Montmajor
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Berguedà | ||||
| Capital | Montmajor | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 473 (2025) | ||||
| Llars | 30 (1553) | ||||
| Gentilici | Montmajorenc, montmajorenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 76,5 km² | ||||
| Banyat per | Aigua d'Ora | ||||
| Altitud | 756 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08612 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08132 | ||||
| Codi IDESCAT | 081326 | ||||
| Lloc web | montmajor.cat | ||||
Montmajor és un municipi del sud de la comarca del Berguedà.
Geografia
[modifica]- Llista de topònims de Montmajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal està format per quatre sectors força allunyats. El sector principal, en el que hi ha un entrant pronunciat del municipi solsonenc de Navès. L'enclavament de Catllarí (5,45 km²), al nord, entre Fígols, Castellar del Riu i Guixers. L'enclavament de Comaposada (8,01 km²), que està separat del sector principal per l'Espunyola. I el de Valielles (3,20 km²), enclavat a l'interior del Solsonès, entre les serres de Busa i de Valielles.
S'hi troba el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba, Poblat de la tribu dels bargusis.[1]
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Montmajor | 267 |
| Gargallà | 76 |
| el Pujol de Planès | 38 |
| Sorba | 35 |
| Sant Feliu de Lluelles | 34 |
| Correà | 24 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història
[modifica]L'any 1020 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent assisteix a un judici sobre qui posseïa l'alou de Pujol, vora el Castell de Montmajor. El comte Oliba Cabreta l'havia donat al Monestir de Serrateix després de confiscar-lo als vicaris que l'havien traït del castell d'Estela, tot i que també hi havia constància que el seu fill, l'Abat Oliba l'havia venut a Àrdamany. El jutge dirimeix que l'alou ha de ser del monestir de Serrateix i que l'abat Oliba havia de donar una compensació a Àrdamany.[2]
Llocs d'interès i patrimoni
[modifica]Patrimoni Arquitectònic i museístic
[modifica]- Torrent Bernat
- Museu d'Art del Bolet[3]
Castells
[modifica]Edificis religiosos
[modifica]
A continuació hi ha una llista de les esglésies i capelles de Montmajor, indicant a quina parròquia pertanyen:[4]
- Sant Andreu de Valielles. Anteriorment fou església sufragània de Busa i més tard de Sisquer. En l'actualitat és una capella particular que depèn de la Parròquia de la Vall de Guixers.
- Sant Andreu de Gargallà. Parròquia de Gargallà.
- Parròquia del Pujol de Planès.
- Santa Maria de Sorba. Parròquia de Sorba. Hi ha el Martyrium de Sant Eudald
- Sant Feliu de Lluelles. Parròquia.
- Santa Maria de Preixana, sufragània de Sant Feliu de Lluelles
- Sant Jaume dels Bancs (o Boixadera dels Bancs). Anteriorment era sufragània de el Cint. A l'enclavament de Comaposada.
- Sant Jaume de Codonyet. Església sufragània de Sorba.
- Sant Julià de Pegueroles (Navès). Antiga sufragània de Pegueroles. Està en runes.
- Sant Martí de les Canals de Catllarí, a Catllarí. Antiga sufragània de Llinars.
- Sant Martí de Correà. Parròquia de Correà.
- Sant Martí de Pegueroles (Navès). Antiga parròquia. Actualment no és apta per al culte.
- Sant Martí de Tentellatge (Navès). Sufragània de Sant Feliu de Lluelles.
- Sant Miquel de Comaposada. Antiga sufragània de Correà, a l'enclavament de Comaposada.
- Sant Miquel de Sorba. És una capella particular.
- Sant Salvador de Coll s'Alzina. Antiga sufragània de Correà en runes.
- Sant Sadurní de Montmajor. Parròquia de Montmajor.
- Sant Sadurní del Castell de Montmajor. Antiga església del Castell de Montmajor.
- Santa Bàrbara. Capella particular de la masia la Sala de Llobets.
- Santa Creu. Antiga sufragània de Montclar.
- Santa Magdalena, anteriorment Sant Serni de Fígols. És una sufragània de Gargallà.
- Santa Margarida, capella particular de Tentellatge, en runes.
- Santa Maria d'Aguilar. Antiga sufragània de Sant Feliu de Lluelles.
- Santa Maria del Querol. Antiga parròquia i posteriorment sufragània de Montmajor. Actualment està en runes.
- Ermita de Santa Maria dels Torrents.
- Ermita de Santa Maria de la Torreta. Sufragània de Sant Feliu de Lluelles.
- Capella dels Sants Metges. De la casa les Cots de Correà.
Patrimoni immaterial, festes i folklore
[modifica]Ball de Cascavells de la Torreta
[modifica]L'últim diumenge d'abril se celebra la Festa Major de la Torreta, a la Parròquia de Sant Feliu de Lluelles.[5] La festa comença amb la missa al migdia que es clou amb el cant dels goigs i es reparteix un pom de flors als assistents. Segons la història oral (recollida per Ramon Viladés), el ball de cascavells va tenir alts i baixos, segons la situació socio-política de la zona i després de patir durant les guerres carlines, es va restaurar l'any 1923.[5] Tot i que no es conserva documentació escrita d'aquest ball, ja al segle xix era considerat una tradició, però abans s'havia celebrat el 2 de febrer, per la Festa de la Candelera i es va canviar degut al mal temps hivernal poc després de la Guerra Civil espanyola. El ball, que en l'actualitat es balla davant l'ermita de la Torreta, a prop de la masia de Can Jané, s'havia ballat a llocs com l'era de Can Besora i al Cap de la Barraca.[5]
Antigament només podien ballar el ball els joves solters però des de la dècada de 1940, a causa del despoblament de la regió, és ballat tant per nois com noies, solters i casats i el nombre de balladors no és fix. Respecte a la música, abans s'havia ballat al ritme d'una cançó acompanyada per un violí, posteriorment s'ha ballat acompanyat per una cobla o per mitjans mecànics. Les noies i dones que ballen van vestides amb una faldilla estampada, blusa blanca, llaç vermell al coll, mitjons blancs i espardenyes de vetes vermelles i els homes i nois porten pantaló blau marí, faixa vermella, camisa blanca, llaç vermell al col, mitjons blancs, espardenyes de vetes vermelles i cascavells.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Breu història del Berguedà: dels orígens al món romà Arxivat 2010-03-08 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 86. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Bach i Riu, Antoni. Montmajori i el seu Comú. Solsona: Mn Antoni Bach i Riu, p. 91-92.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Viladés, Ramon «Ball de Cascavells de la Torreta». L'Erol, revista cultural del Berguedà, 1, 9-1982, pàg. 39.
