Montserrat Albet i Vila
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 abril 1927  Barcelona |
| Mort | 10 abril 2013 (85 anys) Barcelona |
| Directora Centre de Documentació Musical de Catalunya | |
| 1983 – 1993 | |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, musicòloga |
| Membre de | |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Joan Gomis i Sanahuja |
Montserrat Albet i Vila, (Barcelona, 1927 - 10 d'abril de 2013), fou una musicòloga i pianista catalana. Era néta del geògraf Pau Vila.
Formada amb Blanca Selva, Joan Massià i Higini Anglès. Fou responsable de la secció de Música de la Gran Enciclopèdia Catalana, directora del desaparegut Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya i cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia, de l'IEC. Col·laborà molt estretament en projectes musicals de l'editorial Planeta.
Entre les seves publicacions destaquen Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig -amb Roger Alier- (Alacant 1975), Història de la música catalana (Barcelona 1985), Pau Casals i el seu museu (Barcelona 1986), Mil anys de música catalana (Esplugues de Llobregat 1991) o Mozart, un genio musical (Barcelona 1993).
Va ser crítica musical de la revista Serra d'Or, col·laboradora de El Ciervo i una de les grans propagandistes a Catalunya de la música contemporània, especialment del dodecafonisme. Col·laborà també a Estudios Pro Arte, de Barcelona.
Va ser vocal de la junta de l'Ateneu Barcelonès durant el mandat d'Heribert Barrera entre 1989-1991.
Estigué casada amb l'escriptor Joan Gomis i Sanahuja.