Mort de Juan Andrés Benítez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentMort de Juan Andrés Benítez
Tipus mort
Data 6 octubre 2013
Lloc Barcelona
Modifica dades a Wikidata

La mort de Juan Andrés Benítez va tenir lloc el 6 d'octubre de 2013 al barri del Raval de Barcelona, després d'haver sigut detingut de manera violenta part dels Mossos d'Esquadra.[1]

Juan Andrés Benítez (Jerez de la Frontera, 7 d'abril de 1963 - Barcelona, 6 d'octubre de 2013[2]) era un conegut empresari del Gaixample, i membre fundador de l'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes. Nascut a Andalusia, va arribar a Barcelona després d'haver viscut en diverses ciutats europees. Va treballar durant un any en un bar del carrer Villarroel de la mateixa ciutat i posteriorment hi va obrir botigues de roba, com Mi Tropa o American Men.

Juan Andrés va morir la matinada del 6 d'octubre de 2013 a l'Hospital Clínic de Barcelona després d'haver patit un atac per part de diversos agents dels Mossos d'Esquadra[3] al carrer Aurora del barri barceloní del Raval, on feia pocs dies que s'havia mudat a un pis de la seva propietat. Benítez va patir una aturada cardíaca durant els abusos que no estaria relacionada amb el consum de drogues o cap malaltia cardíaca, com anteriorment s'havia apuntat[4] sinó que seria causada per la reducció dels agents.[5] La mateixa policia va avisar una ambulància, i l'equip sanitari el va intentar reanimar i el traslladà a l'Hospital Clínic, on va morir al cap d'unes tres hores. Benítez presentava talls i fractures a la cara. Alguns dels seus amics expliquen que feia poca havia patit una depressió, i asseguren també que, malgrat tenir caràcter, el veien «incapaç de posar-se a pegar un policia».[1] Les explicacions «eufemístiques» del conseller d'Interior, Ramon Espadaler i del director dels Mossos Manel Prat a una conferència de premsa després del succés van suscitar crits de dimissió.[6]

Sis policies, per a qui la fiscalia demana 11 anys de presó han de pagar conjuntament una fiança de 200.000 euros i se'ls atribueix un presumpte delicte greu contra la integritat moral i, a dos agents més, dos delictes d'obstrucció a la justícia.[7] El 2016 l'acusació i la defensa van signar un pacte de conformitat al qual sis mossos són condemnats a dos anys de presó, que de fet els lliura de la presó. La sentència va causa malestar a l'Associació Catalana de Drets Humans i la Plataforma Justícia per a Andrés[8] que troben que el pacta avala la impunitat policial.[9][10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cazorla, Bertran «Mor un empresari del Gaixample després de ser placat pels Mossos d'Esquadra al Raval». Directa.cat.
  2. de la Torre, Iosu «La vida de Juan Andrés Benítez» (en castellà). El Periodico, 05-10-2015.
  3. «Dos vídeos caseros, grabados por vecinos del Raval, muestran cómo los Mossos d'Esquadra golpearon repetidamente a Juan Andrés Benítez» (vídeo). (Video dels fets)
  4. Q., Acn «Els cops dels Mossos no van matar Benítez, hi van ajudar». Nació Digital, 02-12-2013.
  5. «Un informe descarta una malaltia cardíaca o la cocaïna en la mort de Benítez». Nació Digital, 05-07-2014.
  6. «Demanen la dimissió d'Espalader i Prats pel cas "Juan Andrés Benítez"». Llibertat.cat, 01-11-2013.
  7. «La jutge envia 6 mossos a judici pel cas Benítez i imposa fiança de 200.000 euros». El Punt Avui, 28-04-2015.
  8. Muñoz, Toni «Los Mossos aceptan dos años de prisión por la muerte de Juan Andrés Benítez» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2016.
  9. Solé i Altimira, Oriol «"Les imatges dels Mossos matant Juan Andrés no s'oblidaran mai"». El Diario, 11-05-2015.
  10. ACN «Interior no expedientarà els mossos condemnats per la mort de Juan Andrés Benítez». VilaWeb, 10-05-2016. «Albert Batlle: 'En un estat de dret la justícia, la imparteixen i la decideixen els tribunals i no les assemblees ni els moviments alternatius'»

Vegeu també[modifica]