Moral (ciència militar)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tripulants d'un C-130 Hercules, de la Força Aèria dels EUA, llançant 10.000 pamflets a l'Afganistan per minvar la moral dels talibans, l'any 2007.

En ciència militar, la moral, tot i ser un terme imprecís, és la condició individual, d'esperit, determinació i confiança en el grup, necessària per superar obstacles o perills i aconseguir completar una missió. Concretament, segons un grup de treball de l'OTAN: "Una manera de definir-la [la moral] és el nivell d'entusiasme i motivació d'un membre en servei per dur a terme una missió".[1]

És un factor important a tenir en compte als conflictes bèl·lics, ja que si els soldats no disposen d'una bona moral, no voldran contribuir a la unitat. En aquest cas, es podrien amotinar o desertar, tot i que el més usual és que simplement fallin intencionadament en el compliment dels objectius del grup.[2]

Factors d'influència[modifica | modifica el codi]

En general, els components o factors que influeixen positivament la moral dels soldats es pot condensar en els següents punts:

  • Bon lideratge - Per exemple que els superiors comparteixin riscos amb la tropa o demostrin competència.
  • Confiança en si mateix - Que els soldats creguin en les seves capacitats i habilitats.
  • Cohesió - Compartir experiències o tenir confiança en les decisions dels superiors.
  • Esperit de cos (Esprit de corps) - Lleialtat i orgull envers la unitat.
  • Provisions i necessitats bàsiques - Per assegurar una bona moral s'ha d'assegurar als soldats aigua potable, suficients hores de son, material higiènic, menjar...
  • Bon equipament - La tropa ha de disposar de bon armament, vehicles i suport logístic.
  • Propòsit significatiu - Els soldats han de creure en la tasca que estan duent a terme.

A més a més de l'absència dels factors anteriors, algunes condicions que poden influir negativament a la moral són: una pobre comunicació, una indumentària deficient, problemes disciplinaris, derrotisme o pessimisme, una mala reacció a la crítica per part dels superiors, un relativament elevat nombre de malalts...[1][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Robert W. Walker, Bernd Horn. The Military Leadership Handbook. Canadian Defence Academy Press, 2008. ISBN 978-1-55002-766-2. «WHAT IS MORALE? Morale, much like leadership, means many things to many people. [...] A NATO working group concluded, "One way to define it [morale] is a service member's level of motivation and enthusiasm for accomplishing mission objectives." [...] it becomes clear that morale describes the spirit, determination and confidence-within a group to overcome challanges, dangers, and obstacles to achieve an assigned task» 
  2. Richard Holmes. The Oxford Companion to Military History. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19860-696-3. «The relationship between the two can be described as follows: unless the individual is reasonably content he will not willingly contribute to the unit. He might mutiny or desert, but is more likely simply to fail to work wholeheartedly towards the goals of the group. High group morale, or cohesion, is the product in large part of good morale experienced by members of that unit. The state of morale of a larger formation such as an army is the product of the cohesion of its constituent units.» 
  3. «A Model of Unit Climate and Stress for Canadian Soldiers on Operations» (en anglès). Kelly Farley. Carleton University, octubre, 2002. [Consulta: 28/12/2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]