Morte a Venezia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMorte a Venezia
Venezia2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióLuchino Visconti
Protagonistes
ProduccióLuchino Visconti
Dissenyador de produccióFerdinando Scarfiotti
GuióLuchino Visconti
Nicola Badalucco
adaptat de la novel·la La mort a Venècia de Thomas Mann
MúsicaGustav Mahler
Modest Mússorgski
Ludwig van Beethoven
FotografiaPasquale de Santis
MuntatgeRuggero Mastroianni
VestuariPiero Tosi
ProductoraAlfa Cinematografica
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1971
Durada131 minuts
Idioma originalanglès, italià, polonès, francès
RodatgeVenècia
Coloren color
Descripció
Basat enLa mort a Venècia
Gèneredrama
Temaepidèmia
Lloc de la narracióVenècia
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0067445 Filmaffinity: 904914 Allocine: 96298 Rottentomatoes: m/1005512-death_in_venice Allmovie: v12944 TCM: 72626 TV.com: movies/death-in-venice
Modifica les dades a Wikidata

Morte a Venezia és una pel·lícula francoitaliana de Luchino Visconti, estrenada el 1971.

Argument[modifica]

L'acció es desenvolupa el 1911, a la Belle Époque, en una Venècia visitada per la burgesia despreocupada, abans dels drames que sorgiran. A l'hotel de luxe on s'allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent androgin, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l'ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat desesperadament donar expressió en les seves creacions.

Aquest noi desconcertant, per mirades creuades, pren consciència de la seva fascinació, l'artista somia a abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida.

En una ciutat que se sap afectada d'una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en comptes de fugir, s'enfonsa en la decadència (pensant a alertar la família del jove polonès), i mor sobre la platja del Lido després d'haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no haurà gosat parlar...[1]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula està inspirada en la novel·la de Thomas Mann, La mort a Venècia (editada el 1913), però també per una altra de les seves novel·les, El doctor Faust; el director de l'hotel d'altra banda s'assembla molt a un personatge imaginat per Marcel Proust.
  • És una meditació sobre la puresa, la impuresa, el malestar, la bellesa; l'home que en un instant s'adona que no s'ha adonat del temps que ha passat.
  • La utilització de l'adagietto, de la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, engendrarà una fascinació per la música del compositor, i traurà definitivament la seva obra tota sencera del (relatiu) purgatori en el qual era confinada.
  • Bjørn Andresen, l'actor que interpreta el jove Tadzio, ha fet més tard una carrera en la música (també com a compositor) i alguns llargmetratges suecs.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[www.nytimes.com/movies/movie/12944/Death-in-Venice/overview Morte a venezia]». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morte a Venezia