Morten P. Meldal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (da) Morten Peter Meldal  16 gener 1954 (71 anys)Copenhaguen (Dinamarca) | ||
| Formació | Universitat Tècnica de Dinamarca - Philosophiæ doctor (1979–1982) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | químic, bioquímic, investigador | ||
| Ocupador | Universitat de Copenhaguen (2011–) Carlsberg Laboratory (en)  (1988–2011) Universitat de Copenhaguen, regent cercaire (oc) (1986–1988) Laboratory of Molecular Biology (en) , regent cercaire (oc) (1985–1986) Universitat Tècnica de Dinamarca, regent cercaire (oc) (1983–1985) H. C. Ørsted Gold Medal (en) | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | curis.ku.dk… | ||
Morten Peter Meldal (Dinamarca, 16 de gener de 1954), és un químic danès la investigació del qual sobre la síntesi de pèptids i altres compostos orgànics ha contribuït al desenvolupament de la química del clic, en la qual s'utilitzen reaccions simples, ràpides i d'alt rendiment per fer biomolècules funcionals. Per aquest treball fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de 2022, que compartí amb els químics estatunidencs K. Barry Sharpless i Carolyn R. Bertozzi.
Vida
[modifica]Meldal estudià enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca i es graduà el 1981. Es doctorà el 1983 a l'Institut de Química Orgànica de la mateixa universitat. Entre 1985 i 1986 fou investigador postdoctoral al MRC Laboratory of Molecular Biology de la Universitat de Cambridge on estudià síntesi de pèptids i a l'Institut H. C. Ørsted de la Universitat de Copenhaguen (1986-1988).[1] El 1996 aconseguí una plaça de professor a la Universitat Tècnica de Dinamarca i el 1998 una càtedra a la Universitat de Copenhaguen, on el 2011 es convertí en professor de nanoquímica al Nano-Science Center.[2]
Obra
[modifica]Les primeres investigacions de Meldal se centraren en la síntesi de nous fàrmacs. Per fer-ho, creà col·leccions de molècules que es podrien examinar per a l'activitat contra dianes terapèutiques potencials. En el procés d'aquests estudis, Meldal observà que la cicloaddició de Huisgen entre una azida i un alquí, que es duu a terme a altes temperatures i produeix mescles de productes, podia ser catalitzada per ions coure(+1) formant un sol producte, sense deixar cap subproducte no desitjat i a temperatura ambient.[3][4] La reacció és actualment coneguda com a CuAAC, acrònim de l'anglès Copper-Catalyzed Azide-Alkyne Cycloaddition, i té nombroses aplicacions, inclosa en la síntesi de nous compostos orgànics, en química medicinal i desenvolupament farmacèutic, i en química de superfícies i polímers. Aquesta reacció també fou descoberta de forma independent per K. Barry Sharpless.[2]
Meldal també ha estat pioner en diverses tècniques i mètodes per millorar la síntesi de pèptids. En particular, les seves innovacions que impliquen resines basades en polietilenglicol (PEG) i cribratge basat en fluorescència han contribuït a avenços significatius en la tecnologia combinatòria de fase sòlida. També ha desenvolupat una nova tècnica de codificació òptica, coneguda com a codificació de matriu de micropartícules (MPM), en la qual s'empren resines basades en PEG per facilitar la identificació directa d'estructures a les biblioteques moleculars. La tècnica és especialment valuosa per a l'estudi de les relacions entre l'estructura del pèptid i la bioactivitat.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Morten Peter Meldal» (en anglès). University of Copenhagen, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 2022-10-12. [Consulta: 13 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rogers, K. «Morten P. Meldal» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ Tornøe, Christian W.; Christensen, Caspar; Meldal, Morten «Peptidotriazoles on Solid Phase: [1,2,3-Triazoles by Regiospecific Copper(I)-Catalyzed 1,3-Dipolar Cycloadditions of Terminal Alkynes to Azides]» (en anglès). The Journal of Organic Chemistry, 67, 9, 01-05-2002, pàg. 3057–3064. DOI: 10.1021/jo011148j. ISSN: 0022-3263.
- ↑ «Click Chemistry». Organic Chemistry Portal. [Consulta: 13 octubre 2022].