Moon Mineralogy Mapper

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vehicle espacialMoon Mineralogy Mapper
Imatge
Informació general
TipusImaging spectrometer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FabricantJet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
Operador(s)
NASA logo.svg   NASA Modifica el valor a Wikidata


Especificacions
Massa
8,2 kg Modifica el valor a Wikidata

El Moon Mineralogy Mapper (M3, lit. cat. cartografiador de mineralogia lunar) és un de dos instruments que la NASA va aportar a la primera missió de l'Índia a la Lluna, Chandrayaan-1, llançat el 22 d'octubre de 2008. L'instrument està dirigit per l'investigador principal Carle Pieters de la Universitat de Brown, i gestionat per la Jet Propulsion Laboratory de la NASA.

El 24 de setembre de 2009, la Science Magazine va informar que el Moon Mineralogy Mapper (M3) de la NASA a bord del Chandrayaan-1 va detectar aigua a la Lluna.[1] No obstant això, el 25 de setembre de 2009, la ISRO va anunciar que el MIP, un altre instrument a bord del Chandrayaan-1 també havia descobert aigua a la Lluna just abans de l'impacte i l'havia descobert abans del M3. L'anunci d'aquest descobriment no es va fer fins que la NASA ho va confirmar.[2][3]

Els científics han plantejat durant dècades la possibilitat de dipòsits d'aigua lunars. Cada vegada es “creu més que el debat des de fa dècades ha acabat,” segons es va informar. “La lluna, de fet, té aigua en tota mena de llocs; no només en minerals, però dispersos per tot la superfície, i, potencialment, en blocs o plaques de gel en profunditat.” Els resultats de la Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA també “va oferir una àmplia gamma de senyals d'aigua.” [4]

M3 va trobar una roca dominada per espinel·la de magnesi piroxè o olivina present (<5%) indetectable al llarg de l'anell interior occidental de la Conca del Moscoviense (com una de diverses àrees discretes). L'aparició d'aquesta espinel·la no encaixa fàcilment amb els models actuals d'evolució de l'escorça lunar.[5]

Referències[modifica]

  1. Pieters, C. M.; Goswami, J. N.; Clark, R. N.; Annadurai, M.; Boardman, J. «Character and Spatial Distribution of OH/H2O on the Surface of the Moon Seen by M3 on Chandrayaan-1» (en anglès). Science, 326, 5952, 23-10-2009, pàg. 568–572. DOI: 10.1126/science.1178658. ISSN: 0036-8075. PMID: 19779151.
  2. DNA «Chandrayaan first discovered water on moon, but?». DNA. DNA [Bangalore], Sep 25, 2009 [Consulta: 9 juny 2013].
  3. Bagla, Pallav «Did India beat NASA to find water on moon?». NDTV [Bangalore], 25-09-2009 [Consulta: 9 juny 2013].
  4. «Water discovered on moon?: "A lot of it actually"». The Hindu [Chennai, India], 23-09-2009.
  5. Pieters, Carle. «Identification of a new spinel-rich lunar rock type by the Moon Mineralogy Mapper (M3)». LPI. [Consulta: 12 abril 2011].

Enllaços externs[modifica]