Morenillo
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Mandó (varietat de raïm)». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
| Color de la pell | Negre |
|---|---|
| Espècies | Vitis vinifera |
| Altres noms | Mandó, Mandón, Galmeta. |
| Principals regions | València, Castelló i Catalunya (Terra Alta) |
| Formació de llavors | Completa |
| Número VIVC | 7326 |
El morenillo és un cep de raïm negre de l'espècie Vitis vinifera, autòctona de València, Castelló i la Terra Alta, fruit de l’encreuament de la varietat andalusa hebén i de la varietat negra morrastell (també coneguda com a graciano). Segons Favà i Agud, el nom de la varietat ve de la poca coloració que donava al vi.[1] Actualment, és gairebé exclusiva de la comarca de la Terra Alta, on ha estat recuperada recentment després de dècades de ser considerada una varietat marginal o de poc valor comercial a causa del seu baix grau alcohòlic, per ser d’un color negre no molt intens i per tenir una baixa producció.[2]
Ampelografia
[modifica]Els ceps de morenillo presenten un port semireptant (les seves tiges tendeixen a inclinar-se i créixer cap als costats i cap avall) i un vigor elevat. Les fulles són grans i pentagonals. El raïm és majoritàriament petit, cònic i de compacticitat mitjana amb espatllera. El gra és de mitjà a gran, majoritàriament de pellofa fina.[3] La pell és de color negre blavós i la polpa no és pigmentada. A diferència d'altres varietats negres de la regió, el morenillo destaca per tenir una menor concentració d'antocians, fet que dona com a resultat vins de capa baixa (poc color). Està catalogada amb el número 7326 (sota el nom primari Garro) al Vitis International Variety Catalogue (VIVC).[4]
Característiques agronòmiques
[modifica]És una varietat molt ben adaptada a la climatologia mediterrània d'interior i a sòls pobres, calcaris i argilosos. Presenta un cicle de maduració llarg, essent una de les darreres varietats a veremar a la Terra Alta, a mig octubre. Aquesta maduració tardana permet mantenir una acidesa notable malgrat la calor de la zona.[2] Pel que fa a les plagues, és una varietat poc sensible a l'oïdi i a la podridura, gràcies a la baixa compacticitat dels seus raïms.[5]
Característiques enològiques
[modifica]Històricament, s'utilitzava per aportar acidesa i frescor en cupatges amb la garnatxa negra o la carinyena. No obstant això, actualment s'elabora com a monovarietal per a obtenir vins singulars. El vi de morenillo es caracteritza per la seva elegància i subtilesa: té poc grau alcohòlic (per sota de la mitjana de la regió), una acidesa alta i un color vermell robí pàl·lid.[2] Aromàticament, és molt complex, amb notes predominants de fruita vermella (cirera, gerd), sotabosc mediterràni i un marcat caràcter especiat (pebre negre). En boca és fluid, fresc i amb tanins molt suaus i fins. També és apte per a l'elaboració de vins rosats d'estil "pàl·lid" amb gran intensitat aromàtica.[6]
Situació geogràfica
[modifica]La seva presència es concentra majoritàriament a la regió de la Terra Alta, al sud de Catalunya, on es conserven vinyes gairebé centenàries. Després de dotze anys de tràmits i estudis experimentals, l'abril de 2020 va ser oficialment autoritzada i inclosa en el plec de condicions de la DO Terra Alta, fet que permet als cellers etiquetar els seus vins amb el nom d'aquesta varietat.[7] S'estima que actualment n'hi ha unes 15-20 hectàrees plantades, tot i que la superfície està augmentant a causa del creixent interès per varietats amb bona acidesa per contrarestar els efectes de l'escalfament global.
Sinonímies
[modifica]El morenillo també és conegut com a mandó, mandón, galmeta o galmete (especialment en zones de València i Aragó), i es troba relacionat amb la varietat garro o mancuso segons la regió.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Puiggròs i Jové, Josep M. Història de les varietats autòctones i tradicionals de Catalunya. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2021, p. 253. ISBN 978-84-9965-618-2.
- 1 2 3 «La varietat morenillo, ja autoritzada». Consell Regulador de la DO Terra Alta. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ Puiggròs i Jové, Josep M. Història de les varietats autòctones i tradicionals de Catalunya. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2021. ISBN 978-84-9965-618-2.
- 1 2 «Vitis International Variety Catalogue: Garro». Vitis International Variety Catalogue. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ Puiggròs i Jové, Josep M. Història de les varietats autòctones i tradicionals de Catalunya. Institució Catalana d'Estudis Agraris, 2021, p. 254. ISBN 978-84-9965-618-2.
- ↑ «Morenillo - Vins del Tros». Vins del Tros. [Consulta: 2 febrer 2026].
- ↑ «El morenillo ja és oficialment una varietat autoritzada». La Vanguardia. [Consulta: 2 febrer 2026].