Montserrat Armengou i Martín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMontserrat Armengou i Martín
Dades biogràfiques
Naixement 1963 (53/54 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Periodista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Montse Armengou i Martín (Barcelona, 1963) és una periodista catalana.[1]

Va iniciar la seva activitat professional en la premsa escrita i en revistes, entrant a treballar l'any 1985 a Televisió de Catalunya, TV3 (30 minuts, Sense ficció), on al costat de Ricard Belis ha realitzat documentals Els nens perduts del franquisme (2002), Les fosses del silenci (2003), El comboi dels 927 (2004), Ravensbrück, l'infern de les dones (2005), Ramon Perera, l'home que va salvar Barcelona (2006), Torneu-me el fill! (2011), Monarquia o república (2012), Què mengem? (2012), Avi, et trauré d'aquí (2013), Pòlio, crònica d'una negligència (2014), A la dreta i més enllà (2014), Els internats de la por (2015), Pastilla busca malaltia (2016). L'any 1993 fou l'encarregada de coordinar el projecte audiovisual Periodistes per Bòsnia.

L'any 2002 va rebre, juntament amb Ricard Belis el Premi Nacional de Periodisme concedit aquell any per la Generalitat de Catalunya "per la seva aportació rellevant al periodisme d'investigació històrica que representa un progrés en aquest gènere periodístic en la televisió". Ha rebut diversos premis internacionals (Figra, Montecarlo, New York, IFTA, etc.)

Ha escrit diversos llibres amb el seu company Ricard Belis, basats en els seus documentals.

Els seus documentals es caracteritzen per ser un instrument de recuperació de la memòria històrica dels crims del franquisme i de reparació cap a les víctimes en absència de polítiques d'estat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Montserrat Armengou i Martín». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]