Montjuïc (Barcelona)

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:43, 20 gen 2008 amb l'última edició de 88.163.151.110 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La muntanya de Montjuïc de Barcelona és de constitució neozoica i té el seu cim a una altitud de 184,8 metres[1]. Es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en el mar per la banda del Morrot. Antigament hi hagué nombroses pedreres que subministraven material a la ciutat; de fet, la majoria d'edificis de pedra de Barcelona de fins a mitjans del segle XX són fets amb pedra de Montjuïc.

Vista de Montjuïc des del Parc Güell

Etimologia del nom

Pel que fa a l'etimologia del topònim tradicionalment se li ha atribuït el significat Mont dels Jueus, suposadament provinent del català medieval, motivat per l'existència (confirmada pels documents i l'arqueologia) d'un cementiri jueu a la muntanya. Igualment versemblant és que sigui una corrupció del llatí Mons Iovis (Mont de Júpiter), nom aquest mencionat per Pomponi Mela en la seva Corografia: «Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius "Des d'aquí fins a Tàrraco hi ha les poblacions de Blande, Iluro, Bètulo, Bàrcino, Súbur i Tolobi; els petits rius Bètulo, el Rubricatus, al costat del Mont de Júpiter, a la costa de Bàrcino, i el Maius, entre Súbur i Tolobi"».

Història

Vista panoràmica de l'Exposició Universal de 1929

Geografia

  • Latitud: 41° 21′ 51″ N
  • Longitud: 2° 09′ 29″ E

Actualitat

Torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava
El Palau Nacional, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya

En l'actualitat, es troba íntimament relacionada amb l'esport, a causa de la gran quantitat d'instal·lacions esportives que acull.

A la seva faldilla es troben les instal·lacions olímpiques que van acollir els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com l'Estadi Olímpic Lluís Companys (al recinte del qual es troba el Museu de la Fundació Barcelona Olímpica), el Palau Sant Jordi dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki, la Piscina de Salts i les Piscines Picornell, i l'antic Palau dels Esports del carrer Lleida, ara reconvertit en el Barcelona Teatre Musical, que acull espectacles teatrals i musicals. L'oferta d'instal·lacions esportives la completen l'estadi Joan Serrahima, i les instal·lacions de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEF Catalunya).

A Montjuïc es troben també llocs d'interès turístic com el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble espanyol, amb les seves places i estrets carrerons, i que està poblat de restaurants, bars, i llocs de lleure i espectacle, a més el torre de telecomunicacions dissenyat per Santiago Calatrava. Antigament també va acollir el famós Parc d'atraccions de Montjuïc, ara convertit en el jardí públic Joan Brossa.

La muntanya és seu també d'importants institucions culturales, así com la seu de nombrosos esdeveniments esportius com el gran premi d'Espanya de Fórmula 1 (1969, 1971, 1973 i 1975) o les importants 24 Hores Motociclistes de Monjuïc. A més de l'esmentat Barcelona Teatre Musical, es troben aquí també el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Grec, el Museu Joan Miró, el Museu CaixaForum, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu etnològic de Barcelona, així com el Jardí Botànic Històric, que disposa d'una col·lecció única de cactus, i el nou Jardí Botànic de Barcelona especialitzat en la flora de les zones mediterrànies del món.

A l'Avinguda María Cristina, entrada principal a la muntanya de Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, es troben els pavellons de la Fira de Barcelona, construïts amb motiu de l'Exposició Universal de 1929, i que organitza alguns dels salons, mostres i exposicions més importants d'Espanya. Davant els pavellons de la Fira es troben les famoses Fonts de Montjuïc, que durant els divendres, dissabtes i diumenges mostra un espectacle únic al món de llum, música i color.

Montjuïc és també un lloc ideal per al descans i el passeig a causa de les grans extensions de jardins, i les espectaculars vistes que ofereix de la ciutat de Barcelona. Des de l'any 2006 s'estan recuperant gran part de les escales ornamentals i espais originals de la muntanya durant l'Exposició de 1929. S'ha creat una oficina d'informació pública a la Font del Gat, al costat dels museus etnològic i arqueològic. També s'ha remodelat l'antic telefèric per poder pujar fins al cim de la muntanya i des del castell veure una de les més impressionants vistes de Barcelona.

Instal·lacions

Maneres d'arribar-hi

41° 21′ 51″ N, 2° 09′ 29″ E / 41.36417°N,2.15806°E / 41.36417; 2.15806

Referències

  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000