Montseny
 Montseny | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 El Montseny des de Cardedeu | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Vallès Oriental  | ||||
| Població | |||||
| Total | 362 (2021) | ||||
| • Densitat | 13,51 hab./km² | ||||
| Llars | 22 (1553) | ||||
| Gentilici | montsenyenca, montsenyenc | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 26,8 km² | ||||
| Altitud | 528 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Alfons Planas i Jubany | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08460 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08137 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 081379 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | montseny.cat | ||||
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny.
Al Montseny hi són abundants les pissarres i el granit, però també s'hi troba l'estranya mica lepidolita. En el seu terme es troba l'antic priorat benedictí de Sant Marçal de Montseny.[1]
Geografia[modifica]
- Llista de topònims de Montseny (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià del Montseny, té actualment una extensió de 26,8 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i les Agudes, al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres.
El municipi, situat a la comarca del Vallès Oriental, termeneja amb les comarques d'Osona i de la Selva i té forma triangular. Al nord, des del cim de Matagalls (1.694 m), on coincideix amb Viladrau i El Brull, el terme arriba al coll de Sant Marçal, exactament fins a la Taula dels Tres Bisbes (anomenada així, ja que allà coincideixen els límits dels bisbats de Barcelona, Girona i Vic), on limita amb el terme de Viladrau i Arbúcies. D'aquest indret i fins al cim de les Agudes (1.706 m), Montseny limita amb Fogars de Montclús. Per l'altre extrem del seu terme, al sud-oest, limita amb els municipis de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor, mentre que pel sud-est ho fa amb la parròquia de la Costa del Montseny, que pertany al municipi de Fogars de Montclús.
Clima[modifica]
És difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies (clima, relleu, vegetació...) en un terme municipal amb un relleu tan accidentat i muntanyós i amb un desnivell de nord a sud que arriba als 1.200 metres. La Tordera, que neix a la Font Bona de Sant Marçal, travessa bona part del terme, i recull les aigües d'una sèrie de rieres i torrents (curts, accidentats i de cabal irregular): Riera del Teix i de la Xica, a més dels torrents del Sot de les Illes, del Sot dels Castellets, del Sot Mal, del Sot de la Pomereta i altres de menors que s'alimenten de les aigües que davallen dels cims de Matagalls i Les Agudes.
Vegetació[modifica]
El relleu accidentat i l'orientació fan que el clima i la vegetació en siguin ben diversos. El clima rigorós de l'alta muntanya no té res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s'assenta el nucli del poble. La vegetació de Montseny també és molt diferenciada, en funció de l'altitud: va des del matollar de ginebró dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme. Enmig, podem trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900-1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d'avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d'aigua.
Entre l'exuberant vegetació que podem contemplar a Montseny destaca un exemplar excepcional: el boix de l'Església, ubicat al pati que hi ha al seu davant, i que l'any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. A la major part de finques també trobem arbres monumentals: roures alzines anomenats glaneres.
Demografia[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Vegeu també[modifica]
- Parc Natural del Montseny
- Turó del Socarrat
- Els 3 monts
- Capella de Sant Bernat de Menthon
- Estela de la Calma
Referències[modifica]
- ↑ «Montseny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montseny |
- Pàgina web de l'Ajuntament.
- Informació de la Generalitat de Catalunya.
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
