Morruda
Diplodus puntazzo  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170262 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Diplodus |
| Espècie | Diplodus puntazzo (Cetti, 1777) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes[2][3] freqüent a la Mediterrània.
Morfologia[modifica]
- Pot arribar als 60 cm de llargària total.
- Aspecte molt semblant al sard però té la boca més aguda i protràctil (a més de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades.
- El cos és oval, alt i bastant comprimit lateralment.
- El cap és còncau i el tret més característic n'és el morro punxegut.
- Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre.
- Els incisius es troben orientats cap endavant.
- La dorsal és única. Les pectorals són llargues i punxegudes. Les pèlviques i l'anal són curtes. La caudal és escotada.
- És de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal.
- La caudal és de color negre.[4][5]
Reproducció[modifica]
És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan es desclouen) són planctònics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.[4]
Alimentació[modifica]
Menja petits organismes bentònics animals (esponges, cnidaris, mol·luscs i gambes) i vegetals.[4]
Hàbitat[modifica]
Viu a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs i esculls, a poca profunditat (fins als 60 m de fondària). És fàcil observar-lo quan neda a mitjan aigua pels penya-segats.[6]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a Sierra Leone, Cap Verd i les Illes Canàries), de la Mar Mediterrània i de la Mar Negra. També a Sud-àfrica.[4]
Costums[modifica]
És solitari amb els individus de la seua espècie, però és freqüent que acompanyi altres espàrids. Els joves són més costaners i gregaris que els adults.[7]
Interès pesquer[modifica]
Es pesca amb tremalls, palangre, canya i amb fusell.[8]
Observacions[modifica]
S'ha introduït a piscifactories, ja que és el sard que creix més ràpid després de l'etapa juvenil.[8]
Referències[modifica]
- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000 Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 178.
- ↑ «Morruda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 178.
- ↑ 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 179.
Bibliografia[modifica]
- Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París, i UNESCO, París. Vol. 2.
- Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units, John Wiley and Sons. Any 1994
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres, Macdonald. Any 1985
Enllaços externs[modifica]
- BioLib (anglès)