Montmoril·lonita
 Montmoril·lonita | |
|---|---|
 Cristalls rosats de montmoril·lonita sobre quars de la mina White Queen, Hiriart Mountain, Comtat de San Diego, Califòrnia, Estats Units  | |
| Fórmula química | (Al1,67Mg0,33)[(OH)₂Si₄O10]0,33-·Na0,33(H₂O)₄ |
| Epònim | Montmorillon |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.18 |
| Dana | 71.3.1a.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc, gris-blanc, groc, groguenc, marronós, rosa, blavós |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,7 a 2 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mnt |
La montmoril·lonita és un mineral silicat molt tou que rep el seu nom de la localitat francesa de Montmorillon. Com els altres fil·losilicats formen cristalls microscòpics que formen un tipus d'argila Es caracteritza per una composició química inconstant. És soluble en àcids i s'infla amb l'aigua.
La montmoril·lonita és un membre del grup de l'esmectita, és una argila 2:1, cosa que vol dir que té dues làmines tetrahèdriques dalt i per sota d'una làmina octahèdrica. Les partícules tenen forma aplanada amb un diàmetre aproximat d'un micròmetre. Entre els membres del seu grup es troba la saponita.
La montmoril·lonita és el principal constituent de la bentonita que és producte de la meteorització de la cendra volcànica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montmoril·lonita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
El contingut d'aigua de la montmoril·lonita és variable i incrementa molt el seu volum quan absorbeix aigua. Químicament és un silicat hidratat de sodi, calci, alumini i magnesi (Na,Ca)0.33(Al,Mg)₂(Si₄O10)(OH)₂·nH₂O. Els cations de potassi, ferro i altres són substituts comuns. Sovint ocorre entremesclada amb Clorita, moscovita, il·lita, cookeïta, i caolinita.
La seva capacitat de bescanvi catiònic al sòl està en el rang d'1 a 1,5 miliequivalents per gram[1]
Notes i referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montmoril·lonita |
- ↑ Universitat de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004