Montitxelvo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontitxelvo
Montichelvo
Escut de Montitxelvo
Escut de Montitxelvo
Ayuntamiento de Montitxelvo.jpg

Localització
Localització de Montixelvo respecte del País Valencià.png
38° 53′ 28″ N, 0° 20′ 20″ O / 38.891111111111°N,0.33888888888889°O / 38.891111111111; -0.33888888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall d'Albaida
Municipis 1
Població
Total 644 (2016)
• Densitat 80,5 hab/km²
Gentilici montitxelví, montitxelvina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 8 km²
Altitud 270 m
Limita amb l'Orxa
Partit judicial Ontinyent
Organització i govern
• Alcalde Josep Miquel Climent Orts
Indicatius
Codi postal 46842
Codi INE 46175
Codi ARGOS 46175
Altres dades

Web www.montitxelvo.es
Modifica dades a Wikidata

Montitxelvo (oficialment, Montitxelvo/Montichelvo) és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià. Limita amb les localitats d'Aielo de Rugat, Benicolet i Terrateig, a la Vall d'Albaida, i amb l'Orxa de la comarca del Comtat.

Geografia[modifica]

La localitat està situada a 20 km de la costa mediterrània i a l'est de la comarca de la Vall d'Albaida.

El terreny és accidentat, sobretot a l'extrem meridional, on es donen les majors altures a les Penyes Albes (656 m), les quals formen part del gran anticlinal prebètic, format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població es troba el Tossal de la Creueta (409 m). Al barranc del Molí es troba la font amb el mateix nom.

Des de València, es pot arribar a la població a través de l'A-7 per enllaçar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-60.

Història[modifica]

El 1343, Pere el Cerimoniós va donar la vila a Vidal de Vilanova. Temps després, el senyoratge passà a la família Mercader.

Les dades més antigues conegudes sobre demografia es remunten al segle XVI: el 1527 comptava amb 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscos, els quals el 1609 comptaven ja amb 75 cases, però el decret d'expulsió dels moriscos les deixà pràcticament deshabitades. El 1646, només s'hi havien repoblat 32 cases. Durant el segle XVIII el nombre d'habitants augmentà considerablement fins a arribar al mig centenar el 1794. Un segle després, el 1900, tenia 819 habitants.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Mahiques Climent Independent 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Mahiques Climent PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Mahiques Climent PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Antonio Vicedo Escrivà PP 15/06/1991
1995 - 1999 Eugenio Canet Climent PP 17/06/1995
1999 - 2003 Jose Lorente Femenía PP 03/07/1999
2003 - 2007 Josep Miquel Climent Orts PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Josep Miquel Climent Orts PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Josep Miquel Climent Orts PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 Josefina Pou Faus Per Montitxelvo 13/06/2015

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
663 622 615 610 601 597 649 673 660

Economia[modifica]

L'economia local està principalment basada en l'agricultura. D'ella depenen la major part dels llocs de treball i dels ingressos de la població.

Monuments[modifica]

  • Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte que sembla datar del segle XV i que fou reconstruït a finals del XVII o principis del XVIII.
  • Església Parroquial. Té per titular Santa Anna, i fou reformada al segle XVIII.
  • Molí de Micairent. Possiblement construït durant el segle XVIII a prop d'un despoblat morisc.
  • Ermita del Salvador. Xicoteta ermita devocional construïda a finals del segle XIX.
  • Bassa del Sastre. Magnífica obra d'enginyeria hidràulica construïda possiblement a finals del segle XVII i reconstruïda en nombroses ocasions.
  • Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, però estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construïren al segle XIX.

Festes locals[modifica]

  • Festes Patronals. Se celebren durant el primer diumenge de maig en honor a la Inmaculada Concepcció,a la Mare de Déu del Roser, al Crist del Perdó i a la Divina Aurora. Durant les festes s'organitzen convits, processons religioses, revetles, concerts de la banda de música local...

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]