Mora (planta)
.jpg) Dimorphandra mora  | |
| Dades | |
|---|---|
| Font de | nato wood (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Caesalpinioideae |
| Gènere | Mora Benth. |
| Nomenclatura | |
| Exautor | R.H.Schomb. |
Mora és un gènere de grans arbres dins la subfamília Caesalpinioideae de la família Fabàcia, (o en algunes classificacions la famíliay Caesalpinaceae de l'ordre Fabals). N'hi ha de set a deu espècies, totes natives del bosc plujós de baixa altitud del nord d'Amèrica del Sud, sud d'Amèrica Central i el sud del Carib. Són arbres que fan de 40 m a 60 m d'alt (en el cas de M. excelsa). Les seves llavors són les més grosses de les dicotiledònies,[1][2] i pesen fins 1000 grams.[3] Les llavors de Mora spp. bullides són comestibles.[4][5]Mora és un gènere de grans arbres dins la subfamília Caesalpinioideae de la família Fabàcia, (o en algunes classificacions la famíliay Caesalpinaceae de l'ordre Fabals). N'hi ha de set a deu espècies, totes natives del bosc plujós de baixa altitud del nord d'Amèrica del Sud, sud d'Amèrica Central i el sud del Carib. Són arbres que fan de 40 m a 60 m d'alt (en el cas de M. excelsa). Les seves llavors són les més grosses de les dicotiledònies,[6][7] i pesen fins 1000 grams.[8] Les llavors de Mora spp. bullides són comestibles.[9][10]Mora és un gènere de grans arbres dins la subfamília Caesalpinioideae de la família Fabàcia, (o en algunes classificacions la famíliay Caesalpinaceae de l'ordre Fabals). N'hi ha de set a deu espècies, totes natives del bosc plujós de baixa altitud del nord d'Amèrica del Sud, sud d'Amèrica Central i el sud del Carib. Són arbres que fan de 40 m a 60 m d'alt (en el cas de M. excelsa). Les seves llavors són les més grosses de les dicotiledònies,[1][2] i pesen fins 1000 grams.[3] Les llavors de Mora spp. bullides són comestibles.[4][5]Mora és un gènere de grans arbres dins la subfamília Caesalpinioideae de la família Fabàcia, (o en algunes classificacions la famíliay Caesalpinaceae de l'ordre Fabals). N'hi ha de set a deu espècies, totes natives del bosc plujós de baixa altitud del nord d'Amèrica del Sud, sud d'Amèrica Central i el sud del Carib. Són arbres que fan de 40 m a 60 m d'alt (en el cas de M. excelsa). Les seves llavors són les més grosses de les dicotiledònies,[6][7] i pesen fins 1000 grams.[8] Les llavors de Mora spp. bullides són comestibles.[9][10]
Taxonomia[modifica]
- Mora abbottii: Carib
- Mora ekmanii: Carib
- Mora excelsa: Trinidad and Tobago, Guyana, Suriname, Veneçuela
- Mora gonggrijpii: Guyana, Suriname, Veneçuela
- Mora megistosperma: Costa Rica, Panamà, Colòmbia
- Mora oleifera: Panamà, Colòmbia
- Mora paraensis: Brasil
Mora excelsa i Mora gonggrijpii conegudes com a fusta nato es fan servir per al cos i el coll de les guitarres.
R[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 http://www.inbio.ac.cr/bims/ubi/plantas/ubiespejo/ubiid2143&find.html Arxivat 2019-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Elbert L. Little and Robert G. Dixon, "Arboles Comunes de la Provincia de Esmerelda" (Rome: UNFAO, 1969)p. 222.
- ↑ 3,0 3,1 Daniel H. Janzen, "Costa Rican Natural History" (Chicago: Univ. Chicago Press,1983) p. 281
- ↑ 4,0 4,1 O.N. Allen and Ethel K. Allen, "The Leguminosae" (Madison: Univ. Wisconsin Press) pp. 445-446
- ↑ 5,0 5,1 Ivan T. Sanderson and David Loth, "Ivan Sanderson's Book of Great Jungles" (Nova York: Simon and Schuster, 1965) p. 116.
- ↑ 6,0 6,1 http://www.inbio.ac.cr/bims/ubi/plantas/ubiespejo/ubiid2143&find.html Arxivat 2019-03-06 a Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 Elbert L. Little and Robert G. Dixon, "Arboles Comunes de la Provincia de Esmerelda" (Rome: UNFAO, 1969)p. 222.
- ↑ 8,0 8,1 Daniel H. Janzen, "Costa Rican Natural History" (Chicago: Univ. Chicago Press,1983) p. 281
- ↑ 9,0 9,1 O.N. Allen and Ethel K. Allen, "The Leguminosae" (Madison: Univ. Wisconsin Press) pp. 445-446
- ↑ 10,0 10,1 Ivan T. Sanderson and David Loth, "Ivan Sanderson's Book of Great Jungles" (Nova York: Simon and Schuster, 1965) p. 116.
Enllaços externs[modifica]
- Mora excelsa and Mora gonggrijpii Arxivat 2006-03-12 a Wayback Machine.