Moorhouseïta
 Moorhouseïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Co(SO₄)(H₂O)₆ |
| Epònim | Walter Wilson Moorhouse (en)   |
| Localitat tipus | mina Walton Barite (Magnet Cove Barium Corp. Mine), Walton, Comtat de Hants, Nova Escòcia, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.03b |
| Dana | 29.6.8.5 |
| Heys | 25.12.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,04Å; b = 7,23Å; c = 24,3Å; β = 98,34° |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,470 nβ = 1,497 nγ = 1,497 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1963-008 |
| Any d'aprovació | 1965 |
| Símbol | Mh |
| Referències | [1] |
La moorhouseïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita. Rep el seu nom de Walter Wilson Moorhouse (1913-1969), geòleg canadenc i professor de geologia a la Universitat de Toronto.
Característiques
[modifica]La moorhouseïta és un sulfat de fórmula química Co(SO₄)(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moorhouseïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot produir com a producte de la deshidratació de la bieberita. Va ser descoberta a la mina de barita Walton, a la localitat homònima del comtat de Hants, a Nova Escòcia, Canadà. També ha estat descrita als Estats Units, a Europa, al Marroc i al Japó.
Referències
[modifica]- ↑ «Moorhouseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 19 juliol 2025].