Morente. El barbero de Picasso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMorente. El barbero de Picasso
Fitxa
DireccióEmilio Ruiz Barrachina Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEmilio Ruiz Barrachina, Enrique Morente i Aurora Carbonell Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnrique Morente i Estrella Morente Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIsmael Issa
MuntatgeMaría Platas Alonso
Carlos Padilla García
ProductoraIrcania Producciones
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 abril 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1865454 Filmaffinity: 194509 Letterboxd: morente TMDB.org: 167436 Modifica el valor a Wikidata

Morente. El barbero de Picasso és una pel·lícula documental del 2011 dirigida per Emilio Ruiz Barrachina sobre el cantaor flamenc Enrique Morente, que va morir el desembre de 2010 sense veure estrenada la pel·lícula. Fou estrenada al Festival de Màlaga amb la presència de la seva filla, Estrella Morente.[1]

Sinopsi[modifica]

El documental tracta sobre la producció musical feta per Enrique Morente, una llegenda del flamenc, realitzada sobre texts de Pablo Picasso i cants flamencs més tradicionals. Va ser l'últim treball de Morente abans de morir, raó pera la que s'ha convertit en el seu llegat musical i de pensament. Al llarg de la filmació Enrique Morente parla sobre la seva vida, el flamenc, la família, la genialitat de Picasso, la seva història d'amistat amb el barber Eugenio Arias. Interpreta cançons de pals tradicionals del flamenc, barrejats amb fusions i altres músiques. Apareixen actuacions seves al castell de Buitrago de Lozoya i al Gran Teatre del Liceu, així com una actuació amb tota la seva família als Banys Àrabs de Granada, i la seva última cançó, El ángel caído d'Antonio Vega amb el pianista Federico Lechner.[2]

Nominacions[modifica]

Fou nominada a la bisnaga d'Or del Festival de Màlaga[3]Al XXVI Premis Goya fou nominada al Goya a la millor pel·lícula documental.[4]

Referències[modifica]