Morenosita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralMorenosita
Morenosita. Gostar Hartz. Sajonia. Alemania.JPG
Morenosita de Gostar Hartz, Saxònia, Alemanya
Fórmula química NiSO4·7H2O
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.07
Dana 29.6.11.3
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 11.86Å, b = 12.08Å, c = 6.81Å
Color verd maragda, blanc verdós
Exfoliació {010} bona
Fractura concoidal
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Densitat 2,0
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.467 nβ = 1.489 nγ = 1.492
Birefringència δ = 0,025
Angle 2V mesurat: 42°, calculat: 40°
Magnetisme paramagnètica
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La morenosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup epsomita de minerals.[2] Rep el seu nom del farmacèutic i químic espanyol de l'Acadèmia de Ciències Naturals Antonio Moreno Ruiz (1796-1852).

Característiques[modifica]

La morenosita és un mineral verd maragda o blanc verdós de lluentor vítria que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Apareix en forma de petits cristalls, estalactites o crostes. Els cristalls naturals presenten forma acicular i els cristalls sintètics són prismàtics. La seva fórmula és NiSO4·7H2O, és soluble en aigua i es deshidrata a l'aire lliure, transformant-se en retgersita (NiSO4·6H2O). Per evitar la pèrdua de l'aigua ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic. Forma una sèrie de solució sòlida completa amb l'epsomita (MgSO4·7H2O).[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morenosita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari trobat a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals que contenen níquel. Es forma en solució aquosa a una temperatura inferior a 31,5 ° C. Els jaciments de morenosita són bastant escassos. El tipus nomenclatural es localitza al Cap Ortegal (La Corunya, Espanya). Als territoris de parla catalana únicament se n'ha trobat a la mina Eugenia, a Bellmunt del Priorat (Tarragona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: retgersita, niquelhexahidrita, annabergita i millerita.[4]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morenosita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Morenosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  2. «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  3. «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2015].
  4. «Morenosite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2015].