Montmoril·lonita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMontmoril·lonita
Montmorillonite-Quartz-ck29a.jpg
Cristalls rosats de montmoril·lonita sobre quars de la mina White Queen, Hiriart Mountain, Comtat de San Diego, Califòrnia, Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Al1,67Mg0,33)[(OH)2Si4O10]0,33-·Na0,33(H2O)4
EpònimMontmorillon Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.18 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.3.1a.2 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colorblanc, gris-blanc, groc, groguenc, marronós, rosa, blavós
Exfoliació{001} perfecta
Duresa1 a 2
Lluïssormat
Color de la ratllablanca
Densitat1,7 a 2
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata

La montmoril·lonita és un mineral silicat molt tou que rep el seu nom de la localitat francesa de Montmorillon. Com els altres fil·losilicats formen cristalls microscòpics que formen un tipus d'argila Es caracteritza per una composició química inconstant. És soluble en àcids i s'infla amb l'aigua.

La montmoril·lonita és un membre del grup de l'esmectita, és una argila 2:1, cosa que vol dir que té dues làmines tetrahèdriques dalt i per sota d'una làmina octahèdrica. Les partícules tenen forma aplanada amb un diàmetre aproximat d'un micròmetre. Entre els membres del seu grup es troba la saponita.

La montmoril·lonita és el principal constituent de la bentonita que és producte de la meteorització de la cendra volcànica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montmoril·lonita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

El contingut d'aigua de la montmoril·lonita és variable i incrementa molt el seu volum quan absorbeix aigua. Químicament és un silicat hidratat de sodi, calci, alumini i magnesi (Na,Ca)0.33(Al,Mg)2(Si4O10)(OH)2·nH2O. Els cations de potassi, ferro i altres són substituts comuns. Sovint ocorre entremesclada amb Clorita, moscovita, il·lita, cookeïta, i caolinita.

La seva capacitat de bescanvi catiònic al sòl està en el rang d'1 a 1,5 miliequivalents per gram[1]

Notes i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montmoril·lonita
  1. Universitat de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004