Morir (o no)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMorir
Morir (o no) Modifica el valor a Wikidata
Morir (o no).jpg
Fitxa
DireccióVentura Pons Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióVentura Pons i Sergi Belbel i Coslado Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarles Cases i Pujol Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJesús Escosa
MuntatgePere Abadal
ProductoraCanal+ i TV3 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 gener 2000 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0220651 Filmaffinity: 684631 Rottentomatoes: m/morir-o-no Allmovie: v187050 Modifica el valor a Wikidata

Morir (o no) és pel·lícula espanyola dirigida per Ventura Pons l'any 2000, basada en el text teatral de Sergi Belbel Morir (un instant abans de morir).[1] Ha estat doblada al català i fou emesa per TV3 el 10 de juliol de 2003.[2] Pons es va inspirar en un incident que li va passar a Mèxic el 1989 i en el qual va salvar la vida de miracle.[3]

Argument[modifica]

La pel·lícula mostra set històries independents que culminen cadascuna d'elles amb la mort d'un dels protagonistes al llarg d'una nit a una gran ciutat. Un director de cinema que vol sortir del seu sot creatiu, un heroïnòman que no es resisteix a la droga, una nena que s'ofega amb els ossos del pollastre. un malalt que no arriba al botó d'alarma de l'hospital, una histèrica que s'atipa amb pastilles i aigua del Carme, un jove motorista atropellat per la policia i un executiu víctima d'un assassí a sou. Tanmateix, les set històries s'encadenen en clau d'humor, tots els personatges tenen relacions entre ells i finalment no mor ningú.[4]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Va rebre un premi del Jurat al Festival de Cinema d'Espanya de Tolosa de Llenguadoc de 2000, el premi al millor actor català de cinema (Marc Martínez) als Premis Butaca i el Premi OCIC al Festróia.[5]

Referències[modifica]