Montserrat Aparici i Isern
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1938 (85 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Mezzosoprano |
Montserrat Aparici i Isern (Barcelona, 1 de desembre de 1938)[1] és una mezzosoprano catalana.[2]
Va estudiar cant i piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir dels 10 anys, i més tard repertori musical amb el mestre Josep Sabater i Sust.[3] Després va ampliar la seva tècnica vocal amb Conxita Badia.[2]
Una veu de mezzosoprano càlida, extensa i rica en vibracions i colors, son característiques seves. Una gran personalitat interpretativa, fort temperament dramàtic i una acusada musicalitat completen la figura de la cantant.[4]
El 19 de juny de 1959 cantà amb gran èxit Carmen al teatre Fortuny de Reus.[5] Va debutar al Liceu el 16 de novembre de 1961 a La Gioconda[6] i la seva següent aparició al gran teatre va ser el 21 de novembre de 1962 a Il trovatore en la seva quarta i darrera representació.[7]
Va desenvolupar una bona part de la seva carrera al Liceu, on va interpretar les parts de mezzosoprano de títols com Aida, Il Trovatore, La Gioconda, Rigoletto, Tassarba, Canigó, El Giravolt de Maig, Maria del Carmen, Amaya, La Vida Breve, Un Ballo in Maschera, Assassinio nella Catedrale, Nabucco, La Forza del Destino, Andrea Chenier i Madame Butterfly.[2]
Fou la contralt escollida per Pau Casals el 1962 per interpretar El Pessebre al Festival de Prada en unes memorables audicions. Va interpretar l'oratori a Barcelona, Madrid, Toledo, Montserrat, Cuixà i pràcticament a totes les ciutats del país i de l'estranger; l'última fou el 23 i 25 de desembre de 1989, al costat de Montserrat Caballé, en el concert extraordinari del Mil·lenari de Catalunya.[8][2]
El 1969 va guanyar a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la qual cosa li va permetre cantar Il barbiere di Siviglia en la versió revisada i dirigida per Alberto Zedda.[9] L'any 1971 va gravar I Lombardi al costat de Plácido Domingo amb Philips, a Londres.[10][11]
Un cop retirada dels escenaris, va exercir de professora de cant i va dirigir el Grup de Joves Intèrprets d'Òpera de Catalunya.[12] Posteriorment va ocupar la càtedra de Cant a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Guerrero Martín, José. «Entrevista» (en castellà). La Vanguardia, 17-08-1975. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Montserrat Aparici i Isern | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 novembre 2023].
- ↑ Aviñoa, Xosé. «Solemne investidura com a Doctora Honoris Causa de la senyora Montserrat Caballé» p. 20. Universitat de Barcelona, febrer 2011. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-1960. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 08-06-1968.
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 17-11-1961. [Consulta: 14 agost 2014].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 09-06-1982.
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 22-05-1993.
- ↑ «Montserrat Aparici i Isern». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dades del disc» (en anglès). arkivmusic. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2018. [Consulta: 24 abril 2018].
- ↑ «Biografia». Arxivat de l'original el 24 d’abril 2018. [Consulta: 24 abril 2018].
- ↑ «La Vanguardia» (en castellà), 10-05-1998.