanques. Al mateix temps, es substituí la petita etiqueta blanca de les tapes laterals per una de més gran també grana, amb la inscripció «Cota 247 Versión Ulf Karlson». El nou seient era més alt i flonjo que l'anterior. Al motor hi destacava la tapa del càrter esquerre en alumini polit i amb la "M" de Montesa en relleu sobre fons negre, tal com duien també les Cappra i duria després la Cota 348. El cable i palanca d'embragatge sortien ara per dalt.

Un altre element innovador era la corona de 40 dents en comptes dels 48 anteriors. Aquest allargament de la transmissió secundària implicava l'escurçament de la primària, per mantenir més o menys el desenvolupament final inalterat: el desenvolupament primari de pinyó-roda d'embragatge passava de 20-53 dents a 20-64, romanent els desenvolupaments de les cinc marxes intactes (el desenvolupament total sense comptar caixa de canvis era de 12,72 en les primeres versions i de 12,8 en la VUK). Aquest canvi de desenvolupament primari permetia reduir la mida de la corona -evitant així cops amb pedres i obstacles- i estrènyer el motor,[52] perdent pes i probabilitat de cops als laterals.

Fitxa tècnica
Versió Ulf Karlson ("VUK")[53][54][55]
Cota 247 VUK
Montesa Cota 247 VUK
Núm. Sèrie 21M19228 - 21M25137
Anys 1975 - 1978
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Pes en sec 88 kg
Capacitat dipòsit 5,7 litres[56]
Trets característics Dipòsit amb franja grana
i càrters nous
Evolució

Enmig d'aquesta versió es modificà el parafang metàl·lic (de xapa d'alumini) posterior, incorporant-hi un tub de secció rectangular per on passaven els cables del llum posterior. Fou al final d'aquesta versió quan, per causa de la normativa francesa, el cubicatge del motor passà dels 247,7 a 237,5 cc, aprimant el pistó 1,5 mm de diàmetre i deixant-lo en 71 mm. Amb la nova cilindrada s'augmentà la relació de compressió, obligant a retardar l'encesa. Pel que fa a carburació, es mantenia l'Amal "Concentric" 627 amb el gicler principal abaixat de 150 a 140. Els amortidors Telesco se substituïren per uns Betor amb molles de pas variable.

Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M19228 juny 1975
21M19779 juliol 1975 Versió "Trail" basada en la VUK.
21M19979 agost 1975 Tensor de cadena de duralumini
21M20042 setembre 1975 Pas dels cables elèctrics sobre parafang posterior.
21M21318 febrer 1976 Suports manillar de duralumini.
21M21381 febrer 1976 S'afegeix protector de goma al carburador.
21M21385 febrer 1976 Noves forquilles de canvi, eix selector i engranatges.
21M21482 maig 1976 Cota 247-T amb nova decoració (adhesius grana)
21M21962 setembre 1976 Rodament direcció amb gàbia de niló. Manillar de dural.
21M22062 octubre 1976 Nou selló més tou amb ratlles laterals obliqües gravades.
21M23035 març 1977 Nova aixeta de benzina.
21M23635 juliol 1977
21M24389 octubre 1978 Corona del darrere d'acer.

Cota 247-T ("75")[modifica | modifica el codi]

Aquesta versió, apareguda el juliol de 1975, es basava en la VUK.

Fitxa tècnica
Versió "75"[57]
Cota 247-T
Núm. Sèrie 21M19779
Anys 1975
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Capacitat dipòsit 8,1 litres[58]
Trets característics Dipòsit amb embellidors
daurats i punys marrons

Cota 247-T ("76")[modifica | modifica el codi]

Versió llançada el maig de 1976. Es distingia per la seva nova decoració, amb una franja adhesiva grana al dipòsit (en comptes de l'anterior, daurada).

Fitxa tècnica
Versió "76"[59]
Cota 247-T
Cota 247-T de 1976
Núm. Sèrie 21M21482
Anys 1976 - 1977
CC 247,69
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm
Compressió 10:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Telesco
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Capacitat dipòsit 8,1 litres[60]
Trets característics Dipòsit amb franja grana
i càrters nous

Cota 247 C[modifica | modifica el codi]

El 1978, amb la Cota 348 plenament implantada, la dificultat que suposava per a la 247 competir amb la seva germana gran féu que se'n volgués obtenir l'últim rèdit i per això aparegué aquesta darrera versió, identificada amb la "C" de "Competició". En ser realitzada expressament per al mercat francès, la seva cilindrada era uns 10 cc menys que la de les versions anteriors, tal com ja s'havia començat amb les darreres unitats de la "Versió Ulf Karlson".[61]

La influència de la Cota 348 era visible al nou disseny del dipòsit-selló (amb unes ratlles pintades de negre) i els seus tirants de goma que s'enganxaven al xassís. El tap de benzina tornava al costat dret deixant l'altra banda la presa de ventilació del dipòsit com en les primeres Cota. Un altre aspecte diferenciador varen ser els parafangs blancs de plàstic. La forquilla incorporava el sistema d'aire comprimit (com a les Cota 348) per a la regulació de la duresa de la suspensió, dotant-les d'una vàlvula (un sistema que s'abandonà ràpidament per les fuites d'aire). El 14 d'octubre de 1980 sortí de la cadena de producció la darrera Cota 247 de Montesa; la seva successora directa seria la Cota 248, llançada aquell mateix any. A banda, el motor de 237,5 cc desenvolupat per a la 247 C fou la base de la nova Cota 242, comercialitzada el 1984.

Fitxa tècnica
Versió "C"[62][63]
Cota 247 C
Núm. Sèrie 21M25137 - 21M27337
Anys 1978 - 1980
CC 237,5
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm
Compressió 11:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Betor
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Capacitat dipòsit 5 litres
Trets característics Dipòsit-selló amb
ratlles negres i tirants
Evolució
Núm. Sèrie Data Canvis[10][27]
21M25137 juny 1978
21M25307 juliol 1978 Nova Cota 247-T
21M27337 octubre 1980 Darrera Cota 247 fabricada.

Cota 247-T ("78")[modifica | modifica el codi]

Versió llançada el juliol de 1978, poc després de la Cota 247 C, de qui n'heretava totes les característiques. El conjunt dipòsit-selló es canvià per un de molt semblant al de la Cota 348.

Fitxa tècnica
Versió "78"[64]
Cota 247-T
Montesa Cota 247-T "78"
Núm. Sèrie 21M25307
Anys 1978
CC 237,5
Diàmetre x Carrera 71 x 60 mm
Compressió 11:1
CV 19 a 6.500 rpm
Carburador Amal 27 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica Montesa
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Betor
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 110 mm
Frens darrera Tambor 110 mm
Pes en sec 87 kg
Capacitat dipòsit 6,7 litres
Trets característics Dipòsit-selló tipus "Cota 348"

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A data d'abril del 2015, ja no hi havia cap Cota 247 en exposició al MoMA.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Quer, David. «Historia de Montesa en Trial. Evolución de los modelos Cota» (en castellà). trialworld.es, 23-03-2013. [Consulta: 10 abril 2013].
  2. Claret 2003: «Evolució de la Cota» p. 40
  3. Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7. 
  4. Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Preparación de la máquina». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 364. ISBN 84-255-0245-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Historia de Montesa» (PDF) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  6. «Cota 247 MK I» (JPG. Catàleg original de 1968 escanejat) (en anglès, francès i castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  7. «Milá, Leopoldo» (en castellà). dae.es. [Consulta: 10 abril 2013].
  8. «Fallece Leopoldo Milá» (en castellà). motociclismo.es, 10-06-2006. [Consulta: 10 abril 2013].
  9. Zamora, José Antonio. «Estudio de la comercialización, industrialización y viabilidad económica de una moto de competición» (PDF) (en castellà). uc3m.es. Leganés (Espanya): Universitat Carlos III de Madrid, octubre 2010. [Consulta: 10 abril 2013].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 10,8 10,9 «Evolución de la Cota 247» (en castellà). nacho247.blogspot.com., 23-02-2012. [Consulta: 10 abril 2013].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Pi 2012: «79. La Cota-247» p. 123-126
  12. «Don Smith» (en anglès). twnclub.ch. [Consulta: 10 abril 2013].
  13. Pi 2012: «L'opinió de Jordi Ros (dissenyador tècnic-mecànic de Montesa)» p. 22
  14. Pi 2012: «L'opinió de Josep Isern (empresari de la moto i cunyat)» p. 19
  15. Pi 2012: «57. La implicació amb Montesa» p. 88-91
  16. 16,0 16,1 Joe. «Don Smith "The Cigarette"» (en alemany). trialsport.at, Febrer 2011. [Consulta: 10 abril 2013].
  17. Pi 2012: «81. El tacte del trial» p. 126-127
  18. Pi 2012: «80. El manillar de la Cota-247» p. 126
  19. Claret 2003: «La Cota, disseny i característiques» p. 39
  20. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Montesa Cota 247». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 46. D.L. B 29846-2011. 
  21. Pi 2012: «L'opinió de Joan Cañellas Montset (exconseller delegat de Montesa)» p. 14
  22. Claret 2003: «Les exportacions» p. 41
  23. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La autarquía de los años cuarenta». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 59. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  24. Pi 2012: «83. La pressió del trial» p. 130-131
  25. Orengo 2000: «Montesa Cota 247 Mk. I, tambores grandes, 1967-1969»
  26. Servilibro. «Montesa Cota 247». A: 1.001 Motos (en castellà). Madrid: Susaeta Publishing, Inc., març 2013, p. 132. ISBN 8479718021. 
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 «Evolution of Cota 247» (en anglès). rmmontesa.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  28. «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  29. «Montesa. Desde 1967 a 1980» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  30. «Catálogos. Montesa Cota 247 Mk I» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  31. «Model COTA 247\"68\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  32. «Cota 247 MKI» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  33. «Catálogos. Montesa Cota 247 Mk II» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  34. «Model COTA 247\"70\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  35. «Cota 247 MKII» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  36. «Cota 247 MK II» (JPG. Catàleg original de 1970 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  37. Orengo 2000: «Montesa Cota 247 Mk III, 1971»
  38. «Model COTA 247 \"71\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  39. «Cota 247 MKIII» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  40. «Catálogos. Montesa Cota 247 Mk IV» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  41. «Cota 247 MK IV» (JPG. Catàleg original de 1972 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  42. 42,0 42,1 «Model COTA 247 \"72\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  43. «Cota 247 MKIV» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  44. Linati Bigas, Alejandro. «Marca: Montesa Modelo: Cota 247». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 95. ISBN 84-315-12210. 
  45. «Catálogos. Montesa Cota 247 Mk V» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  46. «Model COTA 247 \"74\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  47. «Cota 247 MKV» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  48. «Model COTA 247 T\"74\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  49. «Marca: Montesa Tipo: Cota 247-T» (JPG. Revista Motociclismo - Catálogo español 1975 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. [Consulta: 19 gener 2015].
  50. «Cota 247 MK V» (JPG. Catàleg original de 1974 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  51. «Catálogos. Montesa Cota 247 Ulf Karlson» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  52. Orengo 2000: «Montesa Cota 247 "Ulf Karlson", 1975-1978»
  53. «Model COTA 247 ULF KARLSON». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  54. «COTA 247 VERSION ULF KARLSON» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  55. Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Montesa Cota 247 "Ulf Karlson"». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 170. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  56. «Cota 247 Ulf Karlson» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en castellà, anglès i francès). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  57. «Model COTA 247 T\"75\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  58. «1975 Montesa Cota 247 UKR r» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en castellà, anglès i francès). lamaneta.net. [Consulta: 10 abril 2013].
  59. «Model COTA 247 T \"76\"». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  60. «Cota '77» (JPG. Catàleg original de 1977 escanejat) (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 10 abril 2013].
  61. Casas, Jacinto «Prueba. Montesa Cota 247 C» (en castellà). Moto Verde. Publicaciones Howard España, S.A. [Madrid], núm. 2, setembre 1978, p. 6-16.
  62. «Model COTA 247 C». montesaweb.com. [Consulta: 10 abril 2013].
  63. «Cota 247 C» (en castellà). trialmc.com, 30-04-2009. [Consulta: 10 abril 2013].
  64. Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Montesa Cota 247». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 172. A.T. Milano 112 14-4-75. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Cota 247 Modifica l'enllaç a Wikidata