Moros i Cristians d'Alcoi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentMoros i Cristians d'Alcoi
Detalle alardo tarde 2007.jpg
Tipus Festa d'Interès Turístic Internacional
Lloc Alcoi
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata
Esquadra Filà Vascos,[1] 2006
Esquadra de Negres, 2007
Ambaixada cristiana durant el Dia de l'alardo, any 2009.

Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (L'Alcoià) són una festa popular en la que es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.

Nombrosos pobles valencians celebren festes de Moros i Cristians, però des de l'últim terç del segle XX les d'Alcoi van aconseguir un reconeixement especial a la seua singularitat per la seua riquesa i espectacularitat, que les va portar a ser declarades d'interés turístic internacional l'any 1980.

Història i origen[modifica | modifica el codi]

Tenen el seu origen en la Batalla d'Alcoi produïda en 1276 que va enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes. Els habitants d'Alcoi cristians van ser ajudats per, aproximadament, 200 cavallers que es van desplaçar a Alcoi des de distintes comarques, 40 d'aquests cavallers del senyor feudal En Berenguer d'Entença.

Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat, decidint el resultat de la Batalla a favor del bàndol cristià. Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patró de la ciutat i en el seu honor es fa festa el dia 23 d'abril.[2] Com a part de les celebracions en honor a Sant Jordi, s'organitzen les festes de Moros i Cristians.

No obstant això, les darreres investigacions de diversos historiadors coincideixen que aquesta tradició dissenteix dels successos que van succeir en la realitat.[3] Així, la batalla que es commemora no va ser ni el 25 d'abril pel pòrtic de Sant Marc, com assenyalaven alguns historiadors, ni el dia 23 com feien referència els cronistes dels segles XVI i XVII. La data se situaria al 5 de maig de 1276.[3]

Segons les darreres investigacions, s'ha conclòs que Al-Azraq va realitzar, conjuntament amb tropes benimerines, un primer atac a un lloc indeterminat d'Alcoi. Durant aquest primer atac va morir el mateix Al-Azraq i les tropes musulmanes es van retirar direcció al sud i van esperar a les tropes cristianes a La Canal -actual zona de El Puig-, ja que les tropes defensores, en vore mort a Al-Azraq i retirar-se els moros, van perdre la cautela i van eixir en persecució de les tropes sarraïnes segons es relata al Registre de Cancilleria del Rei Jaume I. Els musulmans, esperant-los a La Canal, els van fer una emboscada i va ser quan els cristians varen ser totalment derrotats.[3]

Els cavallers musulmans a ordre d'Al-Azraq muntaven en cavalls amb estreps curts, cavalcaven quasi agenollats i els rossins anaven lliures d'armadura, la qual cosa els donava major agilitat i rapidesa que no els genets i cavalls cristians que anaven, en la seua majoria, protegits amb cota de malla i metalls i que provocaven que foren genets lents i maldestres.

Existeixen unes primeres referències, datades l'any 1511, on les Autoritats Municipals d'Alcoi, afegeixen l'ús de "tamborins" (música), jocs populars i "concursos simulant combats", a la ja tradicional celebració religiosa en honor a Sant Jordi. En 1552, s'introdueix l'arcabús a la festa. En 1574 es van registrar 250 ballestes, 225 arcabussos i 210 piques. El document millor conservat en el qual se citen les festes data de 1672, quan el cronista Carbonell, en el seu llibre Célebre centuria, parla de les celebracions en honor a Sant Jordi i commemorant l'expulsió dels musulmans, amb aparició de dues companyies, una de Moros-Christianos i una altra de Cathólicos-Christianos, que constitueixen l'origen de les vint-i-huit filaes actuals.

Associació de Sant Jordi[modifica | modifica el codi]

L'Associació de Sant Jordi és l'entitat privada encarregada de l'organització de les festes. Declara que les seues finalitats són fomentar el culte i devoció a Sant Jordi, cuidar la seua Església, i conservar les tradicions relacionades.

L'Associació apareix per primera vegada reglamentada com a tal i amb el nom actual l'any 1883, si bé té una predecessora anomenada Junta de Devots del Sant, que apareix en documents del segle XVIII, i que passaria a ser la Junta de Directors del Senyor Sant Jordi, de la qual es conserven les primeres actes i reglaments datats en 1839.

Filaes[modifica | modifica el codi]

Estes vint-i-huit filaes (noms oficials, algunes filaes tenen nom oficial en castellà i valencià, altres no) són:

  • Bàndol Moro: Llana, Judios, Domingo Miques, Chano, Verds, Magenta, Cordón, Ligeros, Mudéjares, Abencerratges, Marràqueix, Realistes, Barbarescs i Benimerins.
  • Bàndol Cristià: Andalusos (Contrabandistes), Asturians, Cids, Llauradors, Gusmans, Bascos, Mossàrabs, Almogàvers, Navarresos, Tomasines, Muntanyesos, Creuats, Alcodianos i Aragonesos.[4]
Filà Andalusos l'any 2010.

Himne de la festa[modifica | modifica el codi]

L'Himne de festes d'Alcoi prové de la marxa mora El Sig, extreta de la sarsuela La Bella Zaida, que va ser composta pel mestre Gonzalo Barrachina Sellés (1869-1916). En 1917, com a homenatge pòstum al mestre, va ser declarada com a Himne de la Festa de Moros i Cristians d'Alcoi, amb la lletra composta pel periodista Eugenio Moltó Botella.[5]

«

Nostra festa ja cridant-nos està cridant està amb veu i ale que es vida per tots es beneïda beneïda.

Visca! Visca!

Llaor, llaor, per donar-te esplendor riu en l'esfera la Primavera.

Llaor, llaor, per donar-te esplendor riu en l'esfera la Primavera.

Visca! Visca!
»
HIMNE DE FESTES D'ALCOI[5]

Desenvolupament de la festa[modifica | modifica el codi]

Per a l'any 2013 es va acordar avançar les festes un dia per a fer que el dia de les entrades fóra diumenge. Així doncs, de manera excepcional, la trilogia festera del 2013 van ser els 21, 22 i 23 d'abril, sent el diumenge 21 "El Dia dels músics", el dilluns 22 "El Dia de les entrades" i el dimarts 23 "El Dia de Sant Jordi".

21 d'abril. Dia dels músics.[modifica | modifica el codi]

Este dia, caient la vesprada, les bandes que acompanyaran a les filaes desfilen des del final de l'Avinguda del País Valencià fins a la Plaça d'Espanya, on totes interpreten l'Himne de la festa en un moment emoció per als alcoians.

Més tard arriba el sopar típic, la nit de l'olla que consisteix en l'olleta alcoiana, un contundent guisat fet a base de fesols. Després del sopar desfilen (de paisà) totes les filaes cap a la plaça d'Espanya (recorreguts curts des de la part alta i baixa adjacents a esta plaça), són les filaetes.

22 d'abril. Dia de les entrades[modifica | modifica el codi]

Pròpiament, és el primer dia de festes. A les 6 del matí, la primera diana, desfilada en què cada una de les filaes desfila amb una esquadra de 10 festers, el caporal d'esquadra i banda.

A les 10:30 i des del Partidor comença l'entrada cristiana, amb el capità cristià precedit pel seu ostentació i seguit per la resta de filaes cristianes, la desfilada del qual tanca l'altre càrrec, l'alferes cristià.

A les 16:30 comença l'entrada mora, amb idèntic orde, capità, resta de filaes i tanca l'alferes.

Sant Jordiet durant la processó del Dia de Sant Jordi.

23 d'abril. Dia de Sant Jordi[modifica | modifica el codi]

A les 9:00 se celebra la segona Diana, igual que la primera excepte que els participants són xiquets.

A les 11 es fa una processó amb la relíquia de Sant Jordi, des de l'església consagrada a este sant fins a la de Santa Maria i en la que participen els càrrecs festers i Sant Jordiet. Un dels moments més emotius d'esta processó és quan en el carrer Sant Llorenç es llancen pètals de rosa blancs i rojos al pas de Sant Jordiet, convertint el carrer en una estora de pètals. Esta processó acaba en una espectacular missa en què s'interpreta la Missa a Sant Jordi, de Amando Blanquer.

A la vesprada es fa una diana vespertina, anomenada del cavallet, en la que participen les filaes dels Realistes i dels Barbarescs.

A la nit es fa la retreta, en la que els festers desfilen sobre carrosses llançant objectes, xicotets regals, al públic.

24 d'abril. Dia de l'alardo[modifica | modifica el codi]

Detall de l'alardo de la vesprada, any 2007.

Este dia també és conegut com a dia dels trons, en ell es produeix a primera hora el contraban per part de les filaes d'Andalusos i Maseros, acte de to humorístic.

Prompte comencen les guerrilles, en les que ja hi ha descàrregues de pòlvora amb trabucs i alguns arcabussos, que donaran en l'estafeta i ambaixada mora, amb la presa de possessió del castell de festes pels cristians i diversos discursos.

A mitjan matí es produeix l'alardo pròpiament dit, que és la batalla simulada amb profusió de sonors tirs, que acaba en la presa del castell pel bàndol moro.

A la vesprada arriba l'estafeta i ambaixada cristiana que dóna lloc a què a última hora de la vesprada els cristians aconseguisquen la victòria definitiva.

A la nit, es produeix l'Aparició de Sant Jordi, en la que el Sant Jordiet s'apareix en els merlets del castell i llança fletxes de plàstic als assistents.

La fi de festa són els soparets, que realitzen els festers al mig dels carrers del centre d'Alcoi.

Usos i costums[modifica | modifica el codi]

Els usos i costums propis de les festes alcoianes són majoritàriament els que trobem entre la gastronomia alcoiana, tot i que destaquen el consum de café-licor, beguda espirituosa que es pren sola o acompanyada en combinats com el plis-plai (mesclat amb refresc de cola) o la popular mentida, en la qual va combinat amb granissat de llima. També és popular el consum de granissat amb licors, com per exemple el whisky (l'anomenat somriure alcoià).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi
  2. «Orígenes de la Fiesta: El culto al Patrón» (en castellà). Pascual Verdú i Roberto Pedrós; Universitat de València.
  3. 3,0 3,1 3,2 «La batalla del 5 de maig de 1276». Mauro Colomina Soler, sobre un article d'Enrique S. Ribelles, juny 2002.
  4. Ajuntament d'Alcoi
  5. 5,0 5,1 «El himno de Fiestas» (en castellà). Pascual Verdú i Roberto Pedrós; Universitat de València.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Hernández, Miguel Ángel (1996): La Fiesta de Moros y Cristianos: Orígenes siglos XIII-XVIII. Diputació Provincial d'Alacant. ISBN 84-923611-1-5
  • González Hernández, Miguel Ángel (1997): La Fiesta de Moros y Cristianos: Evolución siglos XIX-XX. Diputació Provincial d'Alacant. ISBN 84-923611-0-7

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moros i Cristians d'Alcoi Modifica l'enllaç a Wikidata