Monument a Francesc Macià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaMonument a Francesc Macià
Subirachs - Macià.jpg
Tipusobra escultòrica
CreadorJosep Maria Subirachs
Creació1991
MovimentExpressionisme
MaterialTravertí, formigó, ferro i bronze
Dimensions911 (Alçada) × 366 (Amplada) × 795  (Llargada) cm
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.38627°N,2.17013°E / 41.38627; 2.17013
Modifica les dades a Wikidata

El Monument a Francesc Macià és una escultura realitzada per Josep Maria Subirachs el 1991. Es troba a la plaça de Catalunya de Barcelona, el centre neuràlgic de la ciutat, formant part d'un ample conjunt d'estatuària pública que constitueix un autèntic museu a l'aire lliure. Va ser inaugurat el 25 de desembre de 1991.

Autor[modifica]

Josep Maria Subirachs és un escultor català nascut el 1927 i mort el 2014. Va destacar especialment en l'escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el gravat, el cartell, el tapís, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l'encunyació de medalles. També va realitzar nombroses escenografies per a prestigiosos muntatges d'obres de teatre i ballet. Igualment, va exercir de professor d'art i, en el terreny teòric, va ser escriptor i col·laborador en revistes i periòdics, crític d'art i conferenciant en universitats i acadèmies de tot el món. En la seva llarga trajectòria ha passat per diverses fases —mediterrània, expressionista, abstracta, neofigurativa—, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.[1]

A la seva obra, Subirachs va sintetitzar la mestria tècnica i la puresa de materials i textures amb l'afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, mitjançant la creació d'un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular amplament reconegut arreu del món.

Homenatge[modifica]

Francesc Macià.

Francesc Macià (1859-1933) va ser un polític i militar català d'ideologia republicana i independentista. Va ser president de la Generalitat de Catalunya (1931-1933) i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya. Militar de professió, el 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Primo de Rivera, els «fets de Prats de Molló». Aquest intent va ser avortat per la Gendarmeria Nacional Francesa, però li va fer guanyar molta popularitat a Catalunya. Desterrat a Bèlgica, viatjà posteriorment a l'Argentina i Cuba. El 1931 va retornar a Espanya, després de la caiguda del general Primo de Rivera, i va ser elegit diputat a Corts el 1931 i el 1933. El 14 d'abril de 1931, després d'unes eleccions municipals que li van donar la majoria, Macià va proclamar la República Catalana des del Palau de la Generalitat de Catalunya.[2] Fou president de la Generalitat fins a la seva mort el 1933, i va ser succeït per Lluís Companys.

Ubicació[modifica]

La Deessa de Josep Clarà, amb el Monument a Macià i la Rambla al fons.

La Plaça de Catalunya és el principal centre urbà de Barcelona. Constitueix el punt d'unió entre el nucli vell de la ciutat i l'Eixample. D'aquí sorten importants vies de la ciutat com la Rambla, el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya, les rondes de la Universitat i de Sant Pere, el carrer Pelai i el Portal de l'Àngel.

La plaça destaca per la seva ampla col·lecció d'estatuària pública, d'importants artistes com Josep Clarà, Pau Gargallo, Josep Llimona, Enric Casanovas, Eusebi Arnau, Josep Viladomat, Frederic Marès, Enric Monjo, etc. La majoria d'aquestes obres van ser col·locades per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. L'obra de Subirachs, del 1991, ha sigut l'última emplaçada en aquest indret. Es troba a l'extrem sud de la plaça, enfront de la Rambla i la famosa font de Canaletes, al costat de la també famosa estàtua La Deessa, de Josep Clarà.

Història[modifica]

La iniciativa per a dedicar un monument al president Macià va sorgir el 1977, amb l'arribada de la democràcia i la recuperació de l'autonomia per a la comunitat catalana. La idea va ser suggerida pel diari Avui el 6 de gener de 1977, i s'organitzà una recol·lecció pública que va recollir un total de 5 641 557 pessetes. Després de decidir l'emplaçament a la Plaça de Catalunya, la Generalitat va convocar el 1983 un concurs públic per a escollir l'artista que faria l'obra. El projecte escollit va ser el titulat Flama, dels madrilenys Joaquín Vaquero, Luis Bertal i Javier Casanueva, que tenia forma de cripta, i del qual partien quatre barres en representació de la senyera catalana, les quals es projectaven al cel amb rajos làser. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va posar la primera pedra el 25 de desembre de 1983, en el 50è aniversari de la mort de Macià. Però finalment el projecte no es va executar, i en lloc d'aquest es va donar l'encàrrec directament a Subirachs, mentre que el projecte urbanístic va ser a càrrec dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, els quals van projectar un estany que circumdés l'obra de Subirachs, al que es va instal·lar la Deessa de Clarà. El monument va ser inaugurat el 25 de desembre de 1991, 58è aniversari de la mort de Macià.[3]

Descripció[modifica]

Realitzat el 1991, el Monument a Macià va ser executat quan l'artista es trobava en procés d'elaboració de la que seria la gran obra de la seva vida, la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Iniciada el 1986, aquesta obra va suposar l'inici d'una nova etapa en l'evolució artística de l'escultor, a la que va recuperar dos dels estils anteriorment practicats per ell, l'expressionisme i l'abstracció metafísica, manifestant que «la característica més destacada d'aquest nou camí, que acaba de començar, és que constitueix una síntesi de les meves etapes anteriors, el que accentua una de les particularitats de la meva escultura i la constatació d'un cert eclecticisme».[4]

Una de les característiques de l'obra de Subirachs ha sigut la reivindicació identitària, l'evocació de la història i cultura de Catalunya, que ha recreat constantment a la seva obra, ja que segons declaracions seves «m'agradaria ser un artista que ajudés a crear els símbols d'identitat del meu país».[5] Així, a la seva obra abunden els monuments de caràcter nacionalista, com l'Homenatge a la Resistència Catalana (1981), el Monument al restabliment de la Generalitat de Catalunya (1982), el Monument al mil·lenari de Catalunya (1990), els realitzats en homenatge a diverses poblacions catalanes (Barcelona, Manresa, Hospitalet de Llobregat), o a personatges catalans: Pompeu Fabra, Ramon Llull, Borrell II, Pau Casals, Salvador Espriu, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas, etc.[6]

Detall de la inscripció

Subirachs va concebre l'obra com una evocació dels diversos símbols identitaris de Catalunya. El pedestal, realitzat en travertí amb una successió de blocs de pedra en trencajunt, representa la història de Catalunya. La part superior, executada en formigó, té forma d'escala invertida, de la qual els tres primers esglaons, encaixats al pedestal, representen els tres anys de govern de Macià al front de la Generalitat, mentre que la resta, que finalitzen de forma abrupta i inacabada, simbolitzen el futur del país, que es va construint dia a dia, esglaó a esglaó. Tanmateix, al pedestal figuren diverses inscripcions realitzades en forma de graffiti, amb noms, dates i llocs relacionats amb el polític català, mentre que a la seva part superior es troba en grans lletres la inscripció Catalunya a Francesc Macià.[7] A la part posterior es troba l'escut de Catalunya, realitzat en ferro, així com una frase del president dirigida als diputats catalans, pronunciada el 14 de desembre de 1932:

« Així heu de voler Catalunya, com tantes vegades jo l'he promesa al poble: políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. »

Enfront del cos del monument es troba de forma separada un monòlit amb el bust del president Macià, realitzat en bronze, una rèplica del retrat que li va fer Josep Clarà el 1932. Subirachs va voler donar-li un aire realista, que contrasta amb la gairebé abstracció de la resta del monument, per a tenir un nexe d'unió amb l'estil noucentista de la resta de la plaça.[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica». [Consulta: 26 novembre 2012].
  2. La Vanguardia. 15 abril 1931, p. 6
  3. «Catalunya a Francesc Macià». [Consulta: 28 maig 2013].
  4. Josep Playà Maset. «La última puerta de Subirachs», 07-11-2010. [Consulta: 3 desembre 2012].
  5. Subirachs Burgaya, 2006, p. 16.
  6. Subirachs Burgaya, 2006, p. 17-20.
  7. 7,0 7,1 Subirachs Burgaya, 2012, p. 116.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monument a Francesc Macià

Coord.: 41° 23′ 11″ N, 2° 10′ 12″ E / 41.38627°N,2.17013°E / 41.38627; 2.17013