Mortel Transfert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMortel Transfert
Fitxa
DireccióJean-Jacques Beineix Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticPhilippe Chiffre Modifica el valor a Wikidata
ProduccióReinhard Klooss Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Jacques Beineix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaReinhardt Wagner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBenoît Delhomme Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYves Deschamps Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.100.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació2.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmortel-transfert.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0239670 Filmaffinity: 899080 Allocine: 27774 Rottentomatoes: m/mortel_transfert Letterboxd: mortal-transfer Allmovie: v232038 TCM: 454098 TV.com: movies/mortal-transfer TMDB.org: 49691 Modifica el valor a Wikidata

Mortel Transfert és una pel·lícula de thriller francoalemany, dirigit per Jean-Jacques Beineix, adaptat de la novel·la homònima de Jean-Pierre Gattégno. La música va ser proporcionada pel compositor de Roselyne et les lions, Reinhardt Wagner.[1]

Sinopsi[modifica]

El psicoanalista Michel Durfant porta una vida molt tranquil·la fins al dia en què una de les seves pacients, Olga Kubler, sadomasoquista i perversa cleptòmana, és estrangulada durant la seva consulta mentre es va adormir.

Què va passar ? Qui va matar la dona del lladre Max Kubler? Per què Michel Durand té tant dolor als avantbraços? Pots cometre un assassinat mentre dorms? Es desfà del cos mentre el superintendent Chapireau lidera la investigació i Max Kubler va a la recerca de la seva dona.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Conegut per les seves relacions conflictives amb els productors, Jean-Jacques Beineix va autofinançar la pel·lícula al 90%. L'acollida de la crítica i del públic ha estat més que mixta, aquesta arriscada aposta li va costar cara.[2]

Referències[modifica]

  1. Phil Powrie, Jean-Jacques Beineix, Manchester University Press 2001
  2. Laurent Dijan «Jean-Jacques Beineix - Le grand entretien». Studio Ciné Live n°77, Mars 2016, pàg. 12.

Enllaços externs[modifica]