Morellàs

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaMorellàs
Maureillas.JPG
El poble de Morellàs

Localització
Localització de Morellàs i les Illes respecte del Vallespir.svg
Coordenades: falta la latitud
S'han passat arguments no vàlids a la funció {{#coordinates:}}
Geografia
Altitud 548,8 m
Modifica dades a Wikidata

Morellàs ([muɾə'ʎas], Maureillas en francès), és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir. És el poble que exerceix de cap comunal, i sempre ho ha estat, des de la creació de la comuna de Morellàs el 1793. Després, s'hi anaren afegint altres antigues comunes: Sant Martí de Fenollar el 1823 i les Illes i Riunoguers el 1972. Aleshores s'afegí i les Illes al nom de la comuna primigènia de Morellàs.

Era al centre del seu antic terme, però amb l'afegitó de les Illes i Riunoguers, ha quedat al nord del terme actual, en el punt de contacte de la part muntanyosa i de la part plana de la comuna.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines, l'origen de Morellàs s'ha d'anar a buscar[1] en la colonització romana, en la llengua llatina. Concretament, en el nom propi de Maurelianum, documentat el 1011, relacionat amb maurus (tal vegada pel nom d'un legionari maurità instal·lat en aquest lloc en el moment de llicenciar-se.de l'exèrcit romà. Les formes documentades al llarg de la història són Maurallar (1147), Maurelanis (1233), Maurelans (1310), Maurellans (1354) i Maurellàs (1395). El tancament en o del diftong de la síl·laba inicial és posterior.

Geografia[modifica]

L'antic terme de Morellàs, de 203.000 hectàrees d'extensió, és situat[2][3] a la zona de llevant de la comarca del Vallespir, a la dreta del Tec, en contacte amb la comarca del Rosselló a través del terme del Voló, comuna rossellonesa. Per l'extrem nord-est del seu terme, en el que fou l'antic terme de Sant Martí de Fenollar (absorbit per Morellàs el 1823), passen les dues grans vies de comunicació de la Catalunya Nord: l'autopista la Catalana i l'antiga carretera general, abans N-9 i ara D900. Pel lloc on circulen antigament transitava la Via Domícia. El terme de Morellàs, però, pràcticament no toca el Tec, ja que la rriba dreta d'aquest riu pertany als termes de Sant Joan Pla de Corts i el Voló. Només en un punt al nord-oest del Mas Forcada s'hi aproxima molt.

Aquest antic terme està constituït principalment per una sèrie de terrasses al·luvials del Tec, i s'hi concentra la pràctica totalitat dels conreus agrícoles i la major part de població del terme. El seu eix vertebral és la Ribera de Morellàs, que s'aboca en el Tec ja dins del terme del Voló, davant i al sud d'aquesta població.

Vilargell Sant Joan Pla de Corts Sant Martí de Fenollar
Ceret Brosen windrose-fr.svg Les Cluses
Palol Les Illes Riunoguers

El poble de Morellàs[modifica]

Font de la placeta dels Traginers

Morellàs està situat[4] a la c+dreta de la Ribera de Morellàs, en un indret lleugerament aturonat al peu de la zona muntanyosa que davalla de la carena dels Pirineus. L'església de Sant Esteve de Morellàs, que conserva elements romànics, centra el nucli de cases agrupades en una antiga cellera al seu entorn. Se'n conserva part del recinte fortificat. Al sud del poble hi havia hagut, a més, l'església de Sant Joan de Moranells, que fou destruïda a finals del segle XIX.

El poble de Morellàs ha crescut a partir del nucli primigeni de cases agrupades a la dreta de la Ribera de Morellàs i el primer eixamplament cap a l'est i nord-est, amb uns eixamples d'època moderna, bàsicament en els antics barris del Carrer de les Eres i del Carrer Llong. En aquesta zona hi ha la capella de Santa Magdalena. Més modernament, ja als segles XX i XXI, amb noves urbanitzacions en totes direccions, llevat del curs de la riera, com el Camp Gran, la Teuleria, Mata Rodona, la Farga, el Mas d'en Bac, Mas Espinàs, les Verderes i Bosc Mal, entre d'altres.

Sant Martí de Fenollar[modifica]

Sant Martí de Fenollar, o de Fonollar, és un poble rural d'hàbitat disseminat situat[5] a l'esquerra de la Ribera de Morellàs, en un lloc on la riera fa un ample revolt que envolta bona part del poble, ja de ple a la vall del Tec. L'església prerromànica de Sant Martí de Fenollar és al sud del poble. És a l'extrem nord-est del terme comunal.

Activitats econòmiques[modifica]

Estan tractades en l'article de conjunt de la comuna actual.

Història[modifica]

Edat Mitjana[modifica]

Existí una senyoria de Morellàs en el segle XI, tot i que el primer titular documentat és Ramon de Maurellar, el 1147. A finals del segle XIII consten diversos consenyors, ja que en el regnat de Jaume II de Mallorca Arnau i Simó de Llupià, fills i hereus d'Ermengol de Llupià, tenien en indivisi el castell i el lloc de Morellàs. L'any 1282, el 1300 i el 1310 consta que Pere de Santmartí, senyor de Sant Martí de Fenollar, havia adquirit drets del terme de Monrellàs, i el seu fill Pere encara n'adquirí més. Encara, el 1312 Sibil·la, filla de Garcies de Rosí i Garsenda de Morellàs, reconeixia tenir en feu del rei Sanç la meitat del lloc de Morellàs. En la pugna entre Jaume III de Mallorca i Pere el Cerimoniós, Arnau de Llupià es posà del costat de Jaume III, i Pere el Cerimoniós el desposseí del senyoriu, que atorgà a Miquel Pere de Sapata i de Jordà Pere d'Urries, en resultar successor de Jaume III.

El 1382 Pere el Cerimoniós va vendre les senyories de Morellàs i Bellaguarda, amb les jurisdiccions alta i baixa, a Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada, vescomte de Rocabertí. Els de Santmartí (Perer, el seu fill Ferrer, Gaspar, fill de Ferrer, i Miquel, fill de Gaspar, continuaren denominant-se senyors de Sant Martí de Fenollar i de Morellàs fins que Miquel de Santmartí fou desposseït de la senyoria per Lluís XI de França per haver-s'hi oposat. Tanmateix, el 1493 en recuperava la titularitat (en fou titular mentrestant el cirurgià Joan Jenel). Francesc de Santmartí heretà el títol del seu pare Gaspar, i el va transmetre al seu fill Gerard, qui tingué tres filles. La gran, Anna de Santmartí, es casà amb Serafí del Viver, i aportà en dot les dues senyories.

Edat Moderna[modifica]

La batalla de Morellàs, del 1674

Ja en època moderna, els de Viver conservaren els dos títols fins a mitjan segle XVII, quan passaren, per matrimoni a Tadeu d'Oms i del Viver, marit de Dionísia Meca. Llur fill, Antoni Tadeu, i llur nét Tadeu continuaren amb els senyorius, però el 1690 Joana de Ros i de Meca s'anomena senyora de Morellàs. El darrer titular conegut fou, just en el moment de la Revolució Francesa, el príncep Alexandre de Montbarey, descendent directe de Joana de Ros i de Meca, qui fou ministre de Lluís XVI de França i emigrà l'agost del 1789 a Constança, on morí set anys més tard, ostentant encara el títol de senyor de Morellàs.

Administració i política[modifica]

Aquest apartat està desenvolupat en l'article de conjunt de la comuna de Morellàs i les Illes.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Morellàs entre 1355 i 1790[6]
1355 1359 1365 1378 1470 1515 1553 1720 1730 1755 1767 1774 1789
56 f 69 f 56 f 60 f 40 f 32 f 34 f 89 f 98 f 119 f 585 h 98 f 120 f

Demografia contemporània[modifica]

Del 1793 al 1831, Morellàs sol. Del 1836 al 1968, Morellàs més Sant Martí de Fenollar. Del 1975 als nostres dies, aquests dos pobles, amb l'afegitó de tots els altres actualment inclosos en el terme de Morellàs i les Illes: les Illes, la Selva i Riunoguers.

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
360 427 594 750 903 943 974 1.019 1.047
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1.115 1.199 1.239 1.407 1.487 1.502 1.348 1.375 1.386
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1.333 1.308 1.324 1.239 1.177 1.216 1.120 1.081 1.068
1962 1968
1.093 1.108

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[7] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[8]

A partir del 1972 està inclòs en el nou terme de Morellàs i les Illes.

Bibliografia[modifica]

  • Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prada: Revista Terra Nostra, 1990. 
  • Becat, Joan. «96-Morellàs i les Illes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-El Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Maurellàs». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, V L-N). ISBN 84-7256-844-X. 
  • Gouzet, Nathalie. ««Et Maureillas-Las Illas fut...: histoire d'un regroupement de communes (1822-1972)»». A: Cahiers de la Rome, no 12. Ceret: Cahiers de la Rome, 2003, p. 31-40 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1248-1793. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Morellàs i les Illes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències[modifica]

  1. Coromines, 1996.
  2. L'antic terme de Morellàs en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Morellàs i Sant Martí de Fenollars a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. El poble de Morellàs en els ortofotomapes de l'IGN
  5. Sant Martí de Fenollar en els ortofotomapes de l'IGN
  6. Pélissier, Jean-Pierr. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. 66: Pyrénées-Orientales. CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  7. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  8. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

Enllaços externs[modifica]