Montserrat Campmany i Cortés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 març 1901  Barcelona |
| Mort | 31 maig 1995 (94 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista, pedagoga |
| Gènere | Sardana |
| Professors | Julián Aguirre |
 | |
Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901[1] - Buenos Aires, 31 de maig de 1995)[2] fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.[3]
Biografia[modifica]
Montserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de març de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortés, ambdós de Barcelona.[4] La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició).[5] El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigué una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.[6]
A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on l'Orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo', construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.[6] Es presentà a oposicions per a mestra el 1932 [7] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega[8] Ensenyà música a l'Escuela Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Asociación Argentina de Compositores de Música i el 1949 ingressà en la "Sociedad Argentina de Autores y Compositores". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.
La seva germana Maria es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L'any 1939 tornà a Buenos Aires.[6] Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits.[9] A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda.[6]
El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Obres[modifica]
Obres per a veu[modifica]
- L'absence
- Primavera
- Romancillo del milagro nº 1 de "tres corales en la" (1949)
Obres per a piano[modifica]
- Suite Incaica (1940)
Obres per a veu i piano[modifica]
- Azul (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone
- Baguala (1944)
- Canto de amor (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone
- Carita del cielo, lied, sobre un poema d'Agustín Dentone
- La casita de Tucumán, canción para niños (1952), amb lletra de Celia Peona
- Filant, sobre un poema de Josep Martí i Folguera
- Firulete: 6 canciones infantiles (1942), amb lletra de María Rosario Cipriota
- Jueirío, sobre un poema de Rafael Jijena Sánchez
- Poema otoñal (1922), amb textos de Rubén Darío
- Momento: lied, amb lletra de Margarita Abella Caprile
- Petit rondell, amb lletra de Jeroni Zanné
- El pollito Piu
- Tres cantos escolares, textos de Jeroni Zanné, traduïts en edició bilingüe castellà-francès (Comprèn Las calesitas, El pájaro y el gato i El barrilete)
- Un asra, sobre un poema de Heinrich Heine
Música de cambra[modifica]
- Al Sant Marçal de Plata (1942), per a cor
- Concierto para trompeta solista, metales y timbal
- Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
- Cuarteto para saxofones (1958)
- Dansa índia (1929),[10]
- Día de feria en Tucumán, per a veu, flauta i arpa
- Dúo de saxofones
- Médano, per a veu, flauta i arpa
- Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
- Quintet per a violí en tres moviments
- Raïms i espigues (1919), per a cor
- Salve Regina, per a cor i orgue
- Siesta, per a veu, arpa i flauta
Poemas sinfónicos[modifica]
- La Perí, sobre Aiguaforts i aigües vessants (1920), de Jeroni Zanné
- Visión sinfónica (1930)
Otros[modifica]
- La leyenda de la yerba mate (1941), Comedia
- La guspira (1931), sardana per a cobla[11]
- Tonada (desconegut)
Discografia i videografia[modifica]
- Disc compacte Panorama de la música argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo, Siesta i Médano
- Vídeo Panorama de la música argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999
Notes i referències[modifica]
- ↑ El Diccionari dels catalans a les Amèriques (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el Diccionari biogràfic Albertí i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web Aportes de Catalunya al tango Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine., al 1915 i morta el 1990, però el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909
- ↑ «Montserrat Campmany» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 2 novembre 2019].
- ↑ Molina Egea, Montserrat «25 Anys de la darrera partença de Montserrat Campmany». Sonograma Magazine: revista de pensament musical i difusió cultural en V. O., 10-2020.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 2603, Jutjat Universitat.
- ↑ Julián Aguirre le dedicó la obra Los Reyes Magos, op. 40, núm. 5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Montserrat Campmany Cortés». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Edición del domingo, 31 enero 1932, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
- ↑ «CVC. Rinconete. Música y escena. Montserrat Campmany, por Blas Matamoro.».
- ↑ Breus notes biogràfiques sobre Maria Campmany
Anna Murià Maria Campmany, breu notícia a La Dona Catalana 248 (1930), p. 5 Real Mercadal, Neus. El club femení i d'esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN L'Abadia de Montserrat. - ↑ «Edición del domingo, 21 abril 1929, página 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
- ↑ Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Josep Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2. Girona: Som, 2002, p. 37.
Bibliografia[modifica]
- Capítol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Músicas Lejanas, Icària, Barcelona, 2012
Enllaços externs[modifica]
- Biografia Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine. (castellà)
- Biografia
- Notícia biogràfica i crítica (castellà)
- Dones instrumentistes (castellà)
- Fons Montserrat Campmany de la Biblioteca de Catalunya