Mosquetó (fermall)
El mosquetó és un fermall en forma d'anella, d'acer o en aliatges lleugers d'alumini, de formes diverses, que es tanca de manera automàtica gràcies a un ressort.[1] Segons les necessitats de l'ús, el fermall està dotat o no d'un mecanisme de seguretat que el protegeix contra una obertura involuntari.
El seu nom prové dels primers mosquetons que servien en les operacions militars per a fixar el mosquetó a la canana i continuar el combat cos a cos. Una primera descripció ja es troba el 1616 a l'obra L'art militar a cavall de l'escriptor militar Johann Jacob von Wallhausen qui parla d'una «nansa de ferro amb un petit croc i un ressort per tal quan s'hi penja el fusell, aquest no pot caure».[2]
Avui és un estri que té múltiples aplicacions: decoratives, militars, esportives i tècniques en situacions quan s'ha de fixar objectes o persones de manera a poder fixar i separar-los fàcilment. Tenen un paper particular en maniobres que necessiten una màxima seguretat, per exemple durant el transport d'objectes pesats, per a fixar les veles o particularment en la protecció de persones contra les caigudes al treball en altitud, en operacions de rescat i en certs esports: vela esportiva, escalada, espeleologia, barranquisme i muntanyisme. Segons l'ús i el nivell de seguretat necessari, són sotmeses a diferents normatives. Una corda amb mosquetó fa part de l'equip obligatori personal complementari d'intervenció dels bombers catalans.[3]
Disseny[modifica]
Tot mosquetó té dos elements bàsics: el cos i la frontissa (la part mòbil que s'obre). Segons les necessitats també té un dispositiu de seguretat que protegeix contra l'obertura accidental i un gravat que precisa la norma i la càrrega màxima. Per certes aplicacions, pot ser útil que es pugui obrir-lo ràpidament per a no perdre uns segons vitals, en altres ans al contrari, una obertura accidental podria causar caigudes fatals.
Quan un mosquetó fa part de l'equip de protecció individual ha de respondre a la normativa europea 89/686/CEE. El dispositiu certificat ha de portar de manera inesborrable la referència de l'organisme certificador, la marca CE, la càrrega màxima i ha de ser acompanyat d'una documentació en la llengua del país.[4][5] També són sotmesos a la norma tècnica EN 362 sobre les connectors utilitzats en la protecció contra la caiguda que estipula entre altres que han de resistir a una força de 15 kN, tenir una protecció anticorrosió si no estan fabricats de materials inoxidables i que no poden tenir parts que podrien malmetre les cordes.[6] Existeix també una norma lleugerament diferent de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme.
Tipus de mosquetons[modifica]
Hi ha diferents maneres de classificar-los. Poden diferenciar-se segons el tipus seguretat: de tambor (amb ressort o per a cargolar), automàtic, semiautomàtic o manual. També existeixen desenes de formes diferents segons les necessitats de l'aplicació, com per exemple:
- Mosquetó d'espeleologia: de forma simètrica, oval-rectangular.
- Mosquetó doble d'escalada: un parell de mosquetons units mitjançant una cinta.
- Mosquetó de càrrega
- Mosquetó decoratiu i lúdic sense cap certificat utilitzat per exemple com a clauer
-
Mosquetó amb seguretat, per a la pràctica del parapent -
Mosquetó de càrrega senzill sense dispositiu de seguretat per la fixació d'objectes o tancar cadenes -
Firehook per a fixar a la fi d'una corda -
Mosquetó doble d'escalada o expresset -
Mosquetó amb drissa, d'ús marítim -
Mosquetó HMS amb nus mig cabestany -
Mosquetons lúdics
- Ús i manteniment d'un mosquetó de protecció individual
Un mosquetó de protecció individual ha d'incloure un manual que especifica les característiques, l'ús adequat i el manteniment. Un aspecte fonamental d'un mosquetó és que s'indiquen mitjançant gravat la seva resistència donada en KN (kilonewtons). El mosquetó i la frontissa s'han de mantenir net després de cada ús perquè funcionen sempre com cal. S'aconsella de llençar un mosquetó que hagi patit una caiguda d'un metre d'alçada o més, com que pot tenir fractures o deformacions internes que el facin insegur.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosquetó |
- ↑ «Mosquetó (fermall)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Text original: «... daran ein Schleiff von Eysen hat mit einem Häcklein, so ein Feder, umb daß, das Rohr, so er hinein hanget, ihm nicht kan herauß fallen», in: Johann Jacob von Wallhausen: Kriegskunst zu Pferd. Frankfurt del Main, 1616, pàgina 35
- ↑ «Decret 216/1995, de 25 de juliol, de regulació dels uniformes, dels distintius i del carnet d'identificació professional dels membres del cos de bombers de la Generalitat.»
- ↑ «Directiva del consejo de 21 de diciembre de 1989 sobre aproximación de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los equipos de protección individual (89/686/CEE) (castellà)», Eur-lex.europ.eu Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine., (en català: Directiva del consell del 21 de desembre de 1898 sobre l'aproximació de les legislacions dels Etats Membres concernent els equips de protecció individual.(89/686/CEE))
- ↑ «Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.», Butlletí Oficial de l'Estat, 1992, pàgines 44120-44131 (castellà)(en català: Reial Decret 1407/1992 del 20 de novembre pel qual es regulen les condicions de comercialització i de circulació llibre dels equips de protecció individual)
- ↑ «UNE-EN 362», Norma española, Associació Espanyola de Normalització i Certificació, Octubre 2005