Montesita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bicycle.svgMontesita
Montesita T-15 de 1981
Dades identificatives
Classe Trialsín
Fabricant Montesa
Producció 1979-1983
Configuració
Transmissió Per cadena
Frens De ferradura
Pneumàtics Pirelli 16" i 20"
Modifica dades a Wikidata

La Montesita fou una bicicleta fabricada per Montesa entre 1979 i 1983, dissenyada per a la pràctica del Trialsín (esport anomenat actualment bicitrial). Fou l'única bicicleta que fabricà Montesa al llarg de la seva història i representà un èxit comercial per a l'empresa, ja que era la primera bicicleta de trial fabricada en sèrie i venia a cobrir un nínxol de mercat desatès fins aleshores (per bé que de trial en bicicleta se'n venia fent de feia uns anys, els seus practicants es conformaven a fer-ho amb bicicletes de passeig més o menys adaptades). Per a reblar el clau, Montesa féu coincidir la presentació d'aquest model amb el llançament del trialsín, un nou reglament del trial en bicicleta que fou ràpidament reconegut per la federació de ciclisme, esdevenint així oficial i agafant en poc temps una popularitat que aquest esport, anomenat fins al moment Bici-Trial, no havia conegut mai (val a dir que Montesa començà a fabricar les Montesita sense haver sentit mai a parlar del Bici-Trial).

El fet que una empresa com Montesa, cèlebre justament per les seves motocicletes de trial, llancés al mercat una bicicleta pensada específicament per a aquest esport, dotada de tota mena d'innovacions tecnològiques i amb una estètica atractiva (quadre de color vermell llampant, manillar negre, placa porta-números groga, pneumàtics de trial...) representà un punt d'inflexió històric, fins al punt que hom pot considerar la Montesita com a responsable directa de l'èxit actual del biketrial, un esport en què Catalunya ha excel·lit sempre, tant pel que fa als pilots com en l'apartat tecnològic (Monty, continuadora del projecte de la Montesita, és actualment la referència mundial entre els fabricants del sector).

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Trialsín#Història

Cap a 1976, Pere Pi (directiu de Montesa i antic campió de motociclisme) començà a treballar en un projecte personal de bicicleta de trial. La idea se li acudí quan li robaren la bicicleta al seu fill Ot i, a l'hora de comprar-n'hi una de nova, decidí que havia de ser de trial i descobrí que al mercat no n'hi havia cap.[1] En vistes d'això, va pensar a construir-n'hi una ell mateix amb pneumàtics i altres peces que cercà en botigues i tallers, però resultà que tampoc no existia res de semblant. Fou aleshores quan decidí partir de zero i al seu despatx de Montesa en dissenyà una de cap a cap, tot definint-ne la geometria del xassís, forquilla i manillar, bieles, etc.[1] Com que el seu fill tenia 6 anys, la va fer amb rodes de 16". Aquella bicicleta fou l'embrió de la futura Montesita T-5 (model pensat per a mainada de 5 a 8 anys[2]), el primer prototipus de la qual estigué enllestit cap a 1978.

Andreu Codina fent trialsín amb la Montesita cap a 1981

Després que l'Ot Pi provés el prototipus satisfactòriament al pati de casa seva, Pere Pi va construir dues noves bicicletes, la segona de les quals, la futura T-10, amb roda de 20" (la mida del pneumàtic anterior de la Montesa Cota 25). Simultàniament, va preparar un reglament similar al del trial però amb les diferències adients per a ser adaptat a la bicicleta, i batejà aquest nou esport com a Trialsín (reflectint la idea que era un trial "sense fum, sense soroll, sense motor").[3]

Veient que aquest nou tipus de bicicleta podia tenir futur comercial, Pi li proposà a Pere Permanyer, l'amo de Montesa, de produir-la en sèrie. Permanyer hi accedí, però a condició que Pi se n'encarregués de tot i que ho fes fora de la fàbrica, ja que l'empresa no donava per a més.[4] Aleshores Pi demanà la col·laboració de Josep Vilà -tècnic de Montesa- i tot dos varen fer els plànols de producció a casa seva, encarregant tot seguit els motlles i utillatges a tallers auxiliars, fins que al cap d'un any estigué tot a punt i es posaren en producció els primers models de Montesita: les T-5 i T- 10 (amb "T" de trial) i la C-10 (amb "C" de cross), aquesta darrera per a BMX amb plat gran i geometria diferent. Les primeres Montesita es comercialitzaren cap al novembre de 1979.[5]

Gairebé al mateix temps, Jaume Argemí, company de Pi a Montesa, li contà que a Sant Feliu de Codines hi havia un noi que «pujava i baixava marges amb la bicicleta»,[1] i Pere Pi li demanà que el portés a la fàbrica per a provar les noves T-5 i T-10. Aquell noi resultà ser Andreu Codina, qui fins aleshores feia servir una bicicleta feta per Josep Figueras (amo d'una botiga de bicicletes i motocicletes al seu poble) partint d'una BH de bicicròs molt modificada. De fet, abans d'aleshores, Josep Figueras i altres tallers locals havien arribat a produir petites sèries de bicicletes de "trial" artesanals, com ara les Figueras, Rubies i Sans[6] (el mateix Figueras va fabricar més endavant en sèrie el seu prototipus amb el nom de Fidan). Al mateix temps, Pi visità Josep Figueres a la seva botiga-taller per veure aquell prototipus,[7] descobrint que era uns 6 cm més llarga que la T-10.

Un cop Codina hagué provat les Montesita, demanà a Pi d'allargar la T-10 (per igualar-la amb el prototipus de Figueras) i millorar-ne els frens, originant així el nou model T-15, que recollia també aportacions de dos altres pioners: Carles Montaner i Joan Solé. De passada, Pi creà la T-12 per al seu fill Ot.

Èxit comercial i esportiu[modifica | modifica el codi]

Des del moment de la seva comercialització, les Montesita es consolidaren ràpidament dins el mercat. Tant el seu disseny com el seu concepte innovador representaven un trencament amb tot el que era habitual fins aleshores en la fabricació de bicicletes, i suposaren per a Montesa un èxit comercial immediat, tant a l'estat com a la resta d'Europa i fins i tot al Japó:[4] les vendes s'enfilaren de seguida fins a límits inesperats (una botiga mitjana en comprava 25 unitats de cop, i també els importadors de motocicletes en volien), arribant-se'n a fabricar milers i agafant per sorpresa els fabricants de bicicletes convencionals. Aviat n'aparegueren competidors arreu del món.[4]

De bon començament, Montesa decidí produir les Montesita a la mateixa fàbrica, de manera que s'hi muntà un departament especial per a les bicicletes amb una cadena de muntatge dissenyada per Pere Pi. Joan Céspedes (antic mecànic de motocròs de Pi) en fou nomenat encarregat i se li assignaren cinc operaris.[4] En un any es va fer una producció superior a 6.000 unitats, les quals es varen vendre a tot el món, Japó inclòs (unes 500 a l'importador de Montesa i unes altres 500 a Honda).[4]

L'èxit comercial anà acompanyat de l'esportiu. Per tal de promocionar la bicicleta, Pi muntà la Copa d'Europa de trialsín, en la qual les Montesita aconseguiren tota mena de campionats i triomfs a mans de pilots com ara Antonio Talavera, Pepe Marcos i Jordi Tarrés (futur campió del món de trial), a banda dels ja esmentats Andreu Codina, Ot Pi, Carles Montaner i Joan Solé. D'altres futurs campions del món de trialsín també començaren a practicar de petits amb una Montesita, com és el cas de Pep Ribera, Kenny Belaey i molts altres.

1983, la fi de les Montesita[modifica | modifica el codi]

La producció de les Montesita es va aturar de cop el 22 de setembre de 1983, quan Montesa entrà en crisi i presentà suspensió de pagaments.[8] Veient que la situació de l'empresa no era gaire falaguera, Pere Pi l'abandonà i fundà Bicicletes Monty al cap de poc, una empresa que continuà amb la filosofia de les Montesita i que aviat esdevingué líder mundial del sector de les bicicletes de trial. Com a curiositat, la cadena de muntatge inicial de les Montesita és la mateixa que encara funciona actualment a Monty (contràriament a l'habitual, és circular i el material "petit" es col·loca en unes safates situades al davant dels operaris).[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Montesita T-15 i T-10 en un fullet de 1981

Les principals innovacions de la Montesita eren el petit plat de 24 dents amb un característic protector de plàstic, els pneumàtics Pirelli de trial (de 20", aprofitant els de la Montesa Cota 25, per a la T-10 i uns de nou motllo per a la T-5), el pedaler de 135 mm de longitud, d'una sola peça, la forquilla fins a dalt per a evitar flexions, etc.[4] A manca d'altres referents, les mesures de la T-10 es varen copiar de la Mongoose de BMX (una bicicleta nord-americana), ja que no se sabia quines mides hauria de tenir una bicicleta de trial[7] atès que els qui competien en l'aleshores anomenat Bici-Trial ho feien amb preparacions més o menys artesanals de models de passeig o bicicròs.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Per tal de produir un model totalment nou de bicicleta com era aquell es varen haver de fer nombroses peces noves, amb els seus corresponents motlles i matrius, com ara el pedaler d'una sola peça (per a poder utilitzar els coixinets de la direcció de la Montesa Impala) amb els seus protectors especials de plàstic en color groc,[1] la forquilla anterior de doble platina amb uns motlles importants, uns protectors de les manetes de fre a l'estil a les motos de trial i també tota l'estructura del xassís, manillar i els específics pneumàtics Pirelli de 16" per a les Montesita T-5 (per a la T-10, de 20", s'aprofitaren els del davant de la Cota 25). Els motlles es varen millorar amb l'aparició de les T-15 i T-12.[1]

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Per bé que cada model de Montesita tenia les seves peculiaritats, tots compartien unes característiques bàsiques:[9]

Montesita "T-X" (Trialsín)
Quadre D'acer estirat (disseny propi de Montesa). Color: vermelló  
Forquilla D'acer estirat. Doble platina. Color: vermelló
Punys De PVC (disseny propi de Montesa)
Manetes Amal, disseny propi de Montesa
Selló Negre (disseny propi de Montesa)
Pedals Notario, d'acer i goma
Bieles D'acer forjat, disseny propi de Montesa
Cadena Tipus "passeig", negra
Llandes D'acer cromat
Boixes D'acer, 28 raigs
Raigs D'acer (cromats)
Frens Olimpic "Balón", tipus ferradura

Versions[modifica | modifica el codi]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

Model Disciplina Any Unitats Color
T-5 Trial 1979 1.524 Vermell
T-10 Trial 1979 3.025 Vermell
C-10 BMX 1979 *[a 1] Groc
T-15 Trial 1981 6.944 Vermell
T-12 Trial 1982 1.000 Vermell
Total d'unitats produïdes 12.493
  1. Sense dades.

T-5 i T-10[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesita
Model T-5[10] T-10[11]
A la dreta: Montesita T-5 de 1979
Al mig: Montesita T-10 de 1979
Any de llançament 1979
Unitats fabricades 1.524 3.025
Manillar Tub corbat amb reforç central. Negre
Punys Grocs
Manetes Cromades, amb cos metàl·lic negre
Pedals Negres
Bieles Monobloc, forjades d'acer. 135 mm
Pinyó 20T, Urreta
Plat 36T, acer
Pneumàtics Pirelli ML14 2.00 x 16"[12]   Pirelli ML14 2 x 20"[1]  
Mesures
Distància entre eixos 75 cm[2]  ?
Distància pedaler-roda posterior 32 cm  ?
Alçada selló Entre 58 i 75 cm  ?
Amplada manillar 58 cm  ?
Alçada punys 80 cm  ?
Diàmetre rodes 44 cm  ?
Pes 12,5 kg  ?

C-10[modifica | modifica el codi]

Una Montesita C-10

La C-10 nasqué amb motiu de la puixança del BMX durant la dècada de 1980. Aprofitant que havia de treure al mercat una bicicleta de trial, Montesa pensà a desenvolupar-ne també una per a aquesta altra disciplina, nascuda a Califòrnia deu anys abans. La C-10 es diferenciava de les Montesita de trial per anar pintada de groc i pels pneumàtics de cross, però la base era la T-10.[13] Al mateix temps, ja que amb les T-5 i T-10 es llançà el trialsín, amb la C-10 s'intentà de popularitzar la denominació de Crosssin, però en aquest cas la idea no va quallar (com tampoc la denominació oficial d'aquest esport, bicicròs), i avui dia el BMX és conegut de forma unànime amb la seva denominació anglesa ("B" de bicicleta i "MX" de motocròs).

T-15[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesita
Model T-15[14]
Una Montesita T-15 de 1981
Any de llançament 1981
Unitats fabricades 6.944
Manillar Tipus palmera
Punys Negres
Manetes Amal d'alumini  
Pedals Metàl·lics i goma, negres
Bieles Monobloc, forjades d'acer. 135 mm
Pinyó 20T Urreta
Plat 24T, acer
Pneumàtics Pirelli ML14 (2,125 x 20")[15]
Mesures
Distància entre eixos Entre 985 i 1.000 mm
Distància lliure 240 mm
Alçada mínima selló 670 mm
Amplada manillar 680 mm
Alçada mitja manillar 940 mm
Centre selló a centre manillar 660 mm
Pes 14 kg

T-12[modifica | modifica el codi]

Fitxa tècnica
Montesita
Model T-12[16]
Any de llançament 1982
Unitats fabricades 1.000
Manillar Amb reforç central
Punys Negres
Manetes Color negre (maneta i cos), metàl·liques
Pedals D'acer, vermells
Bieles Pedaler tipus 3 peces de clau de quadrat. 135 mm
Pinyó 18T Urreta
Plat 20T, acer
Pneumàtics Firestone SprintCross (2,125 x 20")[15]
Mesures
Distància entre eixos Entre 915 i 925 mm
Distància lliure 230 mm
Alçada mínima selló 600 mm
Amplada manillar 660 mm
Alçada mitja manillar 895 mm
Centre selló a centre manillar 570 mm
Pes 12 kg

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Pi 2012: «195. Va néixer un esport» p. 253-255
  2. 2,0 2,1 «Montesita T-5». bicinova2.blogspot.com, 19-07-2012. [Consulta: 8 novembre 2012].
  3. Pi 2012: «196. L'esport del Trialsín» p. 255-258
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Pi 2012: «128. La Montesita, en producció» p. 182-184
  5. Hernández, Enrique (Director) «Presentación: Montesa 75 H-6, Montesita T-5 y T-10 de Trialsín» (en castellà). MOTOCICLISMO. Edisport, SL [Madrid], núm. 636, 08-12-1979.
  6. «TRIALSIN - Prova Montesita T-15». bicinova.blogspot.fr, 06-05-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  7. 7,0 7,1 Pi, Ot. «Montesa, el somni». A: Ot Pi: L'empremta d'un pioner. Barcelona: Editorial Comanegra S.L., 2011, p. 25. ISBN 8415097204. 
  8. Pi 2012: «130. La fi de Montesa» p. 184-188
  9. «Bicicletas clásicas» (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
  10. «Montesa T-05 (1980)» (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
  11. «Montesa T-10 (1979)» (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
  12. Pi 2012: «97. Col·laboració amb Pirelli» p. 146-147
  13. «Montesita C-10 crossin». bicinova.blogspot.fr, 24-04-2011. [Consulta: 8 novembre 2012].
  14. «Montesa T-15 Competición (1981)» (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
  15. 15,0 15,1 «Montesita T-12 y T-15» (JPG) (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
  16. «Montesa T-12 (1982)» (en castellà). trialsin.es. [Consulta: 8 novembre 2012].
Bibliografia
  • Pi, Pere. No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012. ISBN 9788461590353. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesita Modifica l'enllaç a Wikidata