Vés al contingut

Monts del Cantal

Plantilla:Infotaula indretMonts del Cantal
(oc) Cantal, Cantau, Chantal, Chantau Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscomarca d'Occitània
serralada
volcà Modifica el valor a Wikidata
Part deAlvèrnia (Subregió) Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaCantal (França) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 06′ 34″ N, 2° 40′ 34″ E / 45.1094°N,2.6761°E / 45.1094; 2.6761
SerraladaMassís Septentrional Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.855 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió60 (amplada) × 70 (longitud) km
Punt més altPlomb du Cantal Modifica el valor a Wikidata  (1.855 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca volcànica Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Situació dels Monts del Cantal al Massís Central

Els Monts del Cantal o muntanya del Cantal (en occità Monts de Cantal, Chantal, Cantau o Chantau, en francès: Monts du Cantal) és una comarca d'Occitània[1] situada a l'Alvèrnia. La seva vila principal és Riòm de las Montanhas.

Geològicament, els Monts del Cantal són un massís muntanyós al centre-oest del Massís Central, format pels vestigis del paratge volcànic més gran d'Europa. El paratge es va formar fa 13 milions d'anys i les darrers erupcions van tenir lloc fa 2 milions d'anys. A continuació, els volcans han estat erosionats i esfondrats per diferents meteors, com les glaceres, l'aigua, la neu i el gel.

Parçan d'Occitània

[modifica]

Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, els Monts del Cantal són un Parçan (comarca occitana) ubicat a la regió de l'Alvèrnia, subregió homònima.[2][3][4]

Oficialment, les comunes dels Monts del Cantal estan adscrites administrativament al departament francès del Cantal (centre), a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps. Pel nord ocupen la punta nord del departament de l'Avairon.

Es considera que el dialecte d'occità que s'hi parla és l'alvernès, en el grup sub-dialectal del l'alvernès meridional.

Toponímia

[modifica]

L'origen del mot cantal / (chantal en francès), és segons Albert Dauzat, el sufix prellatí allu de l'antiga forma * Cantallu, l'arrel del qual seria de la llengua gal·la Cant = brillant.[5] Els també han rebut el nom de monts Celtiens (Mons Celtarum o Mons Celtus)[6] · [7] · [8] · .[9] El camí antic que els travessen de nord a sud era conegut amb el nom de Via Celtica.

Geografia

[modifica]

Situació

[modifica]

Els monts del Cantal ocupen la part central del departament de Cantal, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que li han donat el nom. També ocupen la punta nord del departament de l'Avairon. La muntanya més alta és el Plom del Cantal, a 1.855 metres d'altitud. Actualment els cims dels monts du Cantal més coneguts són:

Panoràmica des de Saint-Cernin

Hidrologia

[modifica]

En aquest punt coincideixen tres conques, el Dordonya, el Truyère i el Loira.

Demografia i economia

[modifica]
Vaques als Monts del Cantal

Abans del segle xiii el bosc cobria el conjunt del massís, que va ser desbrossat pels pastors per fer pastures per a les vaques de la raça Salers, la llet de les quals s'usa per fer el formatge Cantal i Salers amb AOC.

A les valls hi ha ciutats com Orlhac, Murat, Salers i Vic-sur-Cère. També hi ha moltes esglésies romàniques i castells.

Protecció mediambiental

[modifica]

Parc natural regional dels volcans d'Alvèrnia

El massís forma part del Parc natural regional dels Volcans d'Alvèrnia.

Referències

[modifica]
  1. Segons la classificació de Frederic Zégierman.
  2. «Las encontradas d'Occitània» (en occità). Jornalet, 12 juny 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  3. «Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d'Occitània contunha» (en occità). Jornalet, 30 octubre 2016. [Consulta: 6 gener 2025].
  4. «País» (en occità). Jornalet. [Consulta: 15 gener 2025].
  5. Albert Dauzat, « Toponymie gauloise de l'Auvergne », in La Toponymie française, 1971, Paris, Payot, p. 192.
  6. Jean-Aymar Pigagnol de La Force, Nouvelle description de la France, 3e édition, tome XI, p.126
  7. Jean-Joseph Brieude, Topographie médicinale de l'Auvergne, 2e édition, p. 4
  8. Vicomte de Murat-Sistrières, Préliminaires sur l'histoire de l'Auvergne, 1782, p. 36
  9. Deribier du Châtelet, Dictionnaire statistique, ou Histoire, description et statistique du département du Cantal.