Morro do Moco
| ||||
| Tipus | Muntanya i àrea important de conservació d'aus  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Entitat territorial administrativa | Huambo (Angola) | |||
| ||||
| Serralada | altiplà de Bié | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 2.619 m | |||
| Prominència | 1.510 m | |||
El Morro do Moco, amb 2.620 msnm, és el cim més alt d'Angola.[1] Es troba a la província de Huambo a la part occidental del país, 70 km a l'oest de la ciutat de Huambo.[2] El Morro do Moco era considerada una de les "set meravelles d'Angola" en 2014.[3] La muntanya és una destinació per als observadors d'ocells, excursionistes i practicants de ràpel i parapent.[4]
Flora i fauna[modifica]
Els boscos d'afromontana són part de l'ecoregió mosaic muntanyenc de boscos i pastures d'Angola.
Flora[modifica]
El Morro do Moco és en gran part poc investigat i ha estat visitat per molt pocs inspectors botànics. Se sap que hi ha diverses espècies de Protea i altres plantes amb flors,[5] moltes dels quals apareixen entre juliol i setembre després dels incendis de pastures.[6]
Avifauna[modifica]
El Morro do Moco és la llar de moltes aus, al voltant de 233 espècies registrades al lloc.[7] Ha estat designada Important Bird Area (IBA) per BirdLife International[8] i és part de l'Àrea d'Aus Endèmica d'Angola Occidental.[9]
La muntanya ofereix llar a un nombre d'espècies d'aus en perill i amenaçades, com el francolí del Swiersta (Pternistis swierstrai),[7] cosifa angolesa (Xenocopsychus ansorgei), papamosques angolès (Dioptrornis brunneus) i suimanga de doble collar muntanyenca (Cinnyris ludovicensis).[8]
Conservació[modifica]
El Morro do Moco és un hàbitat particularment amenaçat a causa de la insostenible tala de fusta per a la construcció de cases de fusta i per a llenya. Els incendis forestals no controlats també són una amenaça ambiental. Malgrat que s'ha proposar crear-hi una reserva especial, l'àrea encara no té estatus ni mesures de protecció.[5]
El bosc segueix exposat al risc pels veïns de la localitat de Kanjonde, que es troba al peu de la muntanya. Ja que depenen principalment de l'agricultura de subsistència, els vilatans amb freqüència cremen la vegetació i talen arbres per donar pas a cultius alimentaris a les valls de la muntanya. Kanjonde no té electricitat, de manera que els residents també depenen de la llenya per cuinar.[5]
El Projecte Morro do Moco és una fundació benèfica que treballa per obtenir l'estatus de protecció de la muntanya i educar els vilatans de Kanjonde sobre pràctiques més sostenibles.[5] El projecte va iniciar un viver d'arbres natius el juliol de 2010 a Kanjonde, i aquest viver es va ampliar el 2012 amb el permís del soba (cap) del poble, Amândio Cabo.[10]
Referències[modifica]
- ↑ http://www.peakbagger.com/peak.aspx?pid=11210
- ↑ Merriam-Webster's Geographical Dictionary, Third Edition, p. 754.
- ↑ Agência Angola Press «Còpia arxivada». ANGOP. Agência Angola Press [Consulta: 13 juny 2017]. Arxivat 27 de març 2020 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-03-27. [Consulta: 13 juny 2017].
- ↑ «Province Huambo». Welcome to Angola. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Mount Moco». MountMoco.org. [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ Stead, Mike; Rorison, Sean; Scafidi, Oscar. Angola. Bradt Travel Guides, 2013, p. 274–275. ISBN 9781841624433.
- ↑ 7,0 7,1 Mills, Michael S L; Olmos, Fabio; Melo, Martim; Dean, W Richard J «Mount Moco: its importance to the conservation of Swierstra's Francolin Pternistis swierstrai and the Afromontane avifauna of Angola». Bird Conservation International, vol. 21, 2011, pàg. 119–133. DOI: 10.1017/S0959270910000493.
- ↑ 8,0 8,1 BirdLife International. «Mount Moco». [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ BirdLife International. «Western Angola». [Consulta: 24 novembre 2016].
- ↑ (2012). "Mount Moco Project boosted by support from the Gulf Agency Company". Nota de premsa. Arxivat 2016-11-25 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-11-25. [Consulta: 13 juny 2017].