Moritz Abraham Stern

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMoritz Abraham Stern
Moritz Abraham Stern.jpg
Biografia
Naixement 29 de juny de 1807
Frankfurt del Main, Confederació del Rin; avui Alemanya
Mort 30 de gener de 1894(1894-01-30) (als 86 anys)
Zuric, Suïssa
Educació Universitat de Göttingen
Es coneix per Arbre de Stern-Brocot
Nombres primers de Stern
Activitat
Tesi doctoral Observationum in fractiones continuas specimen (1829)
Director de tesi Bernhard Friedrich Thibaut
Carl Friedrich Gauß
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat de Göttingen
Alumnes Georg Friedrich Bernhard Riemann
Obra
Altres estudiants notables Bernhard Riemann
Ferdinand Eisenstein
Família
Cònjuge Bertha Simon
Fills Alfred Stern (historiador)
Modifica les dades a Wikidata

Moritz Abraham Stern (1807-1894) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer jueu no batejat (no convers) que aconseguí un lloc de professor titular en una universitat alemanya.

Vida i Obra[modifica]

Stern va néixer en una família jueva molt religiosa i prou rica per donar-li la seva primera educació a casa. Primer pels seus pares, que eren estudiosos, i després amb professors privats entre els quals hi va haver Michael Creizenach, un conegut educador i teòleg hebreu de Frankfurt.

El 1826, quan es va matricular a la universitat de Heidelberg, el seu tema principal van ser les matemàtiques. Però només hi va romandre un any, perquè l'any següent es va traslladar a la universitat de Göttingen, on va tenir com a professors Carl Friedrich Gauß, Tobias Mayer (fill) i Bernhard Friedrich Thibaut.[1]

Es va doctorar en aquesta universitat sota la direcció de Gauss,[2] qui, anys després, confessaria que estava més nerviós ell que el seu alumne, ja que havia estat la primera tesi doctoral que dirigia. El 1830 va ser nomenat privatdozent (una mena de professor adjunt) en aquesta universitat, però sense paga, i així va romandre durant vuit anys, obtenint els seus magres ingressos de traduccions de llibres de matemàtiques.[3] Només el 1838 se li va concedir un salari, molt inferior al de qualsevol altre professor.

Fins a la seva jubilació el 1884, va ser sempre professor a la universitat de Göttingen, però no va rebre el seu nomenament com a professor titular fins al 1859, trenta anys després de doctorar-se. En jubilar-se se'n va anar a viure amb el seu fill Alfred a Berna, on aquest era professor d'història a la seva universitat. Poc després es van traslladar a Zuric, on va morir.

La seva carrera acadèmica, reflecteix els innombrables obstacles als quals havia de fer front un jueu abans de la constitució de 1872, que va eliminar les discriminacions racials i religioses.[4]

Incidentalment, també cal destacar que el seu germà, Emanuel, va ser l'avi de Alice Frank (nascuda Stern) que va ser l'àvia d'Anne Frank, autora del conegut diari, mentre ella i la seva família s'amagaven dels nazis a Amsterdam durant la segona Guerra Mundial.[5]

Referències[modifica]

  1. Rowe, pàgina 428.
  2. Rowe & Scholz, pàgina 57.
  3. Rowe, pàgina 429.
  4. Rowe, pàgines 429-430 .
  5. Pressler, capítol 2 .

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Moritz Abraham Stern» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Rudio, Ferdinand. «Stern, Moritz». Allgemeine Deutsche Biographie, 1908. [Consulta: 22 octubre 2016].