Mordenita

Mordenita
Cristalls aciculars de mordenita, de Old Broken Hill Road, Península de Coromandle, Nova Zelanda
Fórmula química	(Na₂,Ca,K₂)Al₂Si10O24·7H₂O
Epònim	Morden (en)
Descobridor	Henry How
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.11
Dana	77.1.6.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics, aciculars a fibrosos i fins, grups radials, agregats cotonosos, compacte
Estructura cristal·lina	a = 18.16Å, b = 20.45Å, c = 7.54Å
Color	blanc, groguenc, vermellós
Exfoliació	{100} perfecta
Fractura	irregular
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcid
Densitat	2,1
Més informació
Estatus IMA	aprovat i aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Mor
Referències

La mordenita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de les zeolites. Va ser descoberta el 1864, rebent el nom de la localitat tipus, Morden, a Nova Escòcia (Canadà).

Característiques

La mordenita és un mineral de la classe dels tectosilicats, i com totes les zeolites és un aluminosilicat hidratat de sodi, calci i potassi. La seva fórmula és (Na₂,Ca,K₂)Al₂Si₁₀O₂₄·7H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element magnesi. A la natura s'hi pot trobar una varietat de mordenita rica en potasi. La mordenita cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls prismàtics, aciculars a fibrosos i fins; també forma grups radials i agregats cotonosos, i s'hi pot trobar compacte.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mordenita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.

Formació i jaciments

Es troba en roques ígnies de tipus andesita, formant vetes i cavitats amigdaloides. Apareix també com a producte secundari de la hidratació de cristall volcànic. En sediments apareix com a mineral autigènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, caolinita, glauconita o d'altres zeolites.