Monts del Cantal
| ||||
| Tipus | Serralada i volcà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cantal (França) | |||
| ||||
| Serralada | Massís Septentrional | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.855 m | |||
| Mida | 60 ( ) × 70 ( ) km | |||
| Punt més alt | Plomb du Cantal (1.855 m ) | |||
| Material | roca volcànica | |||
| Superfície | 2.700 km² | |||
Els Monts del Cantal és un massís muntanyós al centre-oest del Massís Central, format pels vestigis del paratge volcànic més gran d'Europa. El paratge es va formar fa 13 milions d'anys i les darrers erupcions van tenir lloc fa 2 milions d'anys. A continuació, els volcans han estat erosionats i esfondrats per diferents meteors, com les glaceres, l'aigua, la neu i el gel. Els monts du Cantal ocupen la major part del departament de Cantal a Alvèrnia-Roine-Alps. Pel nord ocupen la punta nord del departament de l'Aveyron.
Toponímia[modifica]
L'origen del mot cantal / (chantal en francès), és segons Albert Dauzat, el sufix prellatí allu de l'antiga forma *Cantallu, l'arrel del qual seria de la llengua gal·la Cant = brillant.[1] Els també han rebut el nom de monts Celtiens (Mons Celtarum o Mons Celtus)[2] · [3] · [4] · .[5] El camí antic que els travessen de nord a sud era conegut amb el nom de Via Celtica.
Geografia[modifica]
Situació[modifica]
Els monts del Cantal ocupen la part central del departament de Cantal, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que li han donat el nom. També ocupen la punta nord del departament de l'Avairon. La muntanya més alta és el Plom del Cantal, a 1.855 metres d'altitud. Actualment els cims dels monts du Cantal més coneguts són:
- El puèi Marin (1.787m), que ofereix un panorama circular sobre les valls de Mars, de la Jordanne, de la Rhue de Cheylade i de l'Impradine ;
- El Plom dau Cantal (1.855m), és accessible des de Super Lioran amb telefèric;
- El puèi Grion, (1.60 m) a 14 km de Vic-sur-Cère;
- el puy Violent, a 1592 m.
Hidrologia[modifica]
En aquest punt coincideixen tres conques, el Dordonya, el Truyère i el Loira.
Demografia i economia[modifica]
Abans del segle xiii el bosc cobria el conjunt del massís, que va ser desbrossat pels pastors per fer pastures per a les vaques de la raça Salers, la llet de les quals s'usa per fer el formatge Cantal i Salers amb AOC.
A les valls hi ha ciutats com Orlhac, Murat, Salers i Vic-sur-Cère. També hi ha moltes esglésies romàniques i castells.
Protecció mediambiental[modifica]
El massís forma part del Parc natural regional dels Volcans d'Alvèrnia.
Referències[modifica]
- ↑ Albert Dauzat, « Toponymie gauloise de l'Auvergne », in La Toponymie française, 1971, Paris, Payot, p. 192.
- ↑ Jean-Aymar Pigagnol de La Force, Nouvelle description de la France, 3e édition, tome XI, p.126
- ↑ Jean-Joseph Brieude, Topographie médicinale de l'Auvergne, 2e édition, p. 4
- ↑ Vicomte de Murat-Sistrières, Préliminaires sur l'histoire de l'Auvergne, 1782, p. 36
- ↑ Deribier du Châtelet, Dictionnaire statistique, ou Histoire, description et statistique du département du Cantal.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monts del Cantal |
Capital: Clarmont .svg){kind=small} | |
Alvèrnia  | |
Borbonès  | |
| Forès | |
Alvèrnia • Delfinat • Gascunya • Guiena • Llemosí • Llenguadoc • Provença • Valls Occitanes • La Gàrdia | |
.svg){kind=small}